dijous, 9 d’abril de 2009

Gol en Las Gaunas

No, avui no parlaré del partit d'ahir al Camp Nou perquè encara em tremolen les cames pel multiorgasme que vaig experimentar. Vull parlar d'un concepte tan peculiar com paradigmàtic dels nostres mitjans de comunicació: l'interès informatiu. Invocant aquestes dues paraules màgiques, un periodista pot justificar qualsevol merda. En el seu nom, Pepe Navarro es va passar mesos estirant el tema de les nenes d'Alcàsser, Jorge Javier Vàzquez ha eixamplat els confins de la vergonya aliena i Pedro Piqueras obre cada nit amb una xorrada més gran.

Però no cal anar tan lluny per trobar exemples. A Catalunya, per interès informatiu els mitjans de comunicació es mouen a cop de tsunami. Ara sequera, ara temporal, ara manifestacions, ara crisi. I TOTS diuen el mateix, TOTS prioritzen el mateix. De debò que tots els directors de totes les redaccions de tots els mitjans del país opinen el mateix sobre quin és el tema del día? I el peix que es mossega la cua: qui dicta i jerarquitza els fets noticiables del día ho fa invocant l'interès informatiu, els mitjans es copien, aquestes informacions arriben en massa a l'audiència i generen sensació d'alarma, i finalment la sensació d'alarma crea l'interès social. Perquè passa això? Perquè el periodisme ha deixat de ser un ofici per a convertir-se en una indústria. Les redaccions del nostre país són plantes de reciclatge i manufactura de noticies que arriben mastegades d'agència o de gabinets de premsa. En dies com avui això es fa més evident i, per tant, més trist.

Avui, el tema del día era la Operació Sortida de Setmana Santa. Avui, entre les 15h. i les 20h., he fet un fotimer de connexions amb ràdios diverses d'àmbit català, entrant com la noticia de portada de tots els butlletins i explicant que no hi ha hagut Operació Sortida. No ha tingut cap importància que hagi repetit el mateix un cop i un altre, he continuat entrant com a noticia de portada. Quan siguin les 10 de la nit hauré dit 20 vegades que no hi ha hagut Operació Sortida de Setmana Santa i les 20 vegades m'hauran presentat citant l'informe del Servei Català del Trànsit que diu que la Operació Sortida ha començat avui i s'acabarà demà, que s'espera que en aquest temps surtin 350.000 vehicles i que són els dies de més mobilitat de l'any. Quan demà torni a la feina em jugo els pebrots (tots tres) a que continuaran presentant-me amb el mateix i si segueix passant que no hi ha cotxes a la carretera el fet noticiable mutarà cap als motius que fan que aquest any no sigui noticia l'Operació Sortida, o sigui la crisi. Mentrestant, passaran centenars de coses cada día que ningú explicarà perquè no ténen interès informatiu.

6 comentaris:

Albert ha dit...

Veus? les noticies i els diaris d'allà és una de les coses que no trobo pas a faltar. I no és que els d'aquí siguin millors, simplement que em fa mandra llegir o veure les noticies en idioma forani. I si (per error) llegeixo alguna edició de premsa digital "de casa" no trigo gaire en tancar el navegador. Totalment d'acord Markutis, la premsa actual fot cagar.

KASHNA ha dit...

Té tota la raó. I no només això, A mi el que em molesta de veritat és que m'estiguin taladrant el cervell durant 2 setmanes amb la noticia del moment i que passat una mesos, quan tornes a pensar en el tema (cosa inevitable ja que han estat burxant perquè s'et quedès gravat) t'en adones que no saps com va acabar, i que costa força averiguar-ho, perquè com a passat de moda, ja ningú escriu sobre això. Per exemple l'atac d'Israel a Palestina d'aquest Nadal (es va acabar tot per art de màgia?), la fuita en una canonada de Badalona que explusava 9.000 litres d'aigua cada hora en plena sequera (això ja ho he esbrinat: http://badalona.blogia.com/2009/021101-arxivada-la-denuncia-de-la-fuita-d-aigua-d-una-canonada-de-badalona.php)... o què cony va passar amb la Natascha Kampusch, realment va ser utilizada com esclava sexual pel seu segrestador? (simple morbo)

(i no es queixi tant que per dos cops a l'any que es guanya el que cobra, no té dret a dir ni mu)


post patrocinat per: http://www.lamarmotaensopida.blogspot.com

Agnès S. ha dit...

El mateix. Jo, dos dies que no vaig veure cap telenotícies, ni escoltar la ràdio, i no sabia que hi havia hagut un terratremol próp de Roma, sinó perquè una companya de feina ho va comentar. Ahir, que vaig poder, em poso davant la tele, i només és parlava dels enterraments.
Per cert, al que els va fer la missa i tota aquesta colla, no els va caure pas el sostre a sobre. No podríen acollir aquesta gent, ja que diuen que la casa del "senyor" és de tothom?

Pere Llufa ha dit...

Avui en dia tota la premsa fot fàstic. Algú hauria d'analitzar i criticar obertament el paper que han fet diaris i teles magnificant la crisi, per exemple.

Haurien de tancar tots els diaris... Ah, que ja ho estan fent?

Anònim ha dit...

Quo va matar el paiu aquell a st gervasi?... Alguna cosa ene amaguen...

Markutis ha dit...

@Albert: Com vostè diu, no és que els Estats Units sigui molt diferent. Com ja sap, els mitjans d'aquí utilitzen als d'allà com a exemple des de fa molt de temps. Llàstima que només copien les coses dolentes.

@Kashna: Home, el tema Natascha Kampusch em temo que sí ha tingut un seguiment exhaustiu. Per altra banda, el que Joseph Fritzl es mereix. Però recullo el seu raonament i l'utilitzo per preguntar: què collons va passar al final amb el piano man?

@Agnès: El Pare Bukkàquez li explicaria millor que jo, però l'esglesia catòlica no és aquella que diu als africans que el preservatiu no serveix per combatre la SIDA? Dubto que s'esverin massa per uns centenars de morts.

@Pere Llufa: Més raó que un sant, però... Ui, quin tema ha anat a tocar. En època de fusíons de mitjans de comunicació per la crisi, proposo que es fusionin El Mundo, La Razón i l'ABC per formar d'una vegada per totes la capçalera ultrafacha. A l'esquerra, per variar, no serà possible, però estaria bé que El País i Público passessin a dir-se Zapatero, te quiero i Zapatero, yo te quiero más.

@Anònim: Ho tenim fotut si esperem que ho descobreixi la premsa, però encara més fotut si qui ho ha de descobrir són els Mossos d'Esquadra d'en Saura.