dilluns, 3 d’agost de 2009

Prostitució

Que les grans corporacions i, en general, les empreses pretesament modernes cada cop ténen més tics autoritaris no us ho descobreixo jo ara. Al final, les polítiques empresarials corporatives, amb els seus protocols de vestuari, llenguatge i comportament no deixen de ser llocs d'adoctrinament. Tot forma part d'aquest concepte americanitzat de l'empresa segons el qual tots els treballadors són una gran familia feliç a recer del papà director general amb l'únic objectiu d'assolir l'èxit personal i col.lectiu. No només has de complir amb les teves obligacions laborals sino que existeix aquesta pressió tàcita per a que t'estimis l'empresa, t'hi impliquis personalment i la defensis com una cosa teva. Hi ha qui s'ho creu de debò, qui ho sap fer veure i qui ho porta fatal però passa per l'aro a canvi d'un mòdic preu a final de mes. Jo sóc d'aquests últims i això em converteix en una puta. I a sobre barata.

Quan m'han cridat al despatx sabia de què aniria la cosa i m'he mentalitzat per no fer o dir cap bestiesa. Em queden menys de 5 dies per agafar tres setmanes de vacances pagades i seria del gènere idiota treure l'orgull precisament ara. A més, és molt provable que al setembre em fotin al carrer i un atac de dignitat seria posar-ho massa fàcil. Però l'inconvenient de ser una puta és que alguns serveis costen més d'empassar que altres i per molt que t'intentis autoconvèncer de que és el mateix hi ha maneres i maneres de rebaixar-se.

A continuació, una reproducció aproximada de la conversa que ha tingut lloc aquest matí en aquell despatx (en negreta, el que m'he hagut d'empassar):

Markutis: M'has cridat?
Jefa: Sí. Tanca la porta i seu.

La cara amb la que parlo té aquell posat de rigurositat estudiada que tant detesto.

J: Divendres passat et van fer una entrevista a RAC1?
M: Sí. (Perquè m'ho preguntes si ja ho saps?)
J: Quan t'ho van proposar?
M: Una estona abans.
J: I no vas avisar a ningú? Ni al cap de sala ni al departament de marketing?
M: No. (Ja veig que se't dóna bé fer preguntes retòriques, collons. Anem cara a barraca!)
J: Si haguessis avisat t'haguessim donat unes quantes eines per parlar del que fem a l'empresa.
M: (Que m'haguessiu escrit el que havia de dir, vaja.) És que m'ho van vendre com una entrevista personal sense gaire trascendència, de com viu una operació sortida un home del trànsit.
J: Però és que va durar mitja hora i gairebé no vas parlar de l'empresa.
M: (Dóna les gràcies de que no en vaig parlar gaire amb el que podria dir.) És que era una entrevista personal.
J: Tampoc em van agradar gens algunes de les coses que vas dir.
M: (Se suposa que m'ha d'importar una merda? Ah, d'acord. Doncs ara sí que em trenques el cor.) Dona, quan m'has cridat ja m'he imaginat que seria per parlar d'això i he estat pensant en el que vaig dir i no va ser cap gran cosa.
J: Sí que ho vas dir, sí. Quan va entrar el noi de peatges vas dir no sé què d'uns protocols estranys. Ho vas dir.
M: (Quins protocols? Aquell que apliqueu en dies de retencions importants que doneu ordre de que qui es queixa no paga peatge però la resta sí, per exemple?) Si vols que et digui la veritat, he entrat altres vegades a programes de caire humorístic a fer la crònica i a dir tonteries i com que no m'heu cridat mai l'atenció no pensava que tingués tanta importància.
J: Sí, sí, si ja ho sé que va quedar tot molt humorístic però ho vulguis o no ets la imatge de l'empresa i no et paguem per a que comentis si fas servir les càmeres per mirar si la gent es fa burilles o no.
M: (No, si et sembla us faré un publireportatge gratuït a canvi d'un sou d'administratiu i quan el presentador faci bromes de si es veu a la gent fent burilles o no li dic que és un impresentable per embrutar la imatge d'una empresa tan seriosa i solvent com la nostra.)

