En J. no va recórrer i es va refugiar en la beguda, desapareixent durant uns dies. Mentrestant, la germana i el germà d'en J. van esbrinar que la P. havia sortit per la tele el dia després de denunciar i que ja no tenia res al braç. Es van posar en contacte amb la cadena i van aconseguir la cinta completa del programa. Quan en J. va reaparèixer li van entregar la cinta i li van dir que la fes servir, però ell no en va fer ni cas. Un bon dia, cansat de veure'l tan enfonsat, el germà d'en J. el va arrossegar fins al jutjat a presentar la prova de la seva innocència. Per tota resposta els hi van explicar que ja havia passat el termini d'al.legacions i que la prova no tenia validesa.
Passades unes quantes setmanes, quan en J. semblava que començava a recuperar-se, va anar a comissaria a renovar el passaport per a fer un viatge i es va trobar amb la sorpresa que tenia una ordre de recerca i captura perquè encara no havia pagat la multa. De la comissaria va anar directament a la Model, on s'hi estarà en presó preventiva fins que se celebri el judici.
Ara recapitulem.
- Dona s'enguixa un braç i presenta denúncia falsa / Dona aconsegueix ordre d'alunyament (per tant es queda amb la casa) i sanció econòmica
- Home presenta proves de la seva innocència /no aconsegueix res i acaba a la presó
Preguntes retòriques:
- La rigidesa procedimental és la mateixa quan és una dona la que presenta proves?
- Algú va a la presó per no pagar una multa si no és amb l'etiqueta de maltractador?
- Hauriem de replantejar-nos el concepte justícia en aquest país?
31 comentaris:
Què diu, ara!? La història del seu amic és aberrant. Que la dona estigui ferida perquè li ha fotut les banyes és natural, però que es vengi d'aquesta manera té pebrots.
Per desgràcia, la justícia funciona com una puta merda. Miri si no els casos d'habitatges ocupats on el propietari no pot entrar perquè si no, seria cometre un delicte a la seva pròpia casa. Termini d'al·legacions prescrit... mare de Déu, si la denúncia és falsa, ni al·legacions ni òsties!!!
És cert que hi ha més dones maltractades per les seves parelles que no pas homes. Però fer una llei que afavoreixi les dones, és com donar-nos una pistola. Per més que diguin que és per defensar-nos, el més probable és que l'acabem utilitzant per atacar. (no és que tingui instints assassins, però no puc parlar de dones en general i no incloure-m'hi)
Aquest cas concret sembla increible. Com ha pogut passar?! Com comenta el Senyor Merdevalista, el problema rau en la lentitud i ineptitud de la justícia. Demencial!
Em jures que en aquests moments hi ha un paio a la Model perquè no ha pagat una multa?
El problema principal és que vivim segrestats per quatre feminazis de merda, quatre econazis fastigosos, quatre politicocorrectors fills de puta i quatre músics morts de gana que ningú no sap per què han aconseguit imposar el seu criteris per sobre del de la majoria.
Bé, si sabem el per què: perquè la majoria hem callat com putes davant de tanta imposició per por que ens marquin amb un estel al pit acusant-nos d'enemics de la nova societat políticament correcta.
Ells són uns fills de puta, però la resta del món som uns cagats.
@sal i sucre: Com ja vaig dir una altre vegada, n'hi ha moltes que maltracten als seus homes a través de tercers. El que no pot ser és que volguem defensar a les dones de senyors violents que elles escullen lliurement convertint la justícia, a la que ens hem de sotmetre tots, en el seu matón.
@Què t'anava a dir: Et juro que això és el que m'ha explicat el seu germà paraula per paraula.
@Merdevalista, Albert i Llufa: Sí a tot, però l'única manera de netejar aquest femer és des de dins. I no sé vostès, però jo no tinc cap intenció de dedicar-m'hi. Denuncio perquè és tot el que puc fer i procuro tenir-ho en compte a l'hora de fer segons què amb la meva vida.
El feminazisme imperant, al contrari del que pot semblar, no afavoreix pas a les dones, doncs els homes cada cop s'ho repensen més a l'hora d'anar amb algú encara que només sigui per follar (perquè després s'obsessionen amb ells, presenten denúncia per violació i ja hi tornem a ser). I no és d'estranyar.
