dissabte, 28 de novembre de 2009

Protocol

Avui he tingut una baralla per una cosa que ni tan sols m'afecta directament. Les discussions acalorades són una constant entre la persona amb la que he tingut la brega i jo. Ens enganxem amb facilitat perquè ell és l'esperit de la contradicció i jo un caparrut incapaç de deixar córrer les coses.

L'excusa d'avui ha sigut el cas del noi condemnat d'abusar sexualment, maltractar i matar a la seva fillastre de 3 anys. I dic condemnat i no acusat, malgrat ser INNOCENT, perquè això és el que s'ha fet des de tots els mitjans de comunicació i l'opinió pública.

Veus la cara d'aquest noi amb mirada fugissera que dóna l'impressió d'estar passant la vergonya més gran de la seva vida i voler desaparèixer fulminat per un llampec? Doncs mira-la bé perquè costa de trobar.

Ahir no costava gens veure-li la cara a aquest pobre nano, fins al punt de que va ser portada del diari ABC al costat de la paraula "assassí". A falta de veure la portada de demà, i a jutjar per la noticia de rectificació (?) que han publicat de moment a la web, no sembla que a l'hora de restituir l'honor d'una persona siguin tan alegres amb el complement gràfic.

"Contrastar es de maricas y la objetividad también", Ángel Expósito.


Aquest és només l'exemple més sagnant del tractament informatiu que s'ha fet d'aquesta noticia, però en trobariem desenes a premsa, ràdio i televisió. Tot i així, us he de confessar que no ha sigut aquest el motiu de l'acalorament dialèctic. El punt àlgid de la batussa ha arribat a l'hora de valorar l'actuació del metge que examina la nena en primer lloc. Un metge que, recordem-ho, diagnostica cremades, múltiples cops i estrip anal i vaginal. Un metge que determina en primera instància que hi ha indicis d'abús sexual, maltractament físic i decideix avisar a la Guàrdia Civil.

El meu contrincant ideològic afirma que, s'equivoqués o no, el metge fa ben fet d'avisar a les autoritats perquè hi ha un protocol a seguir. Jo dic que si hi ha contacte dins de l'àrea és penal però si no ho té clar és millor que l'àrbitre no xiuli perquè el perjudici és massa gran. El meu rival contraataca argumentant que hi ha molta gent que pega a les seves parelles, als seus fills o als seus vells i que actuacions com aquesta són necessàries. Jo m'esgargamello replicant que vivim en una societat on la gent ja carrega completament el pès de l'educació sobre els mestres i ara també el del civisme sobre els metges. Que les víctimes de maltractament ténen families, entorn i veïns que ja poden fer la funció de denunciants si és que la pròpia víctima no està capacitada. Que les actuacions externes d'ofici sempre són perilloses i poc assenyades.

En realitat, el tema de fons és un altre. Comença a esgarrifar-me aquesta tendència de la justícia a protegir només un determinat tipus de víctimes. Concretament, les mediàticament rentables. Potser no és una víctima la persona que porta una nena a l'hospital i a sobre d'haver d'acceptar-ne la mort al seu càrrec ha d'assumir una acusació feta des del més profund desconeixement? És de justícia que un informe mèdic sigui motiu suficient per formular una acusació de maltracte de gènere? Cal que les persones a càrrec de malalts mentals que s'autolesionen hagin de justificar-se davant d'un policia de la moral amb bata blanca?

Aquests debats sempre acaben amb l'argument de la causa provable, ja ho sé. El putu percentatge. Però jo també tinc proves. En aquest cas de la nena de 3 anys el forense ha determinat que la causa de la mort és un edema cerebral provocat per un cop fort al cap. Un cop que es va fer al caure d'un gronxador i pel qual també van portar la nena a l'hospital, sense que se li detectés l'edema. Coneixent aquest fet, malgrat el primer exàmen mèdic, la mare de la nena i fins i tot el seu pare biològic, és a dir l'exmarit, han defensat l'innocència de l'acusat. L'acusat mateix és qui porta la nena al metge i nega en tot moment les acusacions. L'hospital desmenteix els abusos sexuals dictaminats pel primer metge en menys de 24 hores des de la seva detenció. Els nens petits juguen, i cauen, i s'arroseguen, i a ningú se li escapa que aquest comportament pugui justificar cops i laceracions. A ningú, excepte al que va trucar a la Guàrdia Civil.

