diumenge, 18 d’octubre de 2009

Desmuntant el mite (I)

Pel carrer es veuen més dones guapes amb homes lletjos que a l'inrevés perquè les noies no dónen tanta importància al físic.

D'entre totes les grans mentides que ens envolten he triat aquesta per a començar la secció perquè és una de les que més em fastiguejen per assumida i fal.laç. En la meva opinió és un dels molts arguments feministes inventats per ocultar una realitat soterrada molt més esfereïdora.

Primer de tot cal contextualitzar que tota relació humana, i encara més a l'època d'inclement individualisme que ens ha tocat viure, és un intercanvi d'interessos. Tractant-se la parella d'una de les institucions més jerarquitzants de la nostre cultura, amb més motiu. Igual que els ingressos determinen el valor de la nostre feina, la parella determina el nostre atractiu. És per això que acceptem millor les parelles físicament descompensades quan hi ha notorietat i calers pel mig. En tot cas, això faria a les dones més interessades que no pas nobles.

Però no m'interessa parlar de Briatores. El mite que vull desmuntar és el motiu pel qual es donen casos similars entre la gent anònima. No pretenc posseir la veritat absoluta de cada cas concret, però és inevitable generalitzar quan es desarma una afirmació de lloc comú.

Punt 1: El mascle alfa. La prova determinant de que les dones sí valoren l'aspecte del sexe contrari és que els homes guapos follen, i molt. Tots en coneixem almenys un que lliga tant com vol i es pot permetre ser tant cafre com li vingui de gust sense ressentir-se'n. Precisament perquè folla tant és comprensible que li costi comprometre's amb una de sola tenint un ample ventall de possibilitats. A més l'home promiscu és un valor positiu socialment, admirat pel seus iguals.

Punt 2: La tia bona. Mentre l'home veu l'interès del sexe contrari com una oportunitat per diversificar, la dona ho considera un argument per a ser més selectiva. Així, la tia bona gasta més energia rebutjant amants potencials que gaudint la loteria genètica. Com el mascle alfa no està disponible perquè la veu com una osca més a la seva pistola de carn, tot i caure eventualment a la trampa, a la llarga inventa nous criteris de selecció. I és que la tia bona es considera un premi suficientment suculent com per exigir determinades coses a la parella: atenció exclusiva, entrega total, fidelitat inqüestionable, generositat material, comprensió infinita... En definitiva, sentir-se especial. A més, la dona guapa i promiscua és un valor negatiu de la societat. Qui pugui pensar que a això hi ha contribuit l'home és que li falta un bull. La demonització vé de les seves iguals, que secretament la consideren competència deslleial i per això inventen aquest concepte de la dignitat femenina segons el qual entregar-se a molts homes és rebaixar-se i aquests comportaments degraden a tot el gènere femení.

Punt 3: L'home corrent-tirant-a-lleig. Conscient de les seves limitacions, sap que l'únic accés que tindrà a la bellesa femenina és per un procés de compravenda. En aquest sentit hi ha dues vies: el lloguer i el contracte indefinit. La primera via sembla que l'han descobert fa poc els nostres companys d'El País. La segona via implica acceptar i satisfer en tot moment les exigències de la tia bona. Una sèrie de sacrificis que l'home-corrent-tirant-a-lleig està disposat a fer a canvi de projectar una imatge d'èxit social i ser l'enveja dels col.legues. Com tot contracte, té molts números de trencar-se quan una de les dues parts interessades l'incompleix. És a dir, quan la dona deixa de ser tia bona o quan l'home deixa de cedir.

Punt 4: La noia simpàtica o l'amiga de la tia bona. En contra del que ens volen fer creure, també folla. I sovint amb tios més guapos que ella. L'únic inconvenient és que ha d'esperar a que els nois es cansin de rebre mocs de la seva amiga abans de decidir-se per atacar-la, i això sovint succeeix a partir de les 5 de la matinada. A l'hora de buscar parella, en el fons té la mateixa aspiració legítima de que la facin sentir especial, però la pràctica li ensenya fins a on pot exigir. Tot i que els criteris varien molt. Tan bon punt se li atançi l'home corrent-tirant-a-lleig és possible que exigeixi al nivell de la tia bona i que aquest decideixi deixar-ho estar sospesant la relació qualitat-preu. No seria desenraonat afirmar que la noia simpàtica o amiga de la tia bona i l'home corrent-tirant-a-lleig estan condemnats a no entendre's.

I així, en aquest fràgil equilibri de forces es mou la relació entre homes i dones. Els que creguin en l'amor ho justificaran tot pel seu poder alienant. Jo, el que crec, és que tots volem alguna cosa de l'altre i que les parelles més lògiques sempre seran les formades per dones més atractives que els seus homes. La resta, la gran majoria, les que es trenquen cada dos per tres fruit de baralles, infidelitats i malentesos, només s'expliquen per la por a la soledat.

16 comentaris:

Josep ha dit...

És una pena que no t'hagis apuntat al Congrés de Dones de Barcelona. Llegir aquesta ponència (TU, un home) haguès estat un acte de desafiament odisfèric.

Què t'anava a dir ha dit...

Jo sempre que veig un iaio fastigós acompanyat d'una tia bona penso: "aquest paio deu estar forrat de calers". Per tant m'avinc amb tu en què és un equilibri d'interessos.

Però encara no sé què penso quan veig una tia lletja amb un tio guapo. Precisament tenia previst escriure un dia sobre una parella que conec que són així.

