dimecres, 11 d’agost del 2010

METAmorfosi

A prop de casa meva, a la cantonada, hi ha un bar. Si m'esforço una mica i trec el cap per la finestra el puc veure des de la meva habitació. És el típic bar de barri. De dimensions reduïdes, gairebé només s'omple quan hi ha partit de futbol i la gent amuntega les cadires al voltant de la pantalla gran de televisió. Té dos escurabutxaques, un futbolí i una màquina expenedora de tabac que manténen viu el negoci la resta de dies. Quan arriba el bon temps planten taules i cadires metàl.liques a la vorera pels que ténen ganes de prendre la fresca. A l'interior no hi caben més de sis taules i una barra amb tamborets que atravessa tot l'espai.

Des de fa molts anys, de fet des que tinc coneixement, a una de les taules de l'interior del bar sempre s'hi asseu la mateixa persona. Un senyor gran. Un home petit, prim i calb. Per la seva taula hi passa molta gent al llarg del dia. Clients conversadors, personal del bar en temps de descans, comercials carregats de papers... No costa gaire fer-se la idea que és l'amo. Una espècie de Padrino que remena les cireres. La seva filla, una dona rossa de mitjana edat i bastant bon veure rejentava el negoci darrera la barra. El marit de la rossa, un culturista canós amb patilles, porta l'altre negoci familiar situat a la vorera del davant: un videoclub. A ell procuro esquivar-lo perquè el mateix dia que em vaig fer soci vaig llogar un video (sí, un VHS) que després se'm va oblidar retornar i encara corre per casa. En definitiva, una familia de quillos en tota regla. Per la manera de parlar d'uns i altres hom dedueix que són andalusos o extremenys.

Fa un parell d'anys que el bar el porta una familia de xinesos que fa més hores que un rellotge. Però el senyor gran, prim i calb continúa assegut a la mateixa taula, manant a crits. O bé els té a sou o bé s'aprofita del respecte reverencial que demostren els orientals pels ancians. L'altre dia hi vaig entrar per comprar tabac i el bar era mig buit. Això em va permetre escoltar amb total nitidesa la conversa del senyor gran, prim i calb amb un vell amic. Sorprenentment, xerraven en català. Els dos amb un accent del Bages que tirava d'esquena. Parlaven de la seva joventut al poble i d'anècdotes viscudes a la fàbrica treballant pels seus pares.

Tot plegat em va fer pensar. Com és possible que sigui el primer cop en 20 anys que sento a aquest senyor parlar en català? Com s'explica que la seva filla no el parli gens ni mica? D'on han tret l'accent andalús? Quines circumstàncies vitals porten a un senyor del Bages a mutar inexorablement en un pater familias de la clàssica estirp garrula de l'extrarradi barceloní? Què transforma un burgès català en un home que parla a crits, es vesteix com un gitano i escolta flamenc les 24 hores del dia? La resposta és evident: una dona.



Pense-m'hi la propera vegada que ens espicassi l'entrecuix per una dona bonica amb la que salta a la vista que no hi tenim res en comú.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

O potser és que va estar-se un mes sencer al camping aquell de Pals.

Markutis ha dit...

Com sembla que hi ha problemes amb una de les dues imatges que he penjat aquí us deixo l'enllaç per si la voleu veure:

http://img25.imageshack.us/i/tayloranimated.gif/

Pare Bukkàkez ha dit...

Bonica reflexió.

Coincideix força en la meva ràbia (en augment) a l'home que es deixa controlar per la seva polla, fins arribar al punt de perdre els propis objectius o la seva pròpia identitat.
Per una banda penso que ja els està bé, que s'ho mereixen per subnormals, però per altra, com a part del gènere, ho lamento semi-profundament
Al final, el meu egoïsme galopant, em borra la preocupació pel tema.

Em deus un euru!

Anònim ha dit...

Que digui que la dona que regentava el bar està de bon veure i sàpiga que no parla ni un borrall de català fa pensar que evita al marit culturista per alguna cosa més que per la cinta de vídeo.

Remitjó ha dit...

I els xinesos? També els va portar la dona amb l'accent andalús?

mcarbo2001 ha dit...

Jo vull l'euro. Fin.

Un altre dia, si el seu barri té quelcom interessant avisi i mentres vostè tramita buscant planxes, jo aniria a fer uns beberages...

. ha dit...

Ja ho diuen: Tira más pelo de coño que carro de mulas. O alguna cosa així.

Molon labe ha dit...

Així parlem de METAmorfosi o TETAmorfosi... ainsss xist dolent

Dr. Trumbo ha dit...

Deu ser d'aquells que estan convençuts que parlar castellà és de senyors i fer-ho en català és de pagesos. Encara que acabis sent molt més garrulo. Ja s'ho farà. Espero que si més no, la dona estigués prou bona i fos prou porca com per justificar-se.

x ha dit...

hi ha hagut força matrimonis entre andalussos i catalanes i al reves ....
i entre romans i catalanes de fa 2000 anys....

hi ara tambe hi ha catalans que esw casen amb xarnegues i catalanes amb xarnegos

llei de vida....

Markutis ha dit...

@Super Felí: El problema no és casar-s'hi o embolicar-s'hi. El problema és renunciar al que ets per adoptar la forma de ser de l'altre.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Doncs ja està! Prou de gastar pasta en campanyes per la normalització! El que s'ha de fer es posar pubilles catalanes de bon pitram a las barres dels bars i tot solucionat!

Markitus ets un visionari!

Markutis ha dit...

@C.E.T.I.N.A: Com es pensa que van entrar els Montillas a la política dels anys 70? Per treballar-se a les polititzades amants dels pantalons de pana i les patilles.

Josep ha dit...

I no serà que, durant molts anys, per a regentar un negoci concret, en un indret determinat, calia semblar el que no s'és?

http://www.imdb.com/title/tt0066158/

Això o que parlen en català per a que els xinesos no l'entenguin. A Elx, i a tot el Sud del País Valencià s'han multiplicat les sol·licituts per a fer la Línia en Valencià. L'argument és molt sòlid: a la Línia en Valencià no hi ha moros.

Anònim ha dit...

sr metamorfosi

però tu no estaves tirant a gras ?

o_O

Markutis ha dit...

@anònim: Tirant a gras no. Gras del tot. Si de cas ja m'explicarà en un altre momentet que tingui com li ha sorgit aquest dubte.