Frases per superar aquells petits moments difícils en que la gent posa el dit a la nafra dels vostres complexes amb la seva llengua viperina.
Respostes per gordos:
(D'home a home)
- Això que veus no és greix, és semen.
- Tens raó. Després de follar, ta mare em cuida massa.
(Especial per la dona que us rebutja pel vostre físic)
- Sóc lo més a prop que estaràs de que et toqui el gordo.
(De dona a dona)
- No a totes ens agrada menjar dits de postre.
(De dona a home)
- La meva panxa és una barrera arquitectònica per evitar que em follin tios amb la polla curta com tu.
Resposta per lletjos:
- Jo és que sóc camaleònic i m'adapto a l'entorn.
Resposta per dones amb pits petits:
- Em vaig voler operar però no vaig superar el test psicològic. Encara no sóc prou subnormal.
Resposta per dones amb pits grans:
- Riu-te'n, però em vaig estalviar 2.000 euros en airbags pel cotxe.
Resposta per flatulents:
- Amb el conflicte que hi ha a Rússia, m'haurieu d'agraïr la meva generositat amb el gas.
(Especial per pets al llit en presència d'una parella sexual, convé desdramatitzar i no aixecar l'edredó)
-Vine, petit, que avui dormiras amb el papa i la mama.
Resposta per gent amb el nas gran:
- Digues el que vulguis, però no saps el que és un cunnilingus fins que t'ho has fet amb mi.
Resposta per homes amb micropenis:
- Sí, la tinc petita, però a mi em dona gust igual, eh.
10 comentaris:
I si ets un dona amb micropenis? Com es justifica un trans davant el seu amat??
I els que tenim tots els defectes junts? Què hem de fer, contractar un equip de guionistes?
Deu punts per la del camaleònic. Molt gran.
Totes aquestes respostes però, són per quan un mateix té clar que és gordo, lleig, amb nas gran, etc.
Cal investigar ara quan un es creu guapo, simpàtic, prim ...i no ho és -a ulls de la majoria-.
Alguna proposta "amb chispa" per respondre als imbècils que constaten la realitat quan em diuen: hostia, qué bajita eres no? (aquest tipus de comentaris només m'els diuen en aquest idioma)
A part de fotre'ls-hi un cop de cap als ous (allà on arribo) o dir-lis si han hagut de treure la cinta mètrica abans d'arribar a aquesta conclusió tan intel·ligent?
@Sr.Manel: N'hi ha més d'un que trobaria la sorpresa agradable. Pregunti al senyor Josep per més referències.
@Josep: Ho consultaré, però crec que és impossible tenir els pits grans i petits a la vegada.
@mare_de_deu: Aquesta gent de la que parla es mereix tot el que els hi puguin dir. En cas contrari, ens arrisquem a omplir el món de gent com la enana de Gran Hermano.
@Kashna: Crec que se'n surt força bé soleta.
per al·lusions, il·lusions i emulsions:
- L'asimetria pectoral pot fer que una dona tingui la pitrera gran i petita a la vegada.
- Les trans tenen una perfecta simetria. A no ser que els de magatzem s'hagin equivocat amb els models de silicona.
- Hi ha sorpreses que al principisón desagradables, però després hi trobes el cantó positiu.
(De dona a home)
D'acord que no els tinc perfectes,però son naturals i molt sensibles i agraïts al tacte,mels vols tocar ?
No se m'havia acudit mai això de la totxa gran. Veus? gràcies a aquest post ara ja sé que les colegues que feien comentaris sobre les nàpies dels meus amics, ho feien només per pura enveja.
De vores que hi ha gent que es riu de les noies amb els pits grans? Ah, la moral del dèbil, ja ho deia Nietzsche! Cristians, esclaus, jueus i pitreres escarransides, tots la mateixa merda.
@iaia: El que no sàpiga vostè dels homes...
@Valero: Li explicaré una nèc-nèc-nècdota. Vaig asssitir a un espectacle de participació on en un moment determinat van demanar a dues noies del públic que sortissin a l'escenari i es treguessin els sostens per sota la samarreta (habilitat que sempre m'ha corprès) el més ràpid possible en una mena de cursa. Una de les noies tenia una talla de sostens generosa i quan el gracioset de l'humorista els va veure a la mà es va tirar un quart d'hora fent txascarrillus amb ells. Que si son com una catapulta, que si això sembla un paracaigudes, que si amb allò es podria donar sostre a tots els pobres del tercer món, etc. Li hauria d'haver vist la cara a la pobre noia aguantant amb estoïcisme. Aquest va ser el primer i últim cop que he anat a un cafè-teatre.
Publica un comentari a l'entrada