La paga cara

A mi de petit em van donar alguns bons consells: "no demanis calamars a la romana en un local on la carta tingui fotos dels plats", "canvia't de calçotets abans d'anar a l'hospital" o que "la cara paga", entre d'altres. Per suposat, no sempre he fet cas als meus pares, però aquesta última frase m'ha fet un bon servei a la vida i, per exemple, ha evitat que acompanyi mai a un disminuït psíquic al lavabo d'una piscina pública per la promesa d'un regal. Això és més del que poden dir algunes persones que conec.

Saber interpretar les cares alienes és un do que serveix per quelcom més que jugar al poker. És més, estic en disposició d'afirmar que sense això augmenten exponencialment les possibilitats d'acabar apareixent a Gente o El Diario. Es paga car.

A continuació, una classe magistral de morfologia facial i comunicació no verbal.

Fa per viure

No fa per viure

No vol els diners per comprar un entrepà

No són verges

No estudia suficient

No és una posse

Homes...

Ja que m'ho pregunteu, jo fa temps que advoco per una nova corrent de masclisme que superi la idea preconcebuda i que s'ocupi d'una sola cosa: prou de potinejar amb la identitat masculina! Fins i tot el fill de puta que es va inventar la paraulota aquesta del metrosexual s'ha adonat del mal que ha fet i ara ho intenta arreglar amb una de nova, el retrosexual. Dic jo que la masculinitat no hauria de dependre de la moda del mes, és més aviat una cosa que es té o no es té. El que no saben tots aquests pobres diables que malgasten la seva vida intentant assimilar-se al que volen les dones dels homes és que les dones no saben el que volen. I això és tan cert com que per moltes revistes que llegeixin segueixen sent yonkis de la testosterona.

Digueu-li herència evolutiva, genètica, cultura o com us roti, però els homes sempre han sigut d'una manera i faran falta més de cent anys d'amariconament com ha sigut el segle XX per a fer-los canviar. A continuació, pel que no ho tingui clar, una llista explicativa del que és un home:

Alimentació

Metrosexual: Molta cosa vegetariana i a poder ser macrobiòtica. Prohibits els greixos i els hidrats de carboni. Proteïnes a la planxa. Per matar la gana fruita i algun làctic, però light. Un capritxet dolç de tant en tant. Mai menja fora de casa perquè no pot controlar el que li posen, així que s'emporta la carmanyola a la feina o directament no menja. Quan surt a sopar amb una noia presumeix d'autocontrol i coneixements nutricionals.

Retrosexual: Menja amanides i verdures amb regularitat, perquè s'ha de cuidar el colesterol, però de tant en tant cau un entrecot. Esmorza cafè amb llet o cola-cao (amb llet sencera, això sí) i alguna cosa de bolleria industrial. Té controlats els restaurants al voltant de la feina i combina les visites al Fres&Co amb restaurants de carta. Quan surt a sopar amb una noia es deixa portar per la gana d'ella i demanarà en conseqüència. Si cal passarà gana.

Home: Només menja el que li agrada i això exclou les amanides. Esmorza un bocata d'embotit i quan pot de forquilla. Dina sempre al mateix bareto de menú on ja el coneixen i que està a dos minuts de la feina. La fruita només de postre, com Déu mana. La verdura i l'arròs bullit els guarda per quan li fa mal la panxa. Quan surt a sopar amb una noia no es tallarà en demanar el chuletón o el guisat de torn i fins i tot picarà del plat d'ella si té bona pinta.

Aspecte físic

Metrosexual: Farà de l'aspecte físic el centre de la seva existència. Controla les caloríes i es mata al gimnàs cada día per aconseguir uns abdominals marcats, uns biceps definits però no excessius i unes cames fibrades. Pot passar hores queixant-se de lo resistentment flàccids que son els seus pectorals. Es fa tractaments de bellesa i rajos uva, inverteix una pasta en cremes i visita regularment la perruquería (sempre la mateixa) amb assesoría personal on l'aconsellaran sobre el look més actual. S'ho depila tot. Diversos cops al día s'examina detingudament al mirall i si veu una arruga nova pot fer un drama.

