dimarts, 12 d’octubre de 2010

1.000 paraules

Gràcies a Oxte! (web que tothom hauria de tenir a la llista de favorits del seu navegador) estic en disposició de mostrar-vos una cosa que ens capgirarà la vida per sempre. Una imatge fixa la sola contemplació de la qual derrueix segles de tradició teòrica sobre la bellesa, l'estètica i l'art tal i com l'haviem conegut fins ara. Una nova dimensió, completament inexplorada, del lletjisme. Senyores i senyors, ha nascut l'erotisme de Cantimpalo.


Diuen que una imatge val més que mil paraules però mai abans havien sigut tan necessàries. Aturem-nos un segon a reflexionar sobre el que acaba de passar. Fem un esforç per intentar desxifrar el Codi da Vinci de les xarxes socials sense sucumbir a la nàusea. Què s'amaga rere l'esguard d'aquesta Gioconda que és la barreja perfecte entre Betty Boop i Carmen de Mairena? Mai ningú havia assolit aquests nivells de grolleria amb tan poc. La primera conclusió és que ens trobem sens dubte davant quelcom especial.

La segona conclusió evident és que no cap la possibilitat de que una persona adulta es faci una fotografia com aquesta amb un extrem del xoriço entre les mamelles i l'altre a la boca sense que ens vulgui dir alguna cosa important. Descartem rotundament l'atzar. El gest de les mans ens fa evident que es tracta d'un posat i no la furtiva captura d'un malintencionat hacker immortalitzant una novedosa tècnica de golafre per berenar amb els dits lliures per xatejar. Fins i tot ens assalta l'incertesa de saber si hi ha algú darrera l'objectiu que comparteix l'autoria d'aquest cim de la fotografia amateur.

Un tercera conclusió és que tot en aquesta instantània està cuidat fins al més minim detall per resultar desmoralitzador. La deixadesa i l'abús de lip gloss amb el que s'ha pintat els llavis, el vestit de lluentons de dues talles menys que genera apreciables i descontrolats bonys a la pitrera, la màniga caiguda que deixa al descobert un braç rodanxó i el braçalet que l'oprimeix, l'aspror i la sequedat dels cabells curosament despentinats, l'etiqueta del xoriço remarcant la seva escassíssima qualitat reflexada en aquesta tonalitat rosada gairebé fluorescent i una textura granulosa que fa volar l'imaginació. Fins i tot el color de les parets i l'austera decoració transmeten una tristor que contribueix a potenciar la vilesa del producte final.

Ningú comet tants errors de manera casual ni molt menys els passa per alt quan decideix publicar i exposar-se a nivell mundial. Pot ser que ens estigui aliçonant? Pot ser que l'objetiu últim de l'obra sigui fer-nos mirar en la profunditat de la nostre ànima per descobrir que no hi queda ni un bri de pietat per jutjar la fotografia? És això? Ens està demostrant que a partir de la contemplació de cert punt de decadència estètica tot sens convertim en serafins que custodien el cànon de bellesa? Podem resistir la temptació de convertir-nos en botxins de la lletjor aliena fins i tot en casos extrems com aquest?

Sorgeixen moltes més preguntes. Perquè embotit? Perquè xoriço? Posaria la ma al foc que cadascú de nosaltres, de manera individual i sense coincidir, és capaç de treure 100 objectes de reminiscència fàl.lica que corren per casa i que rebaixarien notablement el nivell grotesc de la fotografia. No sé... Un bolígraf de 10 colors, un plàtan, l'escombreta del vàter. No cal esforçar-se. Feu la prova vosaltres mateixos. És literalment impossible trobar una imatge menys evocadora de la repugnància que l'oli vermellós d'un xoriço lubricant uns pits de talla XXL.

Personalment, necessito desesperadament conèixer l'història que hi ha darrera aquesta fotografia. Si sapigués on para em desplaçaria sense pensar-m'ho dues vegades a la recerca d'aquest ésser inquietant i de respostes. M'ho imagino com un viatje iniciàtic del que en sortiria amb un coneixement pur i una total immunitat al dolor. Millor persona.

Al final no me n'han sortit mil de paraules, només 666. Casualitat? Si vosaltres no us ho creieu, jo tampoc. Afegiu la resta si us vé de gust perquè jo us asseguro que m'he quedat sense.

13 comentaris:

Josep ha dit...

Aquesta femella ens evoca el vici i la depravació. Ens diu clarament "Jo faré tot allò que les altres es neguen a fer. Jo no et diré que no a res. Sóc pur vici". Fixeu-vos que quan, a la mateixa frase, combinem "vici" i "pur", la puresa desapareix i el vici es magnifica.

Mai ho confessarem en públic, però en algun moment hem desitjat una hamelga així, per a desfogar-nos.

Txisky ha dit...

I jo que pensava que era la Carmen de Bizet!.

helena arumi ha dit...

Sr. Markutis, d'on treu aquestes fotografies immundes? puajjssss

Josep, vostè amb lo guapo que és, diu que desitja això? s'hauria de medicar. Jo treballo en una farmàcia, li puc dispensar el que necessiti.

Txisky: jajajjaja

Josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep ha dit...

Helena: moltes gràcies!
Una mica de Viagra m'aniria bé.

helena arumi ha dit...

Viagra? tan jove? que no té les ereccions prou fermes?
El Viagra està molt millorat. Compri's el Cialis o d'altres de nova generació, que amb un sol comprimit té una duració de tres dies si hi ha estimul sexual. O sigui que amb un comprimit, li dura, divendres, dissabte i diumenge i pot repetir i quedar com un tarsan davant les noies.

Josep ha dit...

Helena: CIALIS? No el coneixia, sembla interessant.
Gràcies pels consells!

helena arumi ha dit...

A disposar ;)

Josep ha dit...

Helena: puc disposar de tu en condició de farmacèutica, o també d'alguna cosa més?

helena arumi ha dit...

Home Josep, en condició de farmacèutica tot el que estigui a les meves mans.
Sóc molt forta controlant les temptacions...

Markutis ha dit...

Llogueu una habitació, collons!

helena arumi ha dit...

Sí, ja l'hem llogada l'habitació amb el Sr. Josep. Disculpi que féssim els preliminars a ca seva.

sal i sucre ha dit...

sort que li he vist l'etiqueta, perquè m'havia semblat que es cruspia un trunyo.