¿Perquè indigna el traspàs del Cristiano Ronaldo?

Vagi per endavant que jo sempre he sigut partidari del fitxatge del portugués pel Mandril. Tinc una relació molt particular amb el club blanc i sempre vull que tingui els jugadors més rabiosos en plantilla per a poder repugnar-los a gust. Els Casillas fan molt de mal al meu antimadridisme perquè m'impedeixen detestar amb escreix il.limitat. Per això tampoc em van fer especial gràcia les incorporacions de Manuel Pellegrini i Kakà, que donen un perfil baix d'odiabilitat. A mi dona'm Hugos Sanchezes, Fernandos Hierros, Sergios Ramos, Pepes, Gutis i Cristianos Ronaldos, que aquests sí que han nascut per jugar al Reïal Mandril.

Dit això, és al carrer una repulsa generalitzada cap als últims fitxatges merengons amb l'excusa de les xifres indecents que s'estan pagant. Però aquesta actitud resulta francament fàcil de desarmar per a un madridista mínimament lúcid com per esgrimir les paraules 'enveja' i 'por' en una mateixa frase (no fa falta que sigui subordinada). I no ens enganyem, moltes d'aquestes acusacions amaguen uns calçotets amarats de suor i algún que altre llepet. A mi, en canvi, el que m'enceta la bossa escrotal d'aquests dos fitxatges (i el del Villa, que és al caure) són altres coses:

- Que les entitats financeres concedeixin un crèdit de 300 milions d'euros a l'ésser superior per a que pugui jugar a ser la portera de Núñez mentres es neguen a donar crèdits a la resta de ciutadans. Les mateixes entitats financeres que no fa gaire van rebre una injecció de liquiditat per part del senyor Zapatero. Ja vaig donar la meva opinió sobre la crisi, però que a sobre hagi de pagar els fitxatges del Mandril amb els meus impostos em posa la bilis a una temperatura que s'hi podrien fregir croquetes.

- Que una d'aquestes entitats, si no és l'única, sigui La Caixa, aquest gran pilar de la identitat nacional de Catalunya. Diu que s'estan creant grups al Facebook per protestar davant d'aquest fet. Tan de bo no prosperin gaire i la protesta acabi mutant en una revolta social on la gent, armada amb bateries de cuina del Dipòsit Estrella, rebenti amb les seves pròpies mans sucursal rere sucursal. I que ningú es faci el sorprès, que el botiflerisme de l'imperi del senyor Fainé es podia comprovar fent una sola ullada als patrocinadors de la Roja.

- Que amb la mà de calers que va repartint el Tito Floren arreu d'Europa el Manchester ja tingui prous diners com per fitxar al Franck Ribery i pagar-li al jugador les 2.574 operacions que necessita la seva cara fins a deixar-lo igualet al David Beckham.

O sigui, que si heu d'anar plorant pel món a tot merengón que se us creui pel davant procureu utilitzar arguments sòlids i no excuses de merda com "mig món morint de gana i el Madrit gastant-se això en futbolistes". Però, sobretot, absteniu-vos de fer el ridícul com en Joan Herrera.