A partir d'aquí dedueixo que tot el que digui serà utilitzat en la meva contra i opto per posar cara de no res i callar.

J: Passaré la cinta al departament de marketing, a veure què n'opinen. I també parlaré amb RAC1 perquè el procediment que han seguit per aconseguir l'entrevista no em sembla correcte.
M: (O em podries acomiadar d'una punyetera vegada, que em faries un gran favor.) D'acord.
J: Dit això, t'agraeixo que vinguessis a cobrir el día 31 de juliol, que sé que no et tocava.
M: (Cagunlaputa, inepte dels collons! Sí que em tocava venir a treballar el día 31, el que no em tocava era cobrir el torn del caradura del meu company que no va venir i precisament perquè no em tocava em vaig negar a fer-ho. Va haver de pringar la nova com tantes vegades he fet jo i ni tan sols saps a qui li has d'agraïr, o el que ja seria la bomba: recompensar, els esforços. Com, per altre banda, ja fa temps que me n'he adonat que em passa a mí. Segurament, si no estigués tan cremat de la feina per coses com aquesta seria més receptiu a les teves collonades d'MBA d'ESADE, però ara mateix només tinc ganes de perdre't de vista durant 20 dies i, si déu vol, a partir de finals de setembre per sempre més.) Molt bé.

L'altre inconvenient de ser una puta és que no pots evitar sentir-te brut després de segons què.

12 comentaris:

CusCus ha dit...

Vols dir que la teva jefa et té enregistrat en una cinta? Osti tu, si que anem bé de tecnologia...

KASHNA ha dit...

Quin extrany sentit de l'empresa tenen... a vostè no el deixen parlar del que es veu per les càmeres. Però a mi em deixaven fer cròniques amb veu de treballadora de una línia calenta (perquè dedueixo que ho saben, no?)

Markutis, aguanti. Pensi que si vostè dona el cop de porta no li pagaran ni les vacances. Si el foten fora li donarán un (a merda) de finiquito. Però com a mínim en treurà alguna cosa d'ells.

Josep ha dit...

Estimat senyor Markutis:
encara no he escoltat l'entrevista, però ho faré.
I pel que fa a la truja eixa... ja la conec! No a ella en persona, sinó a la tipologia de truja corporativa. A l'hemdeparlar d'oficina. I a les responsabilitatsenverslempresa per mil missèrrims eurets.

Ara resulta que vostè és imatge de l'empresa? Doncs que li paguin com a un top-model!

Ara toca ser pràctic: com porta vostè el sabotatge laboral?

Pare Bukkàkez ha dit...

He estat ara escoltant la seva entrevista, després d'haver llegit el rapapolvo que li han cascat per aquesta. I vostè té raó, no n'hi ha per tant. Crec que quan l'empresa pensa que amb el què ha dit l'està devaluat, l'únic que fan es sobrevalorar-se. La majoria d'oients, com jo, es queda amb les curiositats disteses de l'entrevista i no es dedica a associar l'empresa (que, ra mateix, no sé ni quina és) amb res dolent. Fills de puta els seus caps, per ser tan paranoics i ser tan poc raonables.

A part, voldria destacar quan el noi de la cabina de peatge afirma que ara, les cabines, ja estan ADAPTADES PER A DONES. No diré més.

Pare Bukkàkez ha dit...

Per cert, sr. Markutis: ja li hem vist la cara, ja li hem escoltat la veu; ensenyi'ns el penis ja!

I parlant de penis, la srta. Kashna també parla per l'arradio? On se la podria escoltar? He sentit "veu de línia calenta"?
És que m'avorreixo aquí l'esglesia. Estic tant sol que em puc pallar sentat a l'Altar i tot.

Què t'anava a dir ha dit...

Estic amb na Kashna: aguanti, que divendres comença un període de 20 dies sense anar a treballar i cobrant igual!

Lo Gené ha dit...

