dimarts, 30 de juny de 2009

Vergonya

Hi ha un tema que em treu especialment de polleguera i és el que fa referència a la mal anomenada violència de gènere. Per començar, les institucions públiques podrien donar la cara i parlar obertament de violència contra la dona o creuar la línia per anar a parar a la ja ben extesa entre els mitjans de comunicació violència masclista. Perquè està molt clar que davant la llei compta molt més una ciutadana que un ciutadà.

Tal i com està muntada la llei orgànica, que en una exhibició d'hipocresia parla de lluitar per la igualtat entre homes i dones, davant una denúncia per maltractament l'única garantia de la que disposa un paio és la presunció de culpabilitat. I amparats en l'eufemisme de les mesures preventives aquí el que passa és que has de demostrar la teva innocència si no vols que t'arruïnin la vida.

La jutjessa degana de Barcelona, Maria Sanahuja, ja va advertir fa anys del perill d'aplicar aquesta llei per la tendència de moltes dones a posar denúncies falses per aconseguir millors condicions econòmiques en els divorcis. Aleshores, feministes i paladins de la correcció política se li van llençar al coll com si les seves paraules fossin una heretjía imperdonable i va haver de recular. Han passat quatre anys, i la denúncia falsa ja és una pràctica extesa en els processos de divorci, sovint aconsellada i promoguda pels lletrats. No seré jo qui parli de percentatges, perquè les dades són manipulables per un o altre bàndol, però és una veritat com un temple que estem parlant d'una llei sexista i discriminatòria que pot ser utilitzada a mala fe. En un sistema judicial garantista com el nostre, tant convençut d'oposar-se a la pena de mort, ens podem permetre dependre de la bona fe dels implicats?

Fa temps que vull que algú em respongui a aquesta pregunta: Quants homes condemnats injustament per maltractadors compensen la vida d'una sola dona morta a mans de la seva parella? Un? Cinquanta? Dos-cents? Ja vaig parlar fa temps de la dinàmica oportunista dels mitjans de comunicació i les modes informatives. En aquest país ja fa temps que està de moda comptar les dones mortes, però ahir em van dir que l'any passat van morir prop de 50 homes víctima de maltractes per part de la dona i això no és noticia. La diferència principal és que a aquests homes no els mata la seva dona sino el cuñat, un familiar o la nova parella. És més, què passa quan el maltracte és d'una dona cap a una altre dona? Que deixa de considerar-se delicte i passa a ser una falta. Fantàstic.

Ara sí que em llençaré de quatre grapes al pantanós terreny de la hipòtesi i la generalització, però al meu barri era habitual que les baralles més lletjes comencessin amb la intervenció d'una noia embolicant la troca. Que si mira el que m'ha dit aquell, que si fixa't com m'ha mirat l'altre, que si permetràs que se'n vagi tan ample. I em refereixo a futileses d'adolescent que han acabat amb punts i sang. Ara imagineu una dona adulta enfurismada amb tot el pes de la llei al seu darrera. Ja no és el quillo del barri qui li fa de 'matón' sino el sistema judicial.

L'única defensa possible d'aquesta llei discriminatòria és posar per damunt de tot que salva moltes vides, però ens en fem un fart de llegir noticies de parelles que es passen les ordres d'allunyament pel forro i conviuen juntes de nou fins que passa una desgràcia. Aleshores tot són lamentacions i empaties cap a la pobre dona que no va saber mantenir-se allunyada d'una relació destructiva i ens passa pel cap que s'ha d'endurir la llei en comptes de repartir culpabilitats entre qui ha comès el delicte i cert tipus de dones que només semblen sentir-se atretes per autèntics malparits. De debò és tan políticament incorrecte fer ús del sentit comú i afirmar que qui no vulgui pols que no vagi a l'era? Això és justificar el maltracte? És greu responsabilitzar a la gent de les seves decisions, encara que signifiquin acabar fent pudor de caixa? Demà mateix provaré d'anar a Can Tunis de matinada amb 2.000 euros en cash a la mà i quan em plomin i em facin l'acupuntura gratis aniré a la policia a denunciar i a dir que em pensava que ho podria controlar, a veure que em responen.

Al final, l'únic que s'aconsegueix amb aquesta salvatge discriminació positiva és que hi hagi tios com jo que ni volen sentir a parlar del matrimoni perquè, entre d'altres coses, no fos cas que la preciosa i encantadora xicota amb la que et cases s'acabi convertint en el pitjor dels teus malsons. No seria el primer cop que una mosqueta morta amb la que surto s'acaba convertint en una autèntica filla de puta després de la ruptura. Digueu-me masclista, però no hi ha anatomia femenina, per espectacular que sigui, que justifiqui renunciar als teus drets.