Retrosexual: Es preocupa per la seva imatge. Va un parell de cops per setmana al gimnàs per mantenir-se en forma o almenys s'hi apunta. Cada día comprova l'estat de la seva panxeta al mirall, si creix o disminueix, i en base a això farà més o menys bondat. Va a la perruquería on les esteticiennes estan més bones i de tant en tant es deixa convèncer per depilar-se les celles o canviar de look. També es depila l'esquena si hi té pèl. Si coincideix que fa sol i és al aire lliure s'arremanga o es treu la samarreta per agafar color. Només l'amarga profundament perdre cabell.

Home: La seva idea de fer esport inclou una pilota, així que juga amb els amics a allò que més els diverteix. Després de fer esport és sagrada una parada al bar. Quan es mira al mirall veu el reflexe de la vida que porta, que és la que ha escollit, així que no es lamenta. Presumeix dels seus punts forts i se'n fot dels defectes. Es talla el cabell al cal barber, on l'atenen ràpid i li fan exactament el que vol. S'afaita l'entrecella si li molesta i la barba depenent de com té el día quan es desperta. A l'estiu es posa moreno i la resta de l'any llueix moreno paleta. Només li sap greu asfixiar-se abans que el col.lega quan es piquen a sortir en bicileta o a correr.

Lligar

Metrosexual: A una discoteca espera a que li entrin, que per això es mata per estar guapo. Com a molt es dignarà a mirar i somriure estudiadament o a ballar a prop d'una tia que li interessi en especial. En general no pren la iniciativa amb les dones, perquè unes carabasses li destrossarien l'autoestima. Com no necessita gaire per despertar l'interès de les seves preses, parla poc i quan ho fa toca temes que domina com per exemple ell mateix, la seva feina o el seu gimnàs. La seva idea de flirtejar implica fer-se el desmenjat i el sensible. Altres vedats de caça: el gimnàs. És bastant escalfacalçetes.

Retrosexual: A la discoteca pren la iniciativa. Tira la canya de forma selectiva i sense insistir massa per no semblar enganxós. Per cridar l'atenció farà ús d'un extens catàleg de frases enginyoses i de la galanteria. A poder ser, atacarà en grup a un altre grup d'amigues per augmentar les seves possibilitats. La seva idea de flirtejar implica la major quantitat de frases amb morro possibles. Altres vedats de caça: el lloc de feina o d'estudis. En temps de fam tirarà d'agenda i ex-nòvies.

Home: A la discoteca va per feina. Sap que les que escullen són elles, així que tirarà la canya sistemàticament i sense gaires subtileses empès per la inspiració d'un bon culet o una pitrera. A mida que avanci la nit anirà rebaixant el llistó fins al seu nivell de tolerància, i aquest serà proporcional a la ingesta d'alcohol. La seva idea de flirtejar implica tocar el màxim possible i testar els límits de la presa. Si es deixa significarà que vol tema. Altres vedats de caça: qualsevol. En temps de fam no es complica i se'n va de putes.

Sexe

Metrosexual: Necessita ser el millor amant possible. Posa en pràctica tots els trucs que ha llegit a les revistes femenines. Mai es corre abans que ella encara que costi, proposa tota mena de postures acrobàtiques i com el més important és la comunicació no farà res sense demanar permís. Al finalitzar sempre pregunta què tal ha estat. Després del coit es mostra carinyós i considerat, però difícilment repeteix amb una mateixa parella perque gaudeix amb les seves múltiples conquestes. El seu objectiu és deixar un record imborrable en la dona.

Retrosexual: Fa el mínim necessari per cobrir l'expedient segons el manual. Procura durar un mínim de 15 minuts, dedicar una estona als preàmbuls i fer les tres cosetes que li funcionen normalment. Al finalitzar es pregunta com deu pensar ella que ha estat. Després del coit si és una parella ocasional parlarà de repetir, si és una parella estable l'abraçarà una mica i es farà l'adormit perque el deixin en pau. El seu objectiu és explicar-ho als amics.

