diumenge, 25 d’octubre del 2009

Premsa del(s) cor(llons)

Mon pare és una bugadera. De Sálvame no se'n perd ni un i els caps de setmana a la nit puja sempre a La Noria fins a caure mort a la butaca entre crits, xafarderies i politonos. Si a casa seva hi hagués un audímetre tindria la mateixa rellevància que tirar-se un pet a la cambra de gas, perquè veu exactament el que mira la majoria. No només això. L'home que va injectar-me als òvuls de la meva santa mare és un defensor a ultrança del telesafareig. Passats els 60 anys, ha decidit entregar-se per complet a la vida dels altres i no se n'avergonyeix. Bé, potser davant de desconeguts intentarà vendre que s'ho mira amb més distància irònica de la que realment disposa, però és d'aquelles persones que ha travessat la ratlla de l'hàbit televisiu a l'àmbit privat per fer-ne reivindicació.

El cul el porta partit de casa

El meu pare és un home intel.ligent, sense estudis superiors però culte i amb inquietuds. No cridaria gens l'atenció en una habitació plena de gent amb llicenciatures i màsters a dojo. Es guanya molt bé la vida i té un càrrec de responsabilitat. Com molts altres senyors de la seva edat s'ha anat tornant més i més conservador, però encara se'l pot considerar moderadament progressista i d'esquerres. És catalanista amb reserves i de l'Espanyol. S'ha reciclat força bé amb les noves tecnologies i no és del tot aliè al que està de moda. Té suficient criteri com per discernir la novetat de la collonada, tot i que hi ha coses del món que no pot o ja no vol entendre. Però per alguna estranya raó troba que el cor televisiu és una revolució i el súmmum de la modernitat.

Si aquesta és la 'princesa del pueblo' com deu ser la bruixa?

El síndrome d'Estocolm el fa estar d'acord amb el Jordi González quan aquest surt a la petita pantalla, fred i amb nervis d'acer com un bistec de self-service, a explicar que 'x' famós no té autoritat moral per a reclamar el seu dret a la intimitat perquè fa 2 anys va vendre una exclusiva. Per molt que li argumentis que això és tant com dir que una prostituta no pot ser violada. T'acusarà de pretenciós i arrogant si demostres incredulitat davant el fet que un home com ell pugui riure les gràcies analfabetitzants de la Belén Esteban. I defensarà a capa i espasa la ideoneïtat de l'Ondas al Jorge Javier Vázquez si qüestiones que convertir un plató de televisió en un pati de veïnes/jardí d'infància sigui motiu de guardó a l'excel.lència professional o si sospites que el premi tingui alguna cosa a veure amb l'imminent fusió entre Cuatro y Telecinco.

Desitjant molt i molt fort que a Austràlia no arribi la senyal de Telecinco

No haviem quedat que l'audiència que mira aquests programes eren bàsicament dones frívoles, homosexuals amanerats i gent de baixa estofa, sense cultura ni criteri? Sempre hi ha la possibilitat de que us hagi estat mentint i el meu pare sigui un autèntic sòmines, però jo m'inclino a considerar-lo un addicte. I és que els símptomes no enganyen: producte nociu + hàbit de consum + manca d'autocontrol + pèrdua de capacitat crítica = droga.

13 comentaris:

Sergi ha dit...

El paral·lelisme amb la droja està molt ben trobat. Jo reconec que vaig ser un autèntic yonki del malaurat "Hotel Glam". Encara avui no entenc com hi vaig caure...

Agnès Setrill. ha dit...

Hòstia, deu ser l'edat, perquè el meu també m'ha sorprès amb el canvi.
Mai s'havia mirat la tele, llegia i/o feia passatemps o jugava a escacs en les seves estones lliures. Ara està molt davant la tele, i el que és mira de més calitat es " El equipo A"., i no vegis com xala!

Valero Sanmartí ha dit...

Ben vist el de l'addicció (que no consum) a la droga. I és que aquest tipus de premsa ens obliga a parlar en aquests termes i, sovint, amb alguns fins i tot que foten ferum a podrit i a reaccionari. Dir que la premsa del cor enganxa i idiotitza és ja un lloc comú. Però hòstia! És que algú troba cap anàlisi que ho defineixi millor que això?!

Unknown ha dit...

Jo crec que arriba una edat que necessites idiotitzar-te, per salut mental.