Flipo, i en colors. Tinc assumit a la feina i a casa la democràcia no té cabuda, però el tracte ha de ser digne.

En realitat això no és més que la demostració de la ineptitud que afecta a les empreses catalanes, en que importa més "la imatge" que el rendiment dels treballadors i la seva situació.

Generalment no he manat més que a "paletos" de poble, però el respecte no s'ha de perdre mai. Un treballador convençut i que comprèn la importància del que fa és un bon treballador, i per això cal un tracte respectuós i digne, parlar de tu a tu i no resultar altiu.

Massa looser, fracassats de la vida que no aspiren més que a ser caps de secció, petits dictadors de merda feliçment inconscients de la seva pròpia ignorància, que creuen poder tractar al personal com si de subnormals es tractés. Quin fàstic fan i quina pena em donen.

L'illa dels monstres ha dit...

sento no fer referència directa a la convers amb la teva jefa, però he de dir que quina casualitat: el noi extreballador de peatges és un amic meu molt proper jajaja

RUFUS ha dit...

Aquest tipus de posts van de conya per desfogar-se. Segur que compartir aquesta traumàtica experiència t'ha reconfortat una mica. i segur que la remota possibilitat que aquesta jefa repel·lent pugui llegir com retrates la situació i a ella mateixa et dona bastant morbo.
En tot cas, tot això que ens estalviem en psiquiatres.

salutes

Markutis ha dit...

@CusCus: La paraula que va fer servir és exactament aquesta, però dubto que ho tingui en cassette.

@Kashna: I a mi rapejar el trànsit, explicar acudits i tirar-me la canya amb la Mireia Canalda. Es veu que això dóna millor imatge.

@Josep: Completament d'acord. A mi em van contractar per dir el trànsit per la ràdio, no de director de marketing. Si volen que ho faci és un altre preu. I aquesta última frase seva no es pensi que no me la he plantejat, però com a últim recurs.

@Pare Bukkàkez: Crec que demana massa d'uns directius com els que tenim per aquí. Estan tan preocupats per decidir en quin color i cos de lletra has d'etiquetar els e-mails i de comprar pantallots de Mac per fer veure que hi ha tecnologia punta encara que les torres siguin PC atrotinats, que la realitat els resulta aliena.

Potser sí que m'ensenyo massa, oi? Total, pel que hi ha per ensenyar m'ho podria haver estalviat.

@Què t'anava a dir: No, si fins al setembre aguantaré segur, el problema serà quan arribi l'1 d'octubre si encara no m'han dit res d'indemnitzar-me i donar-me la llibertat.

@Lo Gené: Les empreses no deixen de ser sectes piramidals on per escalar s'ha de trepitjar als de sota. En el meu cas, més que sentir-me maltractat el que sento és estar rodejat d'ineptes robotitzats.

@Illa: Doncs et dic el mateix que vaig dir al programa. Per ser ex-treballador es va callar moltes coses que podria haver dit.

@Rufus: No és que em doni morbo que ho pugui llegir. Sincerament, dubto molt que una paia com ella passi per un bloc com aquest. En realitat, té pinta de ser de les que en general no llegeix més que llibres de coaching, motivacionals i d'autoajuda.

Modgi ha dit...

Jo estic d'acord amb en bukki, no n'hi ha per tant. Si vol que es converteixi en la seva 'imatge coorporativa' que li pagui el que eva longoria cobrarà del barça, que vostè no és un relacions públiques. Per curiositat, la seva jefa porta bigotet i demana que la saludin alçant la mà dreta?

iaiapunkarra ha dit...

Aquesta meuca malfollada de "jefa", en què pensa quan diu que "parlarà" amb els de Rac1 perquè no li ha agradat el procediment per contactar-te? Que no té clar què significa la paraula CLIENT, què SERVEI i qui és qui en aquest cas???

Així van les autopistes.

Per cert, explica'ns bé això del protocol, crec que tenim dret a saber-ho. Total, pa lo que queda en el convento... no??