18 comentaris:

KASHNA ha dit...

Miri, no he llegit el post.. Però que sàpiga que jo aquesta tarda anava a penjar un altre més o menys del mateix.


I no m'he copiat!!

Pare Bukkàkez ha dit...

Brutal sr. Markutis. Sentit comú i veritats com punys d'en Hulk.

Pere Llufa ha dit...

Teniu el meu vot sr. Markutis. Excel·lent article i excel·lents reflexions.

Tres observacions:

1. En el cas de violència lèsbica, serà delicte o falta depenent si l'agressora fa d'home o de dona?

2. La meva àvia sempre em deia: «Pere, la dona búsca-te-la prima i neta, que grassa i bruta ja se'n torna». La pobra dona ara hi afegiria «i pacífica».

3. Entre totes les ments pensants d'aquest món, ningú no s'ha adonat que «discriminació positiva» és un oxímoron?

iaiapunkarra ha dit...

Buf, si fos un tio, a casa una tia ni el raspall de dents, hi deixaria. Ni permetria que me'l deixessin a la meva, que després encara alegarien que estaven "visquent" allà.

I com que sóc una tia, tampoc.

Un conegut va anar a denunciar al tribunal de Violència de gènere maltractaments per part de la seva ara ex, que es volia quedar amb el cotxe, la casa i els crios, l'amenaçava, li feia xantatge i l'havia arribat a voler pegar (però per sort no tenia força ella) i li van dir que ell no hi feia res allà. I el van tractar de boig per amunt. Que no hi ha dones maltractadores, que això s'ho inventava... Filla de puta. Encara en pelen a poques.


Totes putes, i a estones, vull la part que em toca.

Albert ha dit...

Ja ho deien a South Park, "no et refïis mai d'un animal que sagna durant 4 o 5 dies i no mor". Les dones són dolentes, recargolades i cabrones fins a l'infinit (amb l'excepció de totes les nostres mares, germanes... bla bla bla :D)

KASHNA ha dit...

Ara si ja he llegit el post. I li haguès votat 10 vegades "que bo és el fill de puta". Però no vull espatllar-li l'estadística.

Cada dia es demostra que aquesta llei no serveix per res més que destrossar vides: les de les dones adictes als homes perillosos que tant se val el que fagi i digui la justicia... i la d'homes innocents que no podran mai refer la seva vida si la filla puta de la seva exdona no el deixa en pau.


Si com a dona ja m'indigno amb lo injusta que é aquesta llei, com a home... no m'ho puc ni imaginar com estaria.

Possiblement fugiria de qualsevol tia que em mirés amb ulls de "cordera degollada" no fos cas...

KASHNA ha dit...

I una mica de publicitat:
http://lamarmotaensopida.blogspot.com/2009/06/jo-tambe-vull-ser-dona-maltractada.html

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Es com si a la Sudàfrica post-apartheid haguessin promulgat una llei per comdemnar a qualsevol home blanc simplement amb el testimoni sense proves de qualsevol home negre....

Jo reconec que he pegat a una dona. Va ser una ex-parella que en plena discussió en un moment d'impotència em va clavar una bona hòstia i jo automàticament li vaig tornar.

Doncs la noia va tenir els sants collons de començar a cridar que jo l'havia pegat per que la gent ho veiés. Sort que jo portava la seva mà marcada a la cara, si no em temo que ningú m'hagués cregut i probabalemment hauria acabat amb una denùncia per maltractaments.

Markutis ha dit...

@Pare Bukkàkez: Encara em denunciará alguna feminista per tirar-li coses en cara.

@Pere LLufa: Us ho agraeixo, però no em presento enlloc. En el cas de les lesbianes em temo que l'home és qui té més diàmetre de puny. La teva àvia era una dona sàvia, però no coneixia Corporación Dermoestética. Quan vegis una lloca pel carrer pensa que com més operacions aparenti més calers li ha tret a l'ex-marit.

@iaiapunkarra: Això és el que més em toca els collons, que neguen als homes la possibilitat de defendre's i encara els acusen de maricons si la dona els destrossa.

@Albert: Per sort, mai haurem de veure aquesta faceta de les nostres mares i germanes, però la ténen. De fet, és provable que veiem la de les germanes si hi ha herència pel mig.

