Avui m'he aixecat amb ganes de tocar els pebrots. Inicialment, no sabia ben bé com, però després he recordat un savi consell que em va donar el senyor follapèl quan en el seu día vaig demanar ajuda per ser polèmic. La resposta és: spoliers de Lost.
Si tot i així us queden dubtes, sempre podeu recorrer a aquests dos.
11 comentaris:
Bueno, mentre no ens expliquis el final d'una porno, tant és (per cert, ara que hi penso, algú ha vist mai el final d'una d'aquestes?)
Això que dius ja no té sentit. Amb l'internet, la gent ja no compra pel.lícules sino que es baixa escenes. Del tot comprensible, per altra banda. Un cop vaig fer la prova i amb molt d'esforç i de fast forward vaig arribar al final de la cinta de video. Perquè et fagis una idea, el final d'una pel.li porno és com tirar-se un pet: podries haver-ho fet abans o després i rarament té res d'especial.
EN JOHN LOCKE NO ESTÀ MORT.
Per aquells incapaços de reconèixer tota la simbologia crística del capítol 5x06 ara ja sabeu que a 5x07 "La vida i la mort d'en Jeremy Bentham" l'entranyable senyor Locke ressucita.
Markutis, m'he permès aquesta llicència per fer fotre no tan sols a aquells que encara van per la 3a temporada, sinó també a aquells que per ocupacions diverses no han vist l'últim de Lost.
LOST és el més important. Apreneu-ho.
Senyor Valero, la simbología cristiana de Lost és evident. No només per la passió i resurreció de John Locke, és que el tio de la cabana és omnipresent i a sobre es diu Jacob.
Jo anava més lluny. No es tractava de putejar als que van amb retard. Aquests, si aguanten el ritme monguer de TVE és que la serie els hi bufa. Es tracta de putejar als que dijous a les 7 del matí ja estan conectats a series yonkis amb suor freda i tics nerviosos.
Si alguna cosa deixen clara aquests dos videos és que la iniciativa Dharma és una secta de hippies nazis (per aquesta afició seva al genocidi i l'eugenèsia) i que tot el tema de la sèrie és ciència Vs. fe - Déu vs. home jugant a ser Déu.
Sóc conscient que la sèrie està prenyada de simbologia cristiana, però és que fa dos capítols em semblava TAN EVIDENT que en Locke ressucitava i ells citaven la ressurrecció crística de forma TAN EVIDENT que no entenia com els companys de vici podien titllar-me de boig.
Per cert, molt millor que sèriesyonkies és http://lostperduts.blogspot.com/
Els pengen més aviat, més ben traduïts, en català i, per a més inri, són subtítuls amb contorn, cosa que facilita més la lectura.
Ei! Gran descobriment aquest bloc.
Els seus companys deuen ser d'aquells que encara creuen que tot és un somni psicòtic del Hurley o que són al purgatori.
Ara estic gaudint més que mai de la sèrie perquè ja no es dediquen a plantejar més grans misteris sino que estan encaixant peces. La por a que la sèrie tingués un final de merda que no fes justícia a la magnitud de l'obra em comença a desaparèixer. Es veu a venir que l'última temporada serà frenètica.
La meva teoría és que tots els passatjers del vol 815 ja havien estat a l'illa abans a través de viatges en el temps, que ténen incidèncuia directe en tot el que ha passat a l'illa i que la seva missió és subsanar els seus propis errors en diferents linies temporals. L'episodi 14 de la temporada 5 es dirá The Variable. Ja teniem The Constant, així que ja ens queda poc per acabar l'ecuació.
Jo no veig Lost, soc tan radical i anti-sistema que no m'agrada veure el que veuen els altres. Jo segueixo "a ver si llego".
També estaria be al contracte matrimonial incloure un altre soiler: al final, os divorciareis.
Sr. Manel, els creadors de la sèrie que vostè esmenta tenen un gran sentit de l'humor, començant pel títol que li van posar: A ver si llego... al final de la primera temporada.
El tema aquest de la Equació de valencetti. És força interessant, m'ha recordat a la Psicohistòria que plantejava Asimov a la Saga de les Fundacions. La psicohistòria es una "ciència" que combina la Psicologia, la historia, y la estadística matemàtica per calcular el comportament social de societats grans.
http://www.solinas.com.es/wiki/index.php/Psicohistoria
els creadors de Lost han fet un poti poti d'aquí i d'allà collonut. Cada cop estic més convencuda que no em decepcionarà gens el FINAL.
No mereixo lectors tan cultes com vostè, senyoreta Kashna.
si... em penso que ara m'he passat de friki...
Aquesta nit m'autocastigaré veient l'episodi II d'Star Wars.
Publica un comentari a l'entrada