dilluns, 7 de juny de 2010

Les Eleccions del Barça: Jaume Ferrer i Agustí Benedito

Tranquils que ja s'acaba el suplici. Amb això acabo.
JAUME FERRER

Antecedents: Jaume Ferrer és un dels pocs supervivents que han format part de la directiva del Barça des del 2003 fins al 2010. Sempre en papers secundaris, Ferrer es va beneficiar de les dimissions succesives per anar guanyant protagonisme dins la junta. En els darrers anys son coneguts els seus desacords amb en Joan Laporta, fruït de la desconfiança mútua i amb algún episodi desagradable d'insults a l'avantllotja. Fins i tot se'l va acusar de ser el responsable de filtrar a la premsa l'assumpte de l'espionatge encarregat per Joan Oliver. Des que va fer pública la seva intenció de presentar-se a les eleccions del Barça com a candidat continuïsta, en contra de la voluntat del president, Laporta el va anar degradant en les seves funcions. Finalment, però, s'ha vist obligat a donar-li suport quan Alfons Godall va decidir retirar-se de la cursa electoral com a cap de cartell i aliar-se amb Ingla i Soriano.

Anàlisi: La candidatura de Jaume Ferrer representa el continuïsme més extrem. Tothom sap que la seva relació amb Joan Laporta no ha sigut precisament fluïda però Ferrer no té cap escrúpol en elevar-lo a l'alçada de "millor president de la història del Barça" perquè compta amb arrossegar el vot laportista al seu cabàs. Diu que no vol canviar absolutament res del club, perquè ja funciona prou bé. No s'atreveix a discutir res, ni tan sols el projecte Norman Foster per remodelar el Camp Nou, que tothom sembla coincidir en catalogar d'inviable en la cojuntura econòmica actual. Fins i tot tolerarà la continuïtat de Joan Oliver com a Director General (l'home que el va fer investigar) si això fa que Laporta li mantingui el suport. Això passa perquè Ferrer entén, i afegeixo que amb bon criteri, que aquest és el seu punt fort i diferencial: ser el candidat oficialista. En unes eleccions on tothom es baralla per demostrar que assegura millor que ningú la continuitat dels èxits esportius, és un punt a favor.

El seu gran problema és la imatge. És de llarg el menys seductor dels candidats. El que projecta menys seguretat. Molta gent el veu com un home de palla d'en Laporta per seguir manant al club des de fora. Jo crec que només utilitza el seu suport com a arma però està desitjant treure-se'l de sobre. Un altre punt feble és que s'ha hagut de conformar amb les engrunes de la directiva. Ni Xavier Sala i Martín ni Rafael Yuste, de llarg els homes més carismàtics que quedaven a la junta, s'han volgut unir a la seva candidatura. Que el seu home fort durant la campanya sigui l'eixelebrat d'Albert Perrín és un símptoma claríssim de l'equip humà del que disposa.

Conclusions: A Jaume Ferrer se li ha de reconeixer valentia i capacitat de resistència. Ha suportat tota classe de pals a les rodes des de dins i des de fora del club per sortir-se amb la seva de ser candidat. Parlant clar, ha empassat molta merda per arribar on és ara. La bona noticia és que ho ha aconseguit. La mala noticia que deixa una impressió d'home sense sang, ni orgull, ni principis, capaç de qualsevol cosa per arribar al poder. Del que té pensat fer un cop sigui president no en tenim gaire informació. De fet, si ens hem de guiar pel que ha dit fins ara farà ben poca cosa. Ho deixarà tot tal i com està i l'únic que canviaria es la cara visible. Tinc molts dubtes de la seva competència. Hom suposa que la persona que vol dirigir ho fa perquè té iniciatives i motivacions. Segurament Jaume Ferrer les té, però ens les amaga. No vol merders, no vol destacar. Senzillament deixa que els altres es reparteixin estopa i espera sortir-ne beneficiat. S'ho juga tot a la carta de la por. Si cap dels altres candidat aconsegueix seduïr a una gran part de l'electorat té molts números de guanyar. Seria una victòria al seu estil: sense glòria, per eliminació dels rivals.

AGUSTÍ BENEDITO

Antecedents: Durant l'etapa Núñez, Benedito participa activament en la candidatura d'Àngel Fernández a la presidència del Barça l'any 1997. Posteriorment, és un dels fundadors de l'Elefant Blau, plataforma opositora que lidera Joan Laporta. Tornaria a coincidir amb ell a les eleccions del 2003, treballant i donant suport a la seva candidatura. Tot i no haver format mai part de la directiva sí que va estar vinculat al club durant la presidència d'en Laporta, primer en la Comissó Esportiva i més tard a la Comissió Social. Sobretot en el que fa referència a les seccions. Dimiteix l'any 2009 argumentant motius ètics al fer-se pública la relació de Laporta amb la fallida compra del RCD Mallorca per part d'un grup d'empresaris d'Uzbekistan.

Anàlisi: No sé si em sorprèn tant com als mitjans de comunicació la presència d'Agustí Benedito a aquestes altures del procés electoral. Va ser el primer en anunciar públicament la seva intenció de ser candidat a la presidència del Barça, el primer en trepitjar penyes barcelonistes arreu del territori, el primer en explicar el seu programa, el primer a llençar una pàgina web amb continguts de veritat i en estar present a les xarxes socials. La gent ha tingut molt de temps per acostumar-se al seu nom i anar-lo coneixent al marge dels conductes oficials. És un orador brillant, té les idees clares i projecta una imatge d'honestedat que la gent aprecia.