@Kashna: Me n'alegro de que vingui a les meves, perquè aquest és un tema que hem discutit encesament mil vegades. L'odisfera l'està infectant.

@C.E.T.I.N.A.: No només no criticaré la seva actitud sino que la comparteixo al 100%. Per sort, no he hagut d'arribar mai a tals extrems però tinc molt clar que el día que una dona em posi la mà a sobre i em senti agredit injustament, li torno. Sí li confesso que he rebut alguna bufetada que em mereixia.

Què t'anava a dir ha dit...

Ei, PRECISAMENT aquests dies estic vivint una paranoia amb la justícia que em porta molts maldecaps, sembla que em llegeixi el pensament. Quantes vegades he pensat en aquell desgraciat que es va tirar 11 anys al trullo essent innocent!!!
Ja abans de tot això, jo pensava com vostè. I anant més enllà de la violència de gènere: crec que el divorciat és el nou looser de la societat. Expoliat, sospitós de tot, dat pel cul... Ser home vui en dia és en part una putada. Quatre desgraciats us han fet molt de mal.

Pare Bukkàkez ha dit...

Hòstia, que gran és na iaiapunkarra, joder!
M'encanta quan llegeixo els seus comentaris que m'esgarrifen el cor. Brutals.
Faci's un grup de fans al Facebook, que m'hi trobarà el primer.

Josep ha dit...

Amb quin criteri es legisla?

Valero Sanmartí ha dit...

Altre cop, la moral de l'esclau torna al poder. Violència de gènere? Sí home, violència física de gènere, en tot cas. Què passa amb la violència psicològica, que pot exercir tot déu. I amb la coacció? I amb la violència que exerceix un tercer a instàncies de la parella (com molt bé assenyala)? Aquí es legisla només la violència que interessa a determinats col·lectius. I normalment et repliquen que la física és la única violència que es legisla perquè la resta són susceptibles d'ésser manipulades i presentar, per tant, un testimoni fals amb relativa facilitat. Però, ara per ara, ja tenim molts casos de filles de puta que embruten aquesta llei, ja de per sí indigna, amb falsos testimonis. I se'n surten prou bé.

Markutis ha dit...

@Què t'anava a dir: Miri, en el fons aquests loosers dels que parla no em fan cap pena. S'ho ténen ben buscat per caure en la trampa del matrimoni. A més, amb la seva condescendència femenina no fa cap altre cosa que enfonsar encara més la seva masculinitat en la misèria.

@Pare Bukkàkez: Vostè sí que en sap! Tota la vida repartint hòsties entre les feligreses i ni una sola denúncia. I encara té temps per tirar la canya en parròquia aliena.

@Josep: Bona pregunta. Amb el de la criTeri Fernandez de la Vega, suposo. I després d'aquest pèsim joc de paraules, m'entregaré personalment a na Gemma Lienas i el seu strap-on.

@Valero Sanmartí: Moral d'esclau, diu? Ara entenc perquè els putiferis-masmorra de dòmines i mistresses de pacotilla estan plens fins a la bandera.

Agnès S. ha dit...

En el cos és veu desseguida els maltractaments, però psicologicament...he conegut algún home que m'ha fet llàstima, i aquest, com ho denuncia?!

Estic d'acord amb el que diu en un 97%, més o menys.
El 3% restant, me'l guardo per defensar els casos que realment es mereixen totes aquestes deferències.

Agnès S. ha dit...

...amb tots els dubtes, però, per si de cas, que sempre paguen justos per pecadors.

Molt bon post, no em canso de dir-li.

Anònim ha dit...

[b][url=http://0503500010.com] Escort Israel[/url][/b]
Barby-Girls is an Escort Agency providing female escorts services.
We have a full portfolio of the most elegant and stunning girls that you ever likely to meet in Israel.

http://0503500010.com

Anònim ha dit...

Acabo de llegir el post, una mica tard però diuen que val més tard que mai. No puc contradir alguns arguments que has donat de la desigualtat d'aquesta llei, però havent viscut (gracies a deu no er jo la maltractada) en una situació de violència maxista trobo injust que diguis que es passen l'ordre d'allunyament pel forro. És mes complicat del que t'arribis a pensar, jo pregava a la meva mare perquè deixes el meu pare, ella simplement no podia.
El cercle viciós en el qual estan col·locats es dífil de trencar.
Ara bé no puc oposar-me a que avui en dia les dones ens em tornat unes cabrones i la majoria per 10 euros més es capaç de matar a la seva mare.