Ja n'he sentit a més d'un que afirma que al final et surt més a compte carregar-te la lloca i pagar presó que no pas haver de suportar tants suplicis de judicis i sangoneres de pensions durant anys i anys.
Aquest tema m'encén, i no per fer-me palles precisament.
Poques coses hi ha que m'encenguin més que casos com el que explica sr. Markutis. Jo sóc el germà de l'implicat i li juro que la tia aquesta rep justicia veritable.
Eisss i encara hi haurà algú qui dirà que la víctima és la tipa i que el tiu li ha fet maltractament psicològic que és dels pitjors que hi ha.... perdre la costum de cremar bruixes o possar lletres escarlates ens ha tornat a tots uns marietes...
Estic d'acord amb la iaiapunkarra.
I per afegir-hi una cosa més m'allargaria molt i no cal. Ja ens entenem.
No conec el senyor J, i tinc un parell de dubtes:
1) Quina mena d'advocat té? "Mena" és una manera de dir "merda".
2) Té antecedents? Per minsos i vells que siguin, té antecedents? Conducció temerària, o sota els efectes de l'alcohol, o qualsevol cosa poc important... són també antecedents.
3) Queda clar que la P no estimava gens el J. Si et foten les banyes l'engegues a dida i demostres que una dona pot tindre molts més orgasmes que un home.
Si en comptes de sentir plaer en el propi cos, el sent en el dolor de l'altri, és que és una mala persona, la P. Això sí, afavorida per unes lleis pensades, teòricament, per a protegir els febles. I probablement molt ben assessorada legalment.
Jo trobo que J. és idiota per no
al·legar si és que era innocent i no la maltractava. Fins ara, només tenim la versió del germà de J.
I després, J. hauria de saber que la seva dona era rancuniosa i venjativa o és que P. anava a classes amb en Flotats i tenia doble personalitat?
A en J. li recomano que pensi: "que me quiten lo bailao", amb lo dels claus que li fotia a una altra. QUi no es consola...
Francament, penso com el Sr. Josep que en J. tenia un advocat encara més burro que ell, pobre...
Ara, si fa estadístiques veurà que encara surten amb els peus per davant moltes més dones que homes, fruit de les meravelloses relacions matrimonials.
Trobo que posats a fer, millor que P. s'hagués carregat a J. i que hagués semblat un accident: atropellament, caiguda d'un penya-segat... i així li hauria estalviat el patiment de la presó i la menjada de tarro horrible. És pot ser venjativa però no cal arribar a la crueltat i la humiliació.
No entenc al teu amic. Si tant pensava que l'estimava la P. aquesta per que li va posar las banyes? I si no se l'estimava per que no vol defensar-se? Estúpids remordiments? Ganes d'autoflagelar-se?
@Josep: No tothom té la teva experiència en presidis. Per altra banda, me la bufa que l'advocat de la P. et sembli un gran professional i el del J. un carallot. A mi em sembla que ningú hauria d'anar a la presó sense proves concloents. Digue'm idealista.
@C.E.T.I.N.A.: No t'estic parlant d'un putu rotllo de discoteca. T'estic parlant d'una relació estable d'anys. Quan en tinguis una ho entendràs i veuràs que no tot es redueix al me quiere, no me quiere. Per altra banda, com et sentiries si un germà teu anés a per tú? Amb ganes de revenja? O completament descol.locat?
@Helena Arumí: Em cago en la puta estadística! L'estadística també diu que vostè i jo compartim un 99'9% de la genètica del cervell i a mi em sembla que no compartim ni un 2%. I si encara li fa il.lusió pensar que P. era una pobre dona maltractada ja li dic jo ara que si me la trobo pel carrer li cardo una hòstia per filla de puta.
Dit això, em temo que quan vaig escriure aquest text no pretenia convèncer a algú com vostè, a la que no em costa gens imaginar comportant-se com una arpía.
@iaia, molon, muerte i agnès: Dóna gust comprovar que encara hi ha gent capaç de discernir entre unes banyes i pretendre arruïnar la vida d'algú econòmica, social i emocionalment. Qui no s'encengui amb coses com aquestes és que ja ha perdut completament la capacitat de valorar la proporció. Em temo que l'empatia és una cosa que es va perdent a marxes forçades.
