dilluns, 16 de novembre de 2009

De tot Gor

Abans de començar ja m'imagino que em sortirà un totxo, així que ara és el moment d'abandonar aquesta lectura si no disposeu de temps o teniu millors coses a fer.

Fa poc, per motius que no vénen al cas, he entrat en contacte amb la cultura goreana. Com la curiositat ciclotímica és un dels meus defectes i la necessitat de divulgar n'és un altre, no me'n puc estar de compartir amb vosaltres el que he descobert d'aquest apassionant món.

Gor és la fantasia irrealitzable d'un professor universitari de filosofia. Un planeta imaginari del sistema solar del que els humans en desconeixem l'existència perquè es manté ocult orbitant a la cara oposada de l'astre rei. Gor i els seus habitants estan controlat per una mena d'alienígenes insectoides súperintel.ligents anomenats Reis Sacerdots, que periòdicament segresten persones de la Terra i els incorporen en aquest experiment de societat ideal. Gor és un món de dominació masculina on impera la llei del més fort o, com els agrada dir als goreans, l'ordre natural de les coses. A Gor, les dones estan sotmeses a l'home perquè es considera que la domesticació és la seva natura fonamental i l'esclavitud és una institució social acceptada. Efectivament, aquí és on he captat la vostre atenció.

Les cròniques de Gor és una nissaga de 27 (!!!) llibres escrits per John Frederick Lange Jr. sota el pseudònim de John Norman. I també és l'abocador ideològic de les polèmiques tesis filosòfiques d'aquest bon home amb un pretext de ficció. La primera entrega de Les cròniques de Gor va ser publicada l'any 1967, en plena consolidació del feminisme. Els llibres van ser prou populars a les dècades dels 70 i els 80, i John Norman en publica 25 títols fins el 1988. Van haver de passar 13 anys perquè la nissaga rescabalés la seva força i des del 2001 ja se n'han publicat dos més i n'hi ha un altre en camí. Curiós, si més no, que coincideixi amb un repunt de la radicalització feminista.

Gor és un sistema rígid de castes. Els Iniciats (una mena de monjos ascetes), els Escribans, els Constructors, els Físics i els Guerrers són considerades les cinc castes altes. Les castes baixes, molt més nombroses, inclouen mercaders, esclavistes, assassins, pagesos, músics, lladres i tota mena d'artesans. Cada casta té la seva pròpia moral i patrons de comportament. A Gor, l'honor i la Pedra de la Llar (una espècie de sentiment de pertanyença al grup tan fort que superaria qualsevol mena de nacionalisme) és el més important. Però també hi ha Mercenaris i Proscrits, homes sense casta que viuen al marge de la llei goreana i ho paguen amb una vida de pobresa i aïllament. I Panteres, dones que es rebel.len contra la seva natura submisa i fugen per viure amagades als boscos en petits grups. Són guerreres, agressives, autosuficients... masculines.

Però les Panteres són una gran minoria. A Gor, les dones estan al servei de l'home i totes, sense excepció, són susceptibles de ser convertides en kajira. Fins i tot les bàrbares, com s'anomena despectivament a les dones terrestres que van a parar a Gor. S'explica que les diferències entre les kajirae i les esclaves terrestres són bàsicament quatre:

1) A la Terra l'esclava ho és per voluntat pròpia, a Gor la kajira és forçada a ser-ho i ha de servir al seu Amo i a tot home lliure que així ho desitgi.

2) Les dones de Gor són entrenades des de petites per a servir a l'home en tots els sentits perquè sempre cap la possibilitat que algú la vulgui esclavitzar, fins i tot si és de casta alta.

3) La dona de Gor té plena llibertat per a ser femenina sense les pressions de la cultura occidental terrestre. No s'espera que competeixi o intenti substituïr a l'home.

4) La kajira de Gor viu la seva sexualitat sense limitacions ni prejudicis. Això és inherent a la seva condició, com l'absència de drets, de pudor i de timidesa.

Hi ha molts tipus de kajirae i totes ténen una funció diferent. Alguns exemples en són la kajira de l'olla (cuina i cuida la casa de l'Amo), la kajira de la moneda (es prostitueix pel carrer per donar diners al seu Amo), la kajira de la taverna (cambrera, ballarina i puta d'un establiment), la kajira de cambra (que no pot sortir d'una habitació i ha de servir a qualsevol home lliure que hi entri) o la kajira d'Estat (pertany a la ciutat sencera). També hi ha kajirus o esclaus masculins, però ni les seves funcions ni el tema de la homosexualitat estan gaire defnitis a les novel.les de John Norman. Qui en vulgui saber més, que faci una ullada.

