dimecres, 4 de febrer de 2009

Magalomania: El joc

Qui més qui menys, tots accedim a la blogosfera per curiositat. Naveguem per les comunitats de blocs buscant alguna cosa que ens distregui de l'avorriment (principalment a la feina) i si hi ha sort en trobarem alguns que visitarem sovint. Poc a poc això es convertirà en un hàbit i acabarem desenvolupant una síndrome d'Estocolm amb els seus autors. És qüestió de temps que comencem a fer-nos preguntes, algunes transcendentals. Quina pinta deu tenir? A què es deu dedicar? Des d'on escriu? Com va ser la seva infància? Què vota? Té antecedents penals? Li agrada el trinxat de la Cerdanya? Per desgràcia, com sovint succeeix amb els ídols, les respostes a algunes d'aquestes preguntes poden fer caure el mite.

Esteu d'enhorabona! A partir d'avui ja podeu participar en un experiment sociològic de primera magnitud. Sereu vosaltres qui respondreu a tots aquells dubtes sobre la meva magnànima figura que us corroeixen. Com? A partir d'avui, i de tant en tant, us explicaré tres versions diferents d'anècdotes viscudes per mi. Només una d'elles és la real, i vosaltres decidireu quina. Però no es tracta d'encertar ni de decidir quina és més verosímil o m'escau més. Aquí està la gràcia. Es tracta de moldejar el vostre propi mite. Us proposo un món sense decepcions. Com us agradaría que hagués sigut la vida del vostre ídol (o sigui jo)?

Poso la meva vida a les vostres mans i ho faré de forma democràtica. La versió més votada de l'anècdota passarà a ser la real. Vosaltres creareu la meva llegenda i per deixar-ne constància aniré afegint les vostres conclusions al meu perfil, de manera que qualsevol que el consulti pugui saber quina mena de persona sóc.

10 comentaris:

sr. manel ha dit...

Per un moment he relacionat el "cumming" del post anterior amb el "joc" que esmenta al títol: m'ha vingut el joc de la galeta al cap, one more time.

En fi, que sera com un llibre de "construye tu propia aventura"... Jo me l'imagino ros, d'ulls blaus i ben dotat... per l'escriptura.

iaiapunkarra ha dit...

Això vol dir que tu t'adaptaràs al mite? és a dir, si nosaltres decidim creure que en realitat ets perico ressentit amb el món, que votes secretament a Ciudadanos,i que et posa la clismafília japo, ho faràs per la noble causa bloggera?

Markutis ha dit...

Sr. Manel: Ha de fer alguna cosa per superar aquest trauma amb el joc de la galeta. Li recomano comprar-se un pack familiar de Marbú Doradas i anar a passar el vespre del diumenge a la muntanya de Montjuïc.

iaiapunkarra: Tot sigui per la causa. Hi haurà força morbo i sexe (per suposat), però ja li dic ara que no tinc anècdotes relacionades amb la clismafília. Tot sigui dit de pas, gran paraula la que m'ha descobert avui.

mare_de_deu ha dit...

uo!!
només amb les seves experiències als llocs de treball ja friso per començar aquest exercici.
Pensi però, que pot arribar un punt en que hagi desitjat viure la vida que li anirem moldejant...
Va! que començi l'espectacle!
-veig que ja s'ha posat al nivell d'ídol de masses, no seré jo qui li tregui el títol-

Sagristana ha dit...

Quan publicarà la primera anècdota?

Pensi que si triga massa no podré dormir. I el pitjor del cas és que ho dic seriosament.

Bé, mentrestant vaig a posar una espelmeta perquè l'espera no se'm faci eterna.

Valero Sanmartí ha dit...

Podrem portar apunts a l'examen? I si fallem podrem pujar nota amb un "examen oral"? La foto d'ahir sembla insinuar que va força atrafegat durant les revisions d'examens.

Sincerament, una molt bona idea. Li suggereixo que, un cop definit el Markutis mitològic, empleni el seu perfil del blog amb una síntesi o resum de les anècdotes escollides per votació popular. (I sé que no sóc ningú per suggerir això donat que el meu perfil del blog consta d'un escuet "també". Misteri? Més aviat desídia...)

Josep ha dit...

Això no és perillós?

Super Coco ha dit...

Ens emocionem nomes de pensar-ho. Jo crec que tots intentem esbrinar qui son els altres pel carrer, encara que tambe pot ser que coneguis algu de qui llegeixis el blog i no ho sapigues". Marquitus, ets el tiu en rastes que trevalla amb mi?

Albert ha dit...

Sublim!

Markutis ha dit...

mare_de_deu: per alguna cosa es diu megalomania el post. I no sé perquè però em temo que la tendència general serà al cabronisme. La gent sempre idolatra a personatges maleïts amb vides miserables.

Sagristana: Ja pot dormir tranquil.la. Descansi en pau.

Valero: No només no censuro la seva proposta sino que és exactament el que pensava fer. Ara, si té més suggerències no se n'estigui. Confío plenament en la seva genialitat. Com pot comprovar li faig molt la pilota per evitar que se'm posi en contra, perquè amb els seus antecedents com s'hi posi em destrueix.

Josep: No sé si és gaire més perillós que el seu fal de pam i mig o la seva relació amb el sogre. Sempre estic a temps d'amagar el cap sota l'ala.

SuperCoco: No ho crec. Les úniques rastes que porto no estan a la vista, excepte si vostè és un tarzanito.

Albert: Ja m'ho dirà quan llegeixi la primera entrada.