I la gràcia que ma fet veure com no-sé-quin payo del Mandril es menjava un calmant amb el pal de la porteria intentant evitar el gol de Messi, per tot seguit rebregar-se de dolor per terra.
Jo he comès l'error de llegir-me els diaris esportius de Madrid i de part de l'estranger buscant qualificatius humiliants a l'actitud cínica i cobarda del Madrit ahir, però pel que sembla s'han posat tots d'acord en considerar que jugar com el Gratallops amb el pressupost més gran de tota la lliga és heroic.
Ja sabía jo que tanta merda sobre una golejada històrica i tant de victimisme desde la capital acabaría en excusa barata, però TANT??? Collons, si encara haguessin empatat a zero... dius: d'acord, cínics però efectius. Ara, palmant tan clarament encara han de treure pit?
Doncs impagables avui les notristes esportives d'Antena 3. "A pesar del traspié las caras de los jugadores del Real Madrid no mostraban asomo de tristeza" (no cito textualment). Bé, només voldria puntualitzar que les cares d'aquests carcans estaven VISIBLEMENT devastades per la derrota. Per uns moments he arribat a pensar que el bo d'en Bernd Chustas s'havia esmunyit al vestidor i, per rubricar l'humiliació de l'equipo blanco, havia portat uns fornits germànics provinents de la nit gayer berlinesa amb els seus desproporcionats membres virils sense engrasar. La derrota no és sempre el més dur.
6 comentaris:
Oh i tan!
I la gràcia que ma fet veure com no-sé-quin payo del Mandril es menjava un calmant amb el pal de la porteria intentant evitar el gol de Messi, per tot seguit rebregar-se de dolor per terra.
Oh, que bé!
i tant calent... quants segons vas trigar a teclejar fuck you i penjar-lo al blog?
ayu, va... ara a disfrutar-lo durant uns dies ;)
Quanta raó Pare Bukkakez!! Jo el que vaig celebrar va ser que el Cannamalo s'estampes contra el pal. Després em vaig enterar que havia sigut gol...
i com més mal fa... als últims minuts. i no és maco això?
Jo he comès l'error de llegir-me els diaris esportius de Madrid i de part de l'estranger buscant qualificatius humiliants a l'actitud cínica i cobarda del Madrit ahir, però pel que sembla s'han posat tots d'acord en considerar que jugar com el Gratallops amb el pressupost més gran de tota la lliga és heroic.
Ja sabía jo que tanta merda sobre una golejada històrica i tant de victimisme desde la capital acabaría en excusa barata, però TANT??? Collons, si encara haguessin empatat a zero... dius: d'acord, cínics però efectius. Ara, palmant tan clarament encara han de treure pit?
FILLS DE PUTA!
Doncs impagables avui les notristes esportives d'Antena 3. "A pesar del traspié las caras de los jugadores del Real Madrid no mostraban asomo de tristeza" (no cito textualment). Bé, només voldria puntualitzar que les cares d'aquests carcans estaven VISIBLEMENT devastades per la derrota. Per uns moments he arribat a pensar que el bo d'en Bernd Chustas s'havia esmunyit al vestidor i, per rubricar l'humiliació de l'equipo blanco, havia portat uns fornits germànics provinents de la nit gayer berlinesa amb els seus desproporcionats membres virils sense engrasar. La derrota no és sempre el més dur.
Publica un comentari a l'entrada