dissabte, 10 de juliol de 2010

Mani/Festa

M'he de convèncer de que tot el que he viscut aquesta tarda és irreal. He de fer un esforç per recordar-me a mi mateix que només és un miratge. Que la gentada que reblia el centre de Barcelona és una minoria sorollosa. Que l'espectre sociològic que ha passat per davant dels meus ulls, amb tanta i tanta gent jove, no significa res. Que les consignes patriòtiques enceses no són majoritàries. Que l'independentisme no és transversal. Que les xifres d'assistència estan inflades.

Ara més que mai necessito fer-me entendre que aquestes demostracions populars (per molt que es produeixin un dissabte amb sol espatarrant de juliol) desmovilitzen perquè són autocomplaents i no ténen cap influència en l'esdevenir. Que seguim tenint la mateixa classe política i que les decisions es prenen en despatxos remotament distants de la societat civil. Que Catalunya continúa sent un país afeblit on la reivindicació voreja el terreny de l'utopía fins a caure en en el barranc del pragmatisme conformista.

M'he de mentalitzar que demà juga la selecció espanyola i si guanya la final sortirà al carrer la Catalunya veritable, la que m'expliquen els mitjans de comunicació de Madrid i les enquestes. M'he de pessigar per obrir els ulls i adonar-me que ha sigut una febrada. Que demà serà un altre dia. Que no ha servit de res. Perquè si em crec tot el que he vist i sentit aquesta tarda se'm farà impossible assumir que no hi ha un abans i un després.

8 comentaris:

Anthony S. ha dit...

Collons, si d'aquesta o en surt rés de positiu, no sé que cony estem esperant. A que se'n pixin literalment a la boca?

Josep ha dit...

Totes dues són reals.
I fins i tot uns pocs federalistes (molt il·lusos) anaren a la manifa del dissabte i animaran a la Roja el diumenge.

anònim ha dit...

Seria bonic saber si ja han augmentat la prima als jugadors de la "roja" o si directament han trucat a Holanda perquè es deixin guanyar a canvi de l'IVA que es recaptarà els pròxims deu anys i la sobirania dels ports d'Empuriabrava.
Només per imaginar-se les gotes de suor que provoquen aquestes decisions la manifestació ja ha valgut la pena.

Albert B. i R. ha dit...

Allò d'ahir va ser molt real. Com ho seran els molts menys que avui sortiran si la roja quanya. És més, crec que després del que vam viure ahir, encara sortiran més enfurismats i provaran de fer més soroll. En el fons, saben que en són menys.

SUPER FELÍ ha dit...

gran Markutis !

Doctor J ha dit...

Per arribar a això només ha calgut que se'n fotessin a la nostra cara durant quatre anys. Ara només cal que algú prengui nota. Si no, doncs a tornar-hi!

Què t'anava a dir ha dit...

Doncs lamento fer-te avinent que la selecció ha guanyat, o sigui que tot oblidat i punt.

Aquest país és així.

sal i sucre ha dit...

Assumim-ho. Som uns cagamandúrries.