Si tres indicis fan una prova, aquí algú no estava prou preparat per treure conclusions en base a indicis. És aquest el sistema necessari? Perquè si aquest és el protocol que ens ha de salvar de nosaltres mateixos, jo em cago en el protocol.

10 comentaris:

Molon labe ha dit...

Eissss i el summum va ser veure com els periodistes demanaven a la gent que l'insultessin mentre entrava detingut... si no es tracte de ser inocent o no, es tracta de si hi ha notícies o no, i si no n'hi ha, millor ni sortir de casa...

Albert B. i R. ha dit...

S'ha passat de la presumpció d'innocència a la presumpció de culpabilitat. Ara, enlloc de demostrar la culpabilitat d'algú, a aquest algú li toca demostrar que és innocent... I, evidentment, els mitjans a fer sang per a vendre!

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

¿us imagineu que algu de l odisfera es suicides ??


quin tractament en faria la p. generalista- habitual de webs on fomenten resentiment i satira bla bla bla

jaja

Sergi ha dit...

Realment foten fàstic. El que em pregunto si és extrapolable als enmanillats del cas praetoria. Encara tindrà raó el Laporta.

Què t'anava a dir ha dit...

Sobre el tema que discutíeu: va fer ben fet el primer metge? Jo crec que sí, el que passa és que tot es va pervertir quan van entrar els mitjans. Ahir vaig veure per TV com un periodista animava a la gent a cridar "asesino" a aquest pobre paio quan sortia de la furgo dels polis. Són autèntiques rates.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Hi veig una clara tensió sexual entre tu i certa persona...

Jo estic totalment amb tu. I aniria més lluny, demanaria sancions exemplars tant pel metge, com pels pseudo-periodistes. Per que cada dia estic més convençut de que el gran problema d'aquest pais és la impunitat.

Josep ha dit...

Tots sabem prou bé que qui ha comès un crim és qui ha linxat aquest home. Han comès un crim, però no sé si és un delicte, ja que el Codi Penal és massa ambigu amb segons quines coses.

El metge va fer bé en avisar i que s'investiguès la cosa.
Qui va fer malfet fou qui va filtrar la notícia, va donar el nom i va llençar una gossada salvatge de càmeres i opinaires.

Krang ha dit...

"Estrip anal i vaginal en una nena de 3 anys" es carnassa per a tota aquesta gentussa de periodistes i opinadors.

Pere Llufa ha dit...

Algú ho ha dit per aquí. El problema és la impunitat.

La impunitat que permet que l'ABC publiqui una portada com aquesta i no sigui obligat a publicar-ne una altra demanant perdó i esmenant l'error.

La impunitat que permet que un metge activi un protocol perquè ha fet un informe amb la punta de la polla i no se li exigeixin responsabilitats.

Perquè apel·lar a la moral dels periodistes, a hores d'ara, és com fotre's cops de cap contra una paret.

Jo, si fos periodista en aquests temps, quan em preguntessin de què treballo, diria que de caixer de supermercat per no passar vergonya.

Però no, els periodistes d'avui són massa altius, superbs i perfectes com per admetre que el seu ofici ha esdevingut una puta merda.

Però bé, què hi farem, al capdavall els periodistes han esdevingut els publicistes de l'actualitat. A cagar tots!

Pare Bukkàkez ha dit...

"els periodistes han esdevingut els publicistes de l'actualitat", en Llufa la clava.

Jo també opino que el puto càncer social són aquest tipus de periodistes, però sobretot els mitjans pels que treballen. Tant els que coixegen d'un cantó polític com els que coixegen (i molt) de sensacionalisme.