No em fa il·lusió pensar res. I no em comporto com cap arpía. En un cas així, em divorciaria i punt. Vostè només sap insultar.
Dóna la sensació amb tots els comentaris que les dones maltractades fan totes comèdia, s'oblida de la violència domèstica real que tenim i de les dones (majoritàriament) i homes que moren cada dia. Això, també l'hauria d'indignar, però com que el lema de l'odisfera és "totes putes" ja no m'estranya res.
Conec un munt de dones que pugen soles als seus fills sense que el pare els passi ni un euro. Vostè potser ho negarà. O si no, que facin de putes si les passen magres per arribar a final de mes, que és el que són totes, no?
Bé, és igual.
Segons he entès, és en presó preventiva, oi?
Ergo no ha estat condemnat.
D'altra banda, sense un informe forense que demostri que hi ha hagut maltractaments físics, i sense testimonis dels maltractaments físics, la P i el seu advocat no tenen res a fer.
La Llei contempla una indemnització pel temps que ha estat el J en presó preventiva: http://esede.mjusticia.es/cs/Satellite/es/1200666550200/Tramite_C/1215326305446/Detalle.html
El que ningú li podrà retornar al J és l'honor i la dignitat perduda.
I sí, el sistema és una merda.
I un darrer apunt: els jutjats de VIDO és on van a petar els pitjors funcionaris. Com si fos la selectivitat, els funcionaris trien destinació segons la nota que han tret a les opos.
I com que a VIDO hi ha molta feina, molta tensió i uns horaris terribles, només hi van a petar els funcionaris amb notes baixes. I les jutgeses amb traumes mal resolts. Però aquest darrer punt és perillós de tractar.
@Helena Arumí: Ja hi tornem a ser amb la seva manía persecutòria del totes putes... Que jo sàpiga, en aquesta entrada han comentat 5 dones i a la única que em dónen ganes d'engegar a la merda és a la paia de la denúncia falsa i a vostè per justificar-la.
Sembla mentida que no recordi que vostè i jo ja tenim un passat.
Sí, ja recordo que tenim un passat.
Tot i així, pensava que em podia expressar lliurement. I no pretenia fastiguejar-lo per tocar el que no sona. De fet no pensava que em contestés com ho va fer. Si no no hagués deixat cap comentari, no ho dubti. No m'agraden els mal rotllos.
Si vol, ja no vinc més, potser som incompatibles al 100%. I a mi no m'agrada que s'enfadi.
Discrepar i emprenyar-se forma part de la llibertat d'expressió. Si vostè se sent menys lliure perquè li contesto de mala manera hauria de recordar dues coses:
1) Li falta personalitat
2) Aquest bloc té un to i un autor amb determinada manera de ser
Amb que no tinc personalitat, miri deixem-ho estar, potser no, sóc un pobre diable. Amb la segona puntualització completament d'acord, vostè té una manera determinada de ser.
Per cert, deia que havien escrit cinc dones en el seu post. Com pot estar-ne tant segur? potser són paios grans de noranta kilos amb nick de dona, jo mateix/a podria ser un armari de tio que vaig de dona.
He estat pensant que potser el millor seria que la societat fos tota homosexual: homes amb homes i dones amb dones. Moltes polèmiques de divorci que hi han ara serien menors. No és descabdellat. Ho penso de veritat. I per per perpetuar l'especie ja ens empescaríem algun sistema. Si la meva parella em deixa per un altre/a, no descarto passar-me a l'altre acera. El sexe tampoc em preocupa, m'agraden les persones, així que si és un home o una dona no és tan important com pot
semblar o com la societat vol fer que sembli.
Si féssim una societat tota de dones amb dones, s'acabarien arrencant els ulls les unes a les altres abans no trobessin la manera de perpetuar l'espècie.
Hi podeu pujar de peus.
Sr. Llufa, les parelles de lesbianes solen ser més estables que les parelles de gais masculins. No s'ho pensi pas això que diu.
El que és ben estrany és que dos éssers tan diferents com són un home i una dona, decideixin ser parella per conviure un temps llarg o només pel fet que molt sovint es volen tenir fills. Almenys, moltes dones ho volen. Els homes no sabria fins quin punt necessiten tenir fills d'una manera hormonal, vull dir que el cos els hi ho demana.