Home: No es planteja res en absolut, es limita a posseir la dona amb la màxima intensitat possible. Com més marranades es deixi fer, millor. Aguanta fins que no pot més. Dedueix com ha estat pel volum dels crits d'ella. Després del coit si és una parella ocasional s'aixecarà i anirà a buscar alguna cosa a la nevera, si és una parella estable li demanarà a ella que li porti. El seu objectiu és buidar els ous.


NOTA: Dedicat a na iaiapunkarra, que recentent ha sofert baixes en el seu cercle d'amistats per no esperar un día més.

Tinc mal perdre

Ja m'avanço al gag del Crackòvia

Ja és definitiu: sóc oficialment antipericu. 27 anys m'ha costat predre-li tot el respecte i apreci que li tenia al RCD Espanyol, del que fins i tot he sigut soci la primera meitat dels 90. Em sap greu pels meus pares, la meva germana i algun altre espanyolista decent que conec, però de motius me'n sobren:

1) Com a equip, el seu joc de merda i conservador a més no poder. El blanc-i-blau fa anys que és un dels equips més cínics i desagradables de veure no ja d'Espanya sino de tota Europa. I això no vé d'ara, ho ha de ser per força un equip que ha vist passar jugadors com Mendiondo, Mino, Eloy Pérez, Torres Mestre, Pacheta, Ivan Helguera, Toni Soldevilla, Pablo Zabaleta o el mateix Pochettino.

2) La seva afició reaccionària i essencialment antibarcelonista, que l'únic que té de catalana és el victimisme. Gent a la que he vist fer coses com posar-se darrera d'una de les porteries de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià per insultar i atemorir un nen de 7 anys que l'únic pecat que ha comès és jugar al Barça.

3) Té jugadors autènticament malparits com el senyor Raúl Tamudo, que a part de posar i treure entrenadors i jugadors és capaç de vetar un mitjà de comunicació perquè un columnista va escriure un dia que les ulleres de pasta que porta se les posa per semblar intel.lectual. Com el senyor Dani Jarque, que tot i néixer a Sant Boi es considera andalús i es nega a parlar en català, o com l'actual jugador del Deportivo i ex-periquitu Sergio González, que publicita opinions tan pintoresques com aquesta.

4) L'analfabet del seu president. Una de les poques persones, amb Enric Reyna, capaç de parlar el català amb accent castellà i el castellà amb accent català, sense deixar de destrossar a cap dels dos. I que consti que Daniel Sánchez Llibre és el que menys crítiques mereix.

5) Per Tomas Guasch, que ostenta el rècord de detestabilitat encabible en una sola pèrsona i representa tot allò que em remou l'estómac de l'entorn d'aquest club: madridisme encobert, antibarcelonisme furibund, espanyolitat (que no espanyolisme) recalcitrant, catalanofòbia autolesiva, forofisme i sectarisme familiar (només cal veure a la seva filla per adonar-se com li ha menjat el coco).

Només em queda una curiositat: quants gols es deixarà encolomar l'Espanyol a Montjuïc la setmana vinent? Ja t'hi pots pujar de peus que no seran menys de 3, perquè juga contra el Mandril. I lo trist de tot plegat és que no ho faran expressament, els hi surt de dins. L'Estadi s'omplirà de merengons i no hi haurà pressió ambiental per l'equip rival, l'afició es preocuparà més de celebrar haver guanyat al Barça i de que se'ls senti per la tele que d'animar, seguir en posicions de descens serà el de menys perquè ja han arreglat la temporada, si es perd no passarà res perquè en el fons perjudica al Barça i la gent marxarà contenta. I la plantilla? Aquesta setmana hi haurà entrenament específic de velocitat (per demanar-li la samarreta al Raúl al final del partit) i jugades assajades (com semblar afectat al declarar a la premsa que "esta no es nuestra liga" o "6 de 6 puntos contra los grandes es casi imposible"). I jo no ho hagués dit mai, però me n'alegraré si baixen a Segona per menys de 3 punts.