dijous, 7 d’octubre de 2010

Estat mental


Hi ha moltes coses que us esteu perdent ara mateix, desgraciats. Per exemple, Youtube. Sí, allò que els morts de gana com vosaltres feu servir per veure videos de gatets i clips de Lady Gaga. Jo en canvi el faig servir per deleitar el meu esnobisme amb La Blogotheque o assaborir un documental en anglès de 43 minuts sobre la biografia de Satanàs.

Que no us estranyi aquesta repentina hostilitat meva. Senzillament he pres consciència de que sóc millor que vosaltres. No m'he tornat boig. És normal aquesta sensació de rotunda superioritat perquè tinc un tresor que tots envejeu: el temps. Des que sóc un aturat que em pagueu una pasta perquè em faci palles mentre barrino en què malgastaré la propera hora. Això em converteix en el vostre amo i a vosaltres en els meus serfs. Us miro per sobre l'espatlla i em descollono de la vostre miserable existència.

Avui quan m'he llevat a les dues de la tarda la meva major preocupació era decidir si dutxar-me i anar-me'n de putes o quedar-me a casa cremant la PS3 en pijama. Ni tan sols sé a quin dia de la setmana estem. Dimecres o diumenge me la bufa. Ho enteneu ara? Us adoneu de la pena que em feu? Quan acabi d'escriure això em depilaré els genitals per caprici i quedaré amb una menor d'edat a la sortida del cole perquè em sobra tant de temps que fins i tot en tinc per xatejar. Llepeu-me la sola, miserables!

11 comentaris:

Mixkin ha dit...

La meva més sincera enhorabona, Sr. Markutis. Celebro que s'hagi adonat amb la seva perícia proverbial del privilegi que representa la seva nova situació i que, ara sí, hagi passat a millor vida. La meva incondicional enveja.

Aleix ha dit...

Ja el veig preparat per fer el salt a la política.

El senyor gerent ha dit...

Perdoni però discrepo.

Si em permet, hi ha una situació encara molt més bona que la que vostè està vivint ara, i és la baixa per accident in itinere, que permet estar-te a casa, jugar als marcianitos, que t'ho facin tot, no fotre brot, i... cobrant el 100 % del sou.

Això sí, en el meu cas, amb la cama immobilitzada de moment, durant 25 dies...però és igual, la tita també me la puc tocar sense dolor.

Josep ha dit...

En aquesta piràmide social, quin lloc ocupem els escaquejats?

Albert B. i R. ha dit...

Que tanta tranquil·litat no es vegi alterada pel requeriment d'anar a fer un curset de vés a saber què. Aquest és, potser, l'únic perill d'estar aturat.

Remitjó ha dit...

Home si ha d'anar de putes, els ous no se'ls pela per caprici. Ho fa perquè si no, la marfanta no li lleparà la polla amb tota la gana que a vostè li agradaria (i del forat negre ni parlar-ne)

Anònim ha dit...

Potser hauria de tornar a la universitat, donen beques per estudis i s'estalviaria les putes:
http://www.lavozdegalicia.es/genteytelevision/2010/10/05/00031286294969289903985.htm

Txisky ha dit...

I després diuen dels funcionaris!

SUPER FELÍ ha dit...

markutis hahaha

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Jo sempre recordaré el meu periode a l'atur com un dels més feliços de la meva vida. Diners i temp per gastar-los. Una combinació perfecta!

Què t'anava a dir ha dit...

I quan passarà a cobrar els 400 euros post-subsidi de l'atur per tocar-se el prepuci a dues mans?
A mi cada cop que veig un grup de dropos davant d'un bar un dimarts a dos quarts d'una del migdia em vénen instints assassins. No cap a ells, sino cap a la Salgado.
Vostè em fa enveja.