Gent entranyable/Gent desentranyable

Amb el que jo he sigut, sembla mentida que porti tant de temps sense treure a passejar la meva misantropia i demanar aleatòriament la pena de mort per a algun ésser viu indeterminat que destorbi la meva existència. Però ja és primavera i la sang no s'altera només per la persistent desaparició de roba en els cossos de gènere femení. Odiem, doncs.

Gent entranyable (són odiosos, però en el fons els estimo)

- Callejeros Viajeros: Es veia a venir. Després d'esprémer fins a la medul.la tots els barris marginals haguts i per haver de la pell de brau, els entranyables cronistes de la misèria humana han hagut d'eixamplar els seus horitzons cap a l'estranger. Que la seva primera estació sigui Bombay, a l'Índia, era tan previsible com inevitable si s'ha de seguir alimentant a la fidel audiència amb gent desdentegada, desnerida i a la que és impossible entendre quan parla. La seva dedicació és commovedora.

- David Villa: Campió mundial de la caiguda lliure sobre gespa i de la putería futbolística. El devanter del València és un autèntic corcó, un d'aquells jugadors que si el tens en contra desperta els més salvatges instints homicides, però en el teu bàndol és impagable. Qualsevol semblança amb Luis Enrique és producte dels efectes mutants del gas grisú. Asturians, una raça superior.

Gent desentranyable (en el sentit que gaudiria profusament potinejant amb les seves entranyes al més pur estil Dr. Muerte)

- Xavier Sardà: Vanitós, arrogant, fill de puta perdonavides i des del passat divendres a la nit vicepresident executiu del club d'ex-autoproclamades estrelles televisives ex aequo amb José María Iñigo i Pepe Navarro (el president continúa sent Chicho Ibáñez Serrador). Qualsevol amb un mínim de criteri que hagi vist La Tribu s'ha adonat des del segon minut de visionat que està davant d'un programa passat de rosca, sense ritme i tant mancat de talent que fins i tot perd l'al.licient de fer-ne sang. Pels que, amb bon criteri, no l'hagueu vist mai us el resumeixo: el presentador mira els papers continuament, Boris Izaguirre està descol.locat i ja no pot evitar sentir vergonya del seu personatge, Carlos Latre encara no ha assumit que sense guió NO té gràcia, el nivell d'interès dels convidats desafía al del programa d'entrevistes de culte de Juan Ramon Lucas i Mercedes Milà està a una sola Tena Lady de repapiejar. Per cert, un últim descobriment de regal: l'Albert Casals és un puto impostor. El malparit mou les cames!

- Lady Gaga: Reconeixo que no he tingut l'interès de voler saber gaire sobre aquesta meuca, però ahir casualment la vaig enganxar fent declaracions a no sé quina televisió amb unes ulleres de sol descomunals posades i una actitud de sobrada que feia fredat on deixava anar aquesta perla: "M'és igual si sóc polèmica, només faig música que espero que resulti memorable". Quins collons... Decapitació ja!