Detonant

Aviam, intermeuques. Estic donant un cop de mà al nen perquè es veu que li ha agafat fort amb això d'escriure. M'admira i diu que sóc com el pare que mai va tenir. Normal. Quan m'estava barrinant a sa mare sense protecció m'hauria d'haver imaginat que a la llarga em portaria problemes. El que no em podia imaginar és que el sexe anal com a mètode anticonceptiu no sigui 100% fiable. En fi, que m'ha enredat perquè li faci de mentor. Culpa meva. No sé dir que no quan hi ha una ordre judicial pel mig.

Malgastar el meu talent pletòric en una empresa com aquesta és una taca indeleble a la meva trajectòria. El fet més deplorable de la meva carrera des que em van retirar la candidatura al Nobel de Literatura per abús de les subordinades. Colla de primmirats! No he tornat a contractar cap secretària, per si de cas. Però deixem a una banda els personalismes. Parlàvem de mi, del meu talent i de la funció que jo faré en aquest blog del que ara també en sóc autor. Només he posat dues condicions:

L

1) Escriure sota pseudònim per mantenir l'anonimat.

2) L'adoració incondicional dels lectors. Al més mínim indici de crítica, plego.

L

No m'ho treballaré gens, ja us ho aviso. Ara que ja ha passat el Nobel i s'acosta el Planeta no tinc gaire temps a perdre. Nogensmenys, no us estranyi si teniu la sensació que qualsevol merda que pengi aquí és el millor que heu llegit mai. Ho és.