divendres, 21 de novembre del 2008

Pel.lícules off-Hollywood que val la pena veure

Parental advisory: Ara vé una llista per tirar-se el rotllo.

- Tu vida en 65': Pel.lícula espanyola, en bona part catalana i amb un guió d'Albert Espinosa. Contra tot pronòstic, és collonuda. Senzilla i hedonista com una bona cançó pop. Història agredolça sobre la mort i la felicitat. O la consideres sensiblera o t'encanta. Si no et sap greu que no vocalitzin, tots els actors estan collonuts (reflexió en veu alta: no hi ha ni un putu tècnic de so decent a Espanya?).

- Cidade de Deus: Una refotuda obra mestra del gènere màfia. El Padrino a la brasilera però més dinàmica i sense prendre's tan seriosament. O Pulp Fiction a la brasilera sense tanta mandanga, Crúa com una patada als ous i tot i així divertida. Dues hores llargues que passen volant. Tots els nens que surten a la pel.li son actors no professionals arrencats directament dels carrers aquells on veieu que esnifen pega als documentals del 30 minuts. Basada en fets reals de la lluita de bàndols pel control de la droga a les faveles de Río de Janeiro. El fill de puta del Fernando Meirelles es posa el llistó altíssim per ser una opera prima. V.O.S. per favor!

- Shaun of the dead (o Zombies Party): Si et ralla el gènere gore i odies les pel.lis de zombies... t'encantarà igualment. Sorprenent i divertida de principi a final. Una de terror plena d'humor britànic. Diuen que està farcida de referències al cinema de George A. Romero... Ni puta idea, però m'ho vaig passar de conya veient-la.

- El sueño de Ibiza: Ho reconec, és una palla bohèmia plena de tòpics eïvissencs amb una 'moralletga' superficial sobre el fracàs del hippisme, però reivindico el cinema oníric. Encara que només sigui per l'atmosfera, la cuidada fotografía i la música de José Padilla val la pena. A més, té el mèrit de ser la pel.lícula en la que Paco Marín (el Chusky de la serie Periodistas) justifica sobradament la seva existència com a actor i de permetre la contemplació d'Enric Majó en el paper d'homosexual per primer cop (a la pantalla). Sempre que la veig em fa sentir bé.