Megalomania (I): Porno amateur

Fa uns 6 anys, i aquesta és una aclaració necessària per evitar malentesos, a causa d'una dolorosa ruptura sentimental passava per una època difícil que podriem definir com follar-se tot el que es mou. A efectes pràctics això es traduía en sortides nocturnes de dimecres a dissabte, una desinhibició irracional i una creixent mala fama entre les universitàries barcelonines. Tant és així, que vaig haver de buscar nous ambients on no se'm jutjés pel meu esquiu comportament post-coital.
Una nit, a un bar de l'aleshores encara decadent i mai prou valorat Raval, coneguí una punkarra madrilenya que a partir d'ara anomenarem Lucía (principalment perquè així se'm va presentar). Era el tipus de noia amb la que hom, per salut mental, no tindría esperances de fornicar si no fos per l'embriaguesa i el tantsemenfotisme que deixa una trencadissa de cor. Una d'aquelles senyoretes amb aspecte de ser de pagament i amb les quals, de fet, un no surt de dubtes fins que no s'ha cordat la bragueta i enfila cap a casa. El cas és que no em va cobrar i fins i tot vem facilitar-nos les adreces de correu electrònic per mantenir el contacte.
Durant mesos, la nostra relació a distància es va limitar a mantenir converses picants pel messenger i alguna que altra sessió de sexe cibernauta, cosa que a mi em va anar de perles per aplacar la líbido sense anar fent destrosses a la meva vida social. Fins que un día m'ho va disparar sense anestèsia: Quieres hacer una peli porno conmigo?
Algú li havia parlat d'una web anomenada Sexole on pagaven uns calerons a la gent que hi enviés les seves pel.lícules casolanes. El primer pagament estava assegurat i depenent de la reacció dels usuaris hi havia la possibilitat de firmar un contracte per començar una carrera dins el món del porno. Val a dir que jo li havia parlat a na Lucía dels meus estudis de Comunicació Audiovisual i de la meva intenció de ser guionista, però no em refería exactament a aquesta mena de produccions.

A. Superada la sorpresa inicial, i a mida que m'ho anava explicant amb calma, vaig arribar a la conclusió de que no n'hi havia per tant. La veritat és que eren diners fàcils, em venía de gust tenir calers i tampoc hagués sigut el més humiliant que havia fet per guanyar-ne fins aleshores. Em vaig llençar a la piscina. Va venir ella de Madrid perquè jo pels meus estudis a Barcelona tenía accés a material de filmació. Va rodar-se a una habitació d'hotel en una tarda i amb un pressupost ínfim, però amb molta implicació. El resultat no deuría ser del tot satisfactori, perquè tot i que es va penjar a la web no ens va trucar ningú. La meva relació amb la Lucía no va tornar a ser mai la mateixa i vem acabar perdent el contacte. Crec que em va responsabilitzar del nostre fracàs, perquè ella està ben bona. Encara ara, si busques bé, el film es localitza a l'eMule. Encara ara no hi ha una sola decisió de la que em senti més orgullós d'haver près que la de posar-me una caputxa per rodar allò.

B. Creia que em prenia el pèl fins que em va confessar a què es dedicava realment. Al final sí que era de pagament, però virtual. Es dedicava a fer xous eròtics per internet (això explicava moltes coses de les nostres sessions) i deia que ja no li venía d'aquí. Em va explicar que cobrava una merda i que ara volia donar el salt al porno de veritat. Tant em va fotre la tabarra que li vaig dir que sí. Jo vaig anar a Madrid perquè de tots dos ella era l'única que disposava d'un pis propi. La pel.lícula es va filmar en dos dies dins d'un pis llardós d'Alcorcón amb una llum pèssima per rodar en format digital i sense focus. La bona noticia és que la pel.lícula va ser un pretext perfecte per tirar-me un cap de setmana fent autèntiques barbaritats amb la Lucía. Em vaig endur la cinta a Barcelona amb l'excusa d'editar-la i la vaig guardar en un calaix. No sé com s'ho va prendre ella perquè la vaig no-admetre al messenger. De tant en tant em miro la cinta per recordar vells temps i, tot s'ha de dir, cascar-me una bona palla.

C. Em va costar fer-li entendre que els seus plans xocaven frontalment amb els meus d'iniciar una fulgurant carrera en el medi audiovisual (encara que fos hipotèticament) malgrat els seus intents de fer-me pena i la seva invocació al primer acte de Rent. Fins i tot em vaig oferir a donar-li suport moral i material, però no el va acceptar. Va agafar una rabieta, va advertir-me que se'n buscaria un altre i em va titllar de covard. A mi el que em va saber greu de perdre la relació amb ella era trencar la possibilitat latent de fotre un altre clau. Un any més tard me la vaig trobar a la pantalla de televisió de cals meus pares protagonitzant 'El lobito y Lucía feroz' a la taquilla x del Digital+. Dedueixo que era una tía de paraula.

Només em queden dues coses a dir. No, no era Lucía Lapiedra. I sí, podeu començar a votar.