I aquests programes són la via més ràpida.

sànset i utnoa ha dit...

tendim a etiquetar i a generalitzar sobre la gent que es mira la telebrossa, i si ens ho miréssim a fons potser ens caurien els collons al terra.

*Sànset*

Josep ha dit...

Crec que fou l'estiu del 2003, quan la premsa rosa es desbordà i va omplir la premsa esportiva amb el David Beckham i la política amb el Julián Munoz i la Pantoja.

Eixe estiu vaig començar a mirar el programa Aqui hay tomate. Un any més tard ja no el trobava tan divertit.

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

A mi la telebasura em sua la polla. Porto temps que només tinc la tele per veure-hi la F1, endollar la consola i poca cosa més.

Però si alguna cosa tinc clara, és que si funciona és per que agrada a molts. És una merda i es passa l'ètica periodística pels collons, i? No es passen l'ètica pels ous els periodistes enviats a Irak fent fotos a nens esbudellats, venuts per quatre duros? És més ètic presentar un telenotícies manipulat sense cap tipus de remordiment? És ètic organitzar una marató per recollir diners a destinar a una "bona causa" quan cada cap de setmana entronitzes a una colla d'anormals que guanyen deu milions d'euros per xutar una pilota?

Sabeu per on em passo jo l'ètica? Voleu que us ho digui? Me la passo pels collons.

Anònim ha dit...

Si aquests programes duren és pk la gent els veu, només cal veure les xifres d'audiència. Crec que la gent, senzillament, després de treballar, vol veure alguna cosa que li faci oblidar els seus problemes. Per això, es paga més la foto de qualsevol "famós" que la d'un conflicte bèl·lic o qualsevol altre cosa que ens posi la realitat davant dels nassos. Sembla que amb això la gent pretengui aïllar-se. No sé si diu molt de nosaltres o no (a primera vista sembla molt trist, aquesta despreocupació màxima cap al patir dels altres), però és el k hi ha...

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Ho sento pel teu pare i per tota la gent que veuen aquesta mena de programes, però la telemerda és un producte fet per subnormals, en el que es parla només de subnormals i que està pensat per ser consumit per subnormals (la meva família inclosa)

I quan parlo de telemerda no només parlo dels programes del fetge si no del 95% de la programació televisiva, telenotícies i programes culturals inclosos.

O sigui que seguint aquest raonament el 90% dels telespectadors son subnormals. El que reafirma la meva teoria de que el 90% de la població mundial és exterminable.

He dit!

ie komori ha dit...

Hi ha molta gent d'una certa edat que considera que la grolleria i estupidesa dels programes del cor és altament subversiva, per com es passa pels collons tot. No sembla que s'adonin que aquestes coses les fan contra gent que cobra per fingir-ho tot plegat, i no contra "els de dalt", però el simple fet de veure coses immorals a la tele ja els hi sembla trencador.

Pare Bukkàkez ha dit...

Els programes del cor són escòria. Però, ep! L'altra telebrossa, la dels realitis, superen tots els programes d'humor.

Pequín Express, Granjero busca esposa, Curso del 63, GH,... l'any passat me'n vaig començar a mirar alguns i aquest nou curs ho he augmentat. Em desorino. Jo crec que donen força al clau de l'humor que ens agrada a l'Odisfera. I el millor és que no és ficció.

x ha dit...

que 'x' famós no té autoritat moral per a reclamar el seu dret a la intimitat perquè fa 2 anys va vendre una exclusiva. Per molt que li argumentis que això és tant com dir que una prostituta no pot ser violada


no crec que acabi de ser simetrica la comparanÇa....pero en fi..


jo tinc amics amb master , estranger , etc e,tc fidelíssims a la telebasura i desde fa anys , a les miseries i al descalabrament" emocional dels capullos que hi concursen...

vull dir que no es tan sols patrimoni de classes populars


personalment ho odio en majuscules : futbol, f1, , parc tematics , tele basura , realitys etc etc aficions del populacho , lumpen proletariat ,

Crec en la molt socialista idea ( es ironic...) de que a la xusma se li ha d educar la sensibilitat....cony que quant jo era petit feien ballet classic ( el de la paquetera i llac del cisgnes ) a la tele els dissabtes a la nit.....


Fora de context dire tambe que un reputat cocainoman con en Luis del Olmo va dir que feia mes mal la telebasura que la droga