Comparacions odioses

En aquest país fictici que anomenem Espanya tenim un president que es fa dir ZP. L'home té la virtut de lluir un aspecte de cadellet inofensiu i lletjot que t'enduries a casa i d'haver guanyat dues eleccions legislatives sense cap més mèrit que el de fer servir un llenguatge positiu i ensucrat fins a l'arcada.

(Zapatero: Candy-Candy style)

Doncs bé, sembla ser que amb això n'hi ha prou per a que li surtin imitadors arreu del món. Primer van ser els veïns francesos que van titllar la Segolène Royal de Zapatera gabatxa amb els resultats que tots coneixem. I ara, oh sorpresa, el Washington Post fa el mateix comparant Barack Obama amb el president espanyol, amb l'agravant de que l'article el signa un doble guanyador del premi Pulitzer. Ens hem tornat bojos o què?

Per a que aquesta comparació fos mínimament factible, Zapatero hauría de ser català (la minoría cultural de l'Estat espanyol que genera més odi) i tenir un discurs suficientment potent com per convencer als valencians de que votin al PSOE. Ni una cosa ni l'altre. Per ara, el que m'indica aquesta comparació és que l'Obama no pensa complir res del que ha promès, que té preparat un reguitzell d'excuses per tapar la seva incompetència i que el partit republicà té pensat fer-ho molt malament durant els propers 8 anys per assegurar-li esgotar els dos mandats.

En realitat, si es vol tenir una mesura exacta de la diferència entre tots dos només cal fer una ullada a la mena de suport que generen.