Lo Gené ha dit...

Markutis nova incorporació a "Cazadores de Mitos" del Discovery Channel.

Pere Llufa ha dit...

En el cas de tia bona i home lleig, "lleig" sempre és un eufemisme de "immoralment ric".

I sí, coincideixo amb el sr. Josep que hagués estat una bona ponència. Potser pel proper Congrés?

Sergi ha dit...

Jo conec de prop el cas tio guapo - lletja. Un tio guapo pot perfectament haver-se emportat molts mocs, i finalment baixa el llistó per acabar amb un rat-penat, tan sols per necessitat biològica.

Molon labe ha dit...

Un cop em van dir una teoria força interessant, si tinguéssim l'opció de tenir sempre la millor opció, és a dir, la millor companyia per anar a sopar, per anar al cine, per follar, per fer el que fos, no hi hauria bodes, òbviament es tracta d'una simple qüestió de tenir el millor sempre, com això només ho poden tenir els tipus amb pasta, la gent es conforma amb allò que li tapa el màxim número de necessitats, i per no perdre-ho s'inventa el matrimoni...

Agnès S. ha dit...

Quan he conegut una noia lletja aparellada amb un tio que està molt bo, una de dues, o realment te unes qualitats fantàstiques, o es que està forrada de quartos.
(Potser en algún cas és que el tio es tant gilipolles que per guapo que sigui no hi ha qui l'aguanti, i s'acaba complementant amb qui sigui.)

Pare Bukkàkez ha dit...

¡BUM!
Markutis lo ha vuelto a hacer.

Josep ha dit...

Us heu fixat en un detall interessant? Cap de nosaltres s'ha autodefinit!

Ningú dels ací presents ha dit "Ei, jo sóc un mascle alfa", o ha afirmat "jo sóc la noia simpàtica, amigueta de la tia bona, i el que diu el Markutis és ben cert".

Només una observació, res més.

KASHNA ha dit...

Jo sóc simpàtica i tinc una amiga tia bona. això en quin lloc em deixa?

Per cert, cada cop escrius millor.

Pare Bukkàkez ha dit...

Bé, Josep, jo no volia dir res però ja que remenes el tema: jo sóc la tia bona i m'hi he vist reflexat completament, per molt que em dolgui que em diguin les veritat.

Dr. Muerte ha dit...

Doncs jo no sabria què dir-li avui perquè em vaig avorrir a mig text, ho vaig deixar estar, avui li he donat una segona oportunitat i no l'he acabat de llegir així que... no sé...

Modgi ha dit...

Hi ha una altra variant d'home lleig-dona guapa (aka jamelga, aka pajarraka, aka melafo fins la senectud).

Es tracta d'aquesta mena de tius mediocres que han après a cultivar-se una imatge de paio amb una sensibilitat especial i molt de talent desaprofitat. Parlo, per exemple, del [CENSORED] del Pete Yorn, que s'està traginant a l'scarlett johanson.

Per descomptat, aquesta mena de tius són d'autèntica escòria. I ho saben.

Markutis ha dit...

@Josep: Perquè fer aquesta mena de coses quan ja existeix la castració química voluntària?

@Què t'anava a dir: Quan veiem el segon cas suposo que tots pensem el mateix. Que la tía deu saber fer coses perverses.

@Lo Gené: La veritat és que dono el perfil de simplista amb poca feina.

@Pere Llufa: No sempre. De vegades en comptes d'immoralment ric és repugnantment ric i altres cops és un calçasses, que és el cas que jo volia explicar. Quan veiem un 'afortunat' d'aquests pel carrer no ens podem imaginar la quantitat de coses que deu aguantar a casa. Ja sap, el prototip aquell de "estic farta de guapos cabrons i aquest és tan bon tio que no li vaig poder dir que no".

@Sergi: Jo també conec alguna troll que pròximament es casarà amb una persona de bellesa molt superior a la seva. Però la diferència és que jo tampoc diria que el noi és guapo, senzillament no és tan horripilantment lleig com ella.

@Molon labe: Gran veritat. És més, si tots fossim guapos i estupendus inventariem una nova manera de marginar. El tamany de les orelles, el color de les ungles del peu, vés a saber.

@Agnès: No s'enganyi, les qualitats no hi tenen res a veure.

@Pare Bukkàkez: Per si de cas, jo no he sigut!

@Kashna: A qui pretén enganyar amb això de que és simpàtica? Vostè és clarament perfil tia bona.

@Pare Again: Problemes d'user amb na Sagristana? Quin troç de dona, per cert. Per ser exactes, quins troços de dona.

@Dr. Muerte: No s'amoïni, és normal. És el procés d'idiotització propi de la ingesta massiva d'hamburgueses. O això, o que encara li dura la pataleta. Si el que vol és que retiri allò que vaig dir sobre el Moby i que rectifiqui afirmant que és un gran cantant i millor persona... haurà de seguir esperant a que se li passi.

@Modgi: Com ja li he dit al seu bloc, darrerament no caço ni una de les referències que fa servir. En aquest cas he mirat la foto i no diria que el Yorn aquest sigui especialment lleig. D'escòria sí en té tota la pinta.

Lo Gené ha dit...

Joder Markutis, 12 respostes múltiples. Nou rècord.

Anònim ha dit...

Vull una tia bona per regarla de lleteta! :) i després que la mantingue el seu cornut, dic parella....