És rar que no s'hagin instaurat les comunes com a l'època dels hippies, on tothom fotia el que volia, no troba?
PD: disculpi Sr. Markutis que usi el seu bloc per contestar al Sr. Pere Llufa.
En Pere Llufa i na Helena Arumí han encetat un tema que fa temps que vull tractar: la conducta sexual.
Efectivament, els gais (públicament coneguts) són molt més promiscus que les lesbianes (públicament conegudes). La monogàmia per a tota la vida (inclosa la viduetat) que practiquen moltes lesbianes és impensable en el Món gai.
Per què és més fàcil veure promiscuitat entre les dones heteros (joves i també madures) que entre les lesbianes?
I per què els gais tenen amigues mentre que la majoria de lesbianes són incapaces de tindre amics?
L'any passat van palmar cinquanta i poc dones en mans dels seus marits. Estadísticament, cinquanta i poc dones és quasi res, i per aquestes cinquanta i poc dones s'ha tirat una llei discriminatòria endavant. No quedàvem en que això de la discriminació per sexe era inacceptable?
Mai li he aixecat la ma a una dona, mai. Però totes les que defenseu aquesta merda de lleis, mereixeu que us trenquin la cara.
Ni la meva parella considera correctes aquesta merda de lleis discriminatòries que, en el fons, només perjudiquen al prestigi social de la dona. Vosaltres mateixes.
PS: M'encanta veure com noies més guais que ningú s'ajunten amb el més macarra del barri i després es queixen de que el kinki ls pega. És genial.
La discriminació positiva ataca de nou!
Ep! Parlem-ne companys. Perdoneu que canvïi de tema, però les falses denúncies i els sistemes que no van em treuen de polleguera.
el que jo volia mencionar (potser ho hauria de fer en un blog meu, però em fa mandra) és que el lloc web del Partit Comunista d'Espanya és inaccessible des de la Xina. És censurat. El del PP, en canvi, no.
Feta la llei feta la trampa.
Tinc un amic en procès de divorci i la dona l'ha denunciat per maltractament. És tot fals, el paio està fatal i per culpa d'això no pot veure els seus fills. Està pendent de judici.
Aquestes dones no es mereixen ni l'aire que respiren!!!
Ho sento però ho havia de dir
És per flipar quins elements se li colen al blog, Markutis. Jo de vostè m'ho repensaria.
I ho dic jo, que ara m'han fet dubtar que no sigui un armari de 100 kg i amb un bon tall de cigalot penjant entre les cames.
Això sí, de riure, me n'he fet uns tips.
Sr Josep, penso que els gais són més oberts i extravertits. Tinc alguns amics gais i són encantadors d'amics. Pots anar amb ells a comprar roba, tenen bon gust, combinen colors i estils a la perfecció. Crec que tenen un sentit estètic elevat i una sensibilitat inusual en homes heteros. per això, tenen amigues. Les lesbianes - només és una intuïció subjectiva - penso que no suporten als homes, hi ha com un desmarcar-se totalment del món masculí. En conec algunes que són clientes d'on treballo. No ho diuen però se'ls nota un menysteniment pels homes heteros. Suposo, que per això no tenen amics mascles. Potser hi han estudis científics sobre el tema...
Els homes gais aporten molt al món de l'art: decoradors, perruquers, estilistes, maquilladors, presentadors empàtics a TV. Jo, els adoro. Sense ells crec que la societat seria molt diferent tirant a pitjor.
iaiapunkarra què vol? que el Sr. Markutis ens faci fora als extraterrestres que ens infiltrem al seu bloc?, que no ens deixi entrar?
:-P
Ah, iaia, segur que la meva cigala és més gran que la seva...i més gruixuda...
per parts:
— Si amb les lleis ben fetes ja hi ha frau, imagineu-vos el que passa amb les malfetes.
— Les dones i els homes som bàsicament iguals. La senyora P (i milers de casos com el seu) ens demostren que una dona pot ser tan dolenta com un home. Encara que Gemma Lienas, Lídia Falcón i la subnormal de merda de la CLÍDICE afirmin el contrari i creguin que la masculinitat és la font de tots els mals.
— Estudis seriosos sobre l'homosexualitat? A Catalunya no es poden fer, et diuen de tot.
Publica un comentari a l'entrada