La portada és suficientment explícita com per no necessitar de més raonaments, però permeteu-me una petita reflexió: O tots els que tenien un mínim de seny han marxat de vacances o aquest cop el Marca s'ha deixat arravatar per la impotència de veure que el Barça no punxa i queden només 8 jornades. Publicar aquest titular d'un equip que ha marcat 87 gols, li han fet 24 i només ha perdut 3 partits en 30 jornades és anar molt i molt lluny en la creació d'una realitat paral.lela de conveniència. Us he de confessar que supera de llarg el que jo m'esperava.
El gol anulat a l'Henry del que ningú parla
El gol anulat al Recreativo altament reivindicat
Del penalti assenyalat per mans dins de l'àrea ni en parlo perquè no va ser gol. Només dic una cosa: compte amb l'arbitratge al Bernabeu la jornada 34.
No, avui no parlaré del partit d'ahir al Camp Nou perquè encara em tremolen les cames pel multiorgasme que vaig experimentar. Vull parlar d'un concepte tan peculiar com paradigmàtic dels nostres mitjans de comunicació: l'interès informatiu. Invocant aquestes dues paraules màgiques, un periodista pot justificar qualsevol merda. En el seu nom, Pepe Navarro es va passar mesos estirant el tema de les nenes d'Alcàsser, Jorge Javier Vàzquez ha eixamplat els confins de la vergonya aliena i Pedro Piqueras obre cada nit amb una xorrada més gran.
Però no cal anar tan lluny per trobar exemples. A Catalunya, per interès informatiu els mitjans de comunicació es mouen a cop de tsunami. Ara sequera, ara temporal, ara manifestacions, ara crisi. I TOTS diuen el mateix, TOTS prioritzen el mateix. De debò que tots els directors de totes les redaccions de tots els mitjans del país opinen el mateix sobre quin és el tema del día? I el peix que es mossega la cua: qui dicta i jerarquitza els fets noticiables del día ho fa invocant l'interès informatiu, els mitjans es copien, aquestes informacions arriben en massa a l'audiència i generen sensació d'alarma, i finalment la sensació d'alarma crea l'interès social. Perquè passa això? Perquè el periodisme ha deixat de ser un ofici per a convertir-se en una indústria. Les redaccions del nostre país són plantes de reciclatge i manufactura de noticies que arriben mastegades d'agència o de gabinets de premsa. En dies com avui això es fa més evident i, per tant, més trist.
Avui, el tema del día era la Operació Sortida de Setmana Santa. Avui, entre les 15h. i les 20h., he fet un fotimer de connexions amb ràdios diverses d'àmbit català, entrant com la noticia de portada de tots els butlletins i explicant que no hi ha hagut Operació Sortida. No ha tingut cap importància que hagi repetit el mateix un cop i un altre, he continuat entrant com a noticia de portada. Quan siguin les 10 de la nit hauré dit 20 vegades que no hi ha hagut Operació Sortida de Setmana Santa i les 20 vegades m'hauran presentat citant l'informe del Servei Català del Trànsit que diu que la Operació Sortida ha començat avui i s'acabarà demà, que s'espera que en aquest temps surtin 350.000 vehicles i que són els dies de més mobilitat de l'any. Quan demà torni a la feina em jugo els pebrots (tots tres) a que continuaran presentant-me amb el mateix i si segueix passant que no hi ha cotxes a la carretera el fet noticiable mutarà cap als motius que fan que aquest any no sigui noticia l'Operació Sortida, o sigui la crisi. Mentrestant, passaran centenars de coses cada día que ningú explicarà perquè no ténen interès informatiu.
Ha tornat a passar. A en Berto Romero li han cancel.lat un programa de TV propi a la tercera emissió per manca d'audiència. No vull dir que ja ho vaig dir, però en Josep pot donar fe que no les tenia totes amb mi. Hem de parlar de mala sort? De mala ubicació? De forta competència? Sincerament, crec que els motius són força més simples. I em veig amb cor d'opinar perquè dec ser dels pocs que s'ha empassat els tres programes emesos.
Primer progama d'El Gran Què:
Primer Progama de Berto:
Coses que han canviat:
- Quan El Gran Què no el coneixia ningú, quan El programa de Berto ja és famós - A TV3 se'l veia menys segur, a La Sexta té molt més ofici. - El programa de TV3 va tenir nul.la promoció, el programa de La Sexta el van anunciar fins la sacietat setmanes abans. - El Gran Què anava diumenge a la tarda més sol que la una, El Programa de Berto anava diumenge a la nit i arrossegava audiència d'El Follonero. - El Gran Què no feia gràcia, El programa de Berto en feia a estones. - El Gran Què competia contra El Hormiguero i el futbòl, El programa de Berto contra Aída i Doctor Mateo. - El programa de Berto durava mitja hora, El Gran Què hora i mitja. - Tv3 és una televisió pública que, en principi, s'ha de guiar més per la qualitat que per l'audiència (que li diguin a la Melero). La Sexta és una televisió privada que s'ha de guiar més pel share que per la qualitat.
Coses que no han canviat:
- El Berto continúa fent els programes com una extensió d'ell mateix. - L'humor d'en Berto no li fa gràcia a tothom perquè és personal i arriscat. - Els dos programes insisteixen en fer humor de la quotidianitat i en les cançonetes amb lletres per riure. - En tots dos casos, els reportatges ficticis són el pitjor del programa. - Els programes són molt similars entre si i dins de cadascun hi ha poca varietat. Són un conjunt de gags, com si es tractés d'una única secció. Com presentar un treball acadèmic amb una sola font d'informació. - El Berto no és el primer, ni l'únic, ni l'últim més efectiu com a col.laborador que com a eix d'un espai.