Gor no és només literatura. També és un RPG o joc de rol en el que hi participen cada dia centenars de persones a través de Second Life. La majoria en anglès i uns quants més en castellà. A Second Life, la població de kajirae és molt superior en percentatge a la que els llibres descriuen que hi hauria a Gor. Potser a algú li sorprendrà que hi hagi tanta femella buscant viure la fantasia de ser esclavitzada. A mi no, perquè porto prous anys rodant per internet. És més, trobo natural i sa que homes i dones majors d'edat explorin la seva sexualitat i m'imagino que a molts el fet de poder-ho fer amb entorns i personatges digitalitzats els millora l'experiència d'una palla solitària. La cultura goreana és un caldo de cultiu ideal per generar adeptes. Una mica de Nietzsche, nocions d'estructura social grecoromana, un polsim de mitologia fantàstica treta de la màniga, quatre tocs d'incorrecció política, tones de litúrgia BDSM i a triomfar!

Passa que tot i aquest caldo de cultiu ja he anunciat al principi de la meva exposició que Gor és una fantasia irrealitzable. I no em refereixo a la rigidesa moral de la cultura occidental dominant que l'envolta, perquè coses més rares s'han vist i Afganistan existeix. El problema principal és que malgrat les fantasies utòpiques d'alguns, amb una simple recerca per la xarxa us adonareu que entre les il.lustracions i avatars digitalitzats de ties bones i adonis musculats els únics que estan disposadts a portar-ho a terme a la vida real son:


No em feu explicar-vos el perquè.

17 comentaris:

Albhert ha dit...

I quan diu que surt el vol cap a Gor?

Pare Bukkàkez ha dit...

Em sembla fantàstic que els freaks (els genuïns) tinguin una alternativa a la que obsessionar-se, que no sigui ESDLA, StarWars, StarTrek i Harry Potter.

A banda d'això, m'interessa tan com un món fictici feminista.

Què t'anava a dir ha dit...

He llegit en diagonal, però m'ha semblat percebre per allà emmig la paraula "joc de rol"?

D'aquí a ser un pajillero granellut hi ha un pas, estimat Markutis.

Markutis ha dit...

@Albhert: Jo de tú estaria pendent dels camps de blat. Per allò de que els marcianus sempre hi aterren, ja ho saps.

@Pare Bukkàkez: Hipòcrita! Clar, com que vostè ja gaudeix dels privilegis clericals entre les feligreses...

@Què t'anava a dir: No seré jo qui negui el meu frikisme, però el que té llegir en diagonal és que no t'enteres d'una merda. Potser hauria d'haver fet cas de l'advertència del primer paràgraf.

Per cert, el dia que em vegi jugant a rol té permís per executar-me i acabar amb el meu patiment.

Valero Sanmartí ha dit...

Això no surt al googlemaps. Torni'm el meu temps i els meus diners.

PS: aprofito per recordar que algú va titllar-me de friki per una descripció de Cthulhu en una entrada del meu blog i que, a totes llums, era molt menys experta que la que ens brinda avui.

Markutis ha dit...

@Valero: Ja, però... la seva descripció incloïa esclaves sexuals? Oi que no? Markutis wins!

Pere Llufa ha dit...

És a dir, que a Gor hauria de ser per molt que jo no follés, encara que fos amb la kajira d'Estat (que per cert, la deuen buidar de tant en tant), no?

I senyor Markutis, sort del vostre aclariment en el comentari a Què t'anava a dir, perquè estava a punt de venir-vos a buscar per esbudellar-vos amb un dau de 12 cares.

Dr. Muerte ha dit...

"Potser a algú li sorprendrà que hi hagi tanta femella buscant viure la fantasia de ser esclavitzada".
Vol dir que en realitat no són maricons (freak + maricón = aberració) que es fan passar per femella?
Veig un Gor al futur ple de travolos i petaculs ensinistrats... això és el Gor del futur...

Ombra ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep ha dit...

Per començar diré que no he llegit aquests 27 llibres, i que no conec l'autor.

Aclarit això... no serem els altres els rarets?

Pare Bukkàkez ha dit...

És cert que el programa d'esports preferit del planeta és el "Gor a Gor"?

Déu meu, quin acudit més de monGOR...

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Si et vas avorrir amb "Flash Gordon" i amb "El senyor dels anells" ara arriben els 27 llibres(!) de Gor!!! Passo, passo que tiinc massa porn endarrerit a la mula.

Modgi ha dit...

mai he estat capaç d'enganxar-me a un món virtual perquè els trobo fins i tot més avorrits que real. és cert que han aconseguit el pressupost venent forns? concretament fa-gor? por fagooor!

Pere Llufa ha dit...

Jo crec que tot és un muntatge de l'Al Gor.

PS. No podia deixar de participar en aquest Festival de l'Humor.

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

l argument de la nissaga sembla de comic del jodorowsky o similar....

Anònim ha dit...

potrebo, da preverijo:)

albert ha dit...

No he llegit el post. De fet no sé per què comento...