dijous, 18 de novembre de 2010

Desafecció

Quan era més jove... Què cony! Quan era jove m'agradava llegir-me les llistes electorals. Mon pare em va ensenyar que tenien truc. Els primers noms eren les cares visibles del partit, els que sortien a la tele o donaven la cara als mítings. A partir del tercer, quart o cinquè (depenent del pes mediàtic de cada formació política) ja no coneixia a ningú. Desenes de persones desconegudes que resultava divertit imaginar físicament pel nom i cognoms. Però al final sempre hi havia sorpreses. Un o dos noms mediàtics que cada partit situava en els últims llocs de la llista o entre els suplents. El pare deia que això passava perquè els que anaven al final de la llista gairebé no tenien possibilitat de ser escollits. Era una manera que tenien algunes persones populars de donar suport a determinat partit sense involucrar-se en política. La gent, que no tenia paciència per llegir la llista sencera, ho sabia i només feia una ullada als primers noms i els últims. A mi em semblava tan curiós i apassionant que vaig agafar el costum de començar a llegir les llistes pel final.

Aquest mes ja he rebut totes les llistes dels principals partits polítics per correu. PSC, CiU, ERC, ICV, PP, C's i PxC. Totes menys la d'en Laporta, que deu pensar que no necessita més propaganda. Tampoc m'ha arribat la d'en Carretero, però és evident que no em necessita. En quant a la Nebrera, de la que tampoc he rebut res, gairebé que ho prefereixo perquè estic molt decebut amb la seva campanya. Fets, no paraules!



Però, tornant al tema, a cap de les llistes que he rebut fins ara hi ha bonus tracks. Això de tenir gent coneguda avalant la teva llista amb el seu nom ha passat a millor vida. És més, si fessim un anàlisi dels noms que apareixen a les llistes estic convençut que trobariem més pixatinters de carrera que polítics vocacionals o de raça. La militància s'ha convertit en una carrera professional. I per fer-ho encara més irònic es tracta d'un sector precari. Fa temps que observo que els nostres polítics cada vegada són més joves. M'atreveixo a dir que no és que hi hagi una nova fornada d'idealistes desitjant involucrar-se en política. El que hi ha és tota una generació desitjant engrapar la mamella del sou públic per sortir del mileurisme. Una inversió que no paga la pena sense l'horitzó del càrrec administratiu.

Recolzar un partit polític en els temps que corren s'ha convertit en un acte d'heroisme que ningú està disposat a realitzar de manera desinteressada. I jo em pregunto: Si tenim uns candidats incapaços d'entusiasmar la seva pròpia gent preténen que nosaltres els votem? Igualets que l'Obama, vaja.

11 comentaris:

Josep ha dit...

Jo porto quatre anys treballant, lluitant, per a no ser candidat en aquestes eleccions.
Han estat quatre anys de sacrificis, però per fi ho he aconseguit: NO SERÉ CANDIDAT.

Pere Perellon ha dit...

Els d'ans, sí eren polítics. Al menys van lluitar contra una dictadura, van estar empresonats, alguns, i tenien sentit de país. Els d'ara...

Dr. Muerte ha dit...

Jo m'esperava trobar a la Maria Lapiedra a la llista del Laporta, per contrarrestar l'ensurt de la Mairena com a número 2 del CORI, però no...

Remitjó ha dit...

El regidor més popular (i fatxa) del meu ajuntament és un jove de vint i pocs anys que mai no ha treballat enlloc i va deixar els estudis quan va firmar l'acta...



Un professional com la copa de un pi, que es ve a dir...

Jaume ha dit...

El partit de Nebrera? El Moviment Independent Liberal de Fraternitat?
Llàstima que no es presenti a Girona...
Sort que teniu a Barcelona, Carmen de Mairena mai no us decebrà: http://politica.e-noticies.cat/striptease-de-carmen-de-mairena-a-la-pompeu-47059.html

enfrancis ha dit...

Potser als aprenents de polítics també els hi faran el famós contracte de pràctiques aquest.

Seria un acte de justícia divina.

La RaTeta Miquey ha dit...

... entrevec, davant meu, un horitzó pla... gris...

Albert B. i R. ha dit...

Les joventuts dels partits estan plenes de cadells desitjosos de formar part d'alguna llista o de ser endollats a algun càrrec públic. Que treballin, n'hi ha ben pocs i són, pobres, els que al final es queden pel camí.
P.D. La propaganda de Solidaritat t'ha d'arribar aquesta setmana. Amb el tema dels blocs electorals, sí fa falta projecció!

Què t'anava a dir ha dit...

Jo a hores d'ara encara ara no sé si faré el vot blanc de sempre (ja n'estic una mica avorrida, als dos dies ningú se'n recorda de nosaltres) o votar la CORI i a tomar pel cul.

Josep ha dit...

La CORI té un encant especial.

Anònim ha dit...

Encara no tens amics?