Benedito ha mantingut una línia molt coherent de comunicació. Curiosament, compta amb el mateix director de campanya que va contractar la candidatura de Joan Laporta l'any 2003. La situació ara és similar. Igual que al 2003 amb Laporta, ningú veia a Benedito com un rival a batre i això el fa molt perillós. L'afició del Barça adora els comptes de fades. Només la candidatura de Marc Ingla va semblar adonar-se'n a última hora i va fer l'intent de reaccionar pressionant als interventors durant la validació de signatures per si el podien deixar fora. Era massa tard. Benedito representa el foc nou i no se n'amaga. No li fa cap por assegurar que si arriba a la presidència canviarà coses ni que posarà a gent de la seva confiança a l'organigrama. És descarat i un pèl arrogant, però davant la tàctica conservadora de tots els altres candidats això el fa encara més visible.

Conclusions: Curt i ras. La candidatura de Benedito és Agustí Benedito. La gent de la que s'ha envoltat són una colla de matats i ell mateix en deu ser conscient perquè els amaga. Porta tota la campanya fent d'home orquestra. Bones paraules, molta ètica i el que vulguis, però el tio s'ha presentat a les eleccions amb una mà al davant i l'altre al darrera. Em fa veritable pànic imaginar-me el futur del club l'endemà d'un triomf de Benedito. Seria com deixar un transatlàntic en mans d'algú que només té el carnet de ciclomotor. I compte perquè aquest home té algunes idees de bomber. Ja l'he sentit massa vegades dient que el club s'ha de comprometre més amb el tercer món i ajudar econòmicament als socis més desafavorits i algú li hauria de recordar que el Barça és un club de futbol i no una ONG.

7 comentaris:

Josep ha dit...

Ara t'has de mullar i fer la previsió dels resultats.

Hi ha una cosa que tinc ben clara: cap candidat superarà els vots del Joan Laporta el 2003.

Albert B. i R. ha dit...

Cap dels quatre candidats m'acaba de fer el pes. Sobre el Jaume Ferrer, que mantingui l'Oliver i que es posicini força a favor del Projecte Foster, són grans errors. Al Benedito cal reconèixer que s'ho ha treballat molt. Ha anat a tots els debats i ha trepitjat territori com ningú. Però no té un equip gaire preparat i no el veig capaç de portar un Club com el Barça i d'aguantar la pressió. L'Ingla anava bé, però no sé si aquesta estratègia d'atac (fonamentat, tot sigui dit, no diu cap mentida, al contrari) contra el Rosell pot no agradar al soci blaugrana, tenint en compte el seu caràcter. El Sandruscu, directament, no em genera cap confiança.
Vist com va fins ara, només se m'ocorre l'alternativa de fusionar el Ferrer i l'Ingla i agafar el millor de cada casa i traient aquells punts negatius (com, en el cas del Ferrer, l'Oliver i el Foster). Per desgràcia, és molt improbable. Difícil ho tindrà el soci!
Serà important veure, tb, el nivell de participació. El nivell del debat per ara no és que sigui gaire elevat, el contrari.

Doctor J ha dit...

Pel poc que vaig veure del debat a Catalunya Radio, qui parla més clar i amb millor posat és el Benedito. L'Ingla, amb tanta agressivitat cap al Rosell resulta una mica patètic.
De totes formes, segur que tots són uns bons cabronassos a la seva manera...

Markutis ha dit...

@Josep: Sincerament, no en tinc ni idea del que passarà. Són unes eleccions realment igualades i això ja és una gran noticia tenint en compte que abans de començar-les semblava inconcebible que no les guanyés en Rosell. A mi m'agradaria que les guanyés en Marc Ingla.

@Albert: Doncs sí, són unes eleccions igualades però no per dalt sino per baix. A més, jo també em temo que la participació no serà gaire elevada perquè hi ha molta gent a la que realment no li convenç cap candidat. Per cert, a participació més baixa més possibilitats pel Sandro.

@Doctor J: L'assessor de campanya del Marc Ingla ha demostrat ser un autèntic matusser. Al 59 Segons ja es va veure una modificació evident de l'estratègia i un Marc Ingla molt més tovet. Jo crec que ja és massa tard.

Mike Tracking ha dit...

A mi Benedito em fot fàstic, tanta prepotència i tant diàleg per intentar fer quedar als altres com a imbècils. Qui es pensa que és? Un puto guionista de late night? Sandro també em sembla d'aquest pal. I a Ingla tot i que se'l veu preparat, crec que el perd el discurs o les ganes de demostrar que rosell és un cínic.

Jo crec que Jaume ferrer, amb la cara rarota que té, mereix guanyar, només per donar per cul a la premsa i mitjans de comunicació que l'han "ningunejat" i l'han tractat com si fos retardat (que potser ho és, però no és professional).

A més, el pro-rosellisme i en els últims dies el pro-beneditisme del grup godó em fa sortir foc pels queixals.

I estic amb vostè quan diu que la participació serà baixa. Al meu recent blog tenim una enquesta per veure qui guanyarà i han votat 5 persones. Mostra representativa de 500... veurem com va d'aquí a diumenge.

marquesa ha dit...

jo estic cagada, em fa molta por deixar el Barça en mans d'un mafiós, un pelele, un llardós o un flipat (qui és qui?)

encara no sé qui votaré, m'encantaria poder preguntar-li a Guardiola

Maggot ha dit...

La raó per la qual el Sandro serà president.
http://4.bp.blogspot.com/_5eGD2d4tQ8E/TA-yajcIqQI/AAAAAAAADdY/BlYmJ_zsiL4/s1600/Sandruscu.jpg