Com estàs? Dons mira que tú!

Avui tinc tants motius per enfurismar-me que literalment estic que mossego. Ara mateix, sóc una fàbrica de mocs que riute'n de la grip A. No descarto que abans d'acabar el día algú s'emporti un mastegot.

Per començar, he rebut la noticia de que el company que m'ha de rellevar el torn a la ràdio ha sol.licitat l'enèsima baixa laboral sospitosa. Un cas curiós el d'aquest noi, que sempre es lesiona o es posa malalt en vísperes de ponts i festius o quan li toca treballar a hores punta d'operació sortida o tornada. No només m'he negat a substituïr-lo sino que he improvitzat un al.legat en contra seva que faria les delícies de Judes Iscariot. Mal fet, direu alguns. I una merda! Pa' lo que me queda en el convento me cago dentro.

A continuació rebo una trucada de l'administrador de finques per preguntar-me com ha de fer per canviar el titular del telèfon del meu antic pis, que és com si et truca ta mare per preguntar quin és el día del teu aniversari. Puto incompetent! Li responc que si algun cop tinc intenció de treballar al 1004 ja li ho faré saber, però que mentrestant es busqui la vida. Acte seguit aprofito la trucada per preguntar-li quan collons em tornaran la fiança de 3.000 euros que em deuen i em respòn que la que ho havia de gestionar se n'ha anat de vacances i que fins al setembre res. Emprenyat com una mona li recordo que al contracte hi posa que si no me la paguen en un termini de 45 dies hauran de fer-ho amb recàrrec, que ja s'ho faran i li penjo el telèfon. Cinc minuts després torna a sonar i ara resulta que la meva fiança ja estava tramitada i que en un parell de dies màxim la cobraré.

Tot plegat, un 31 de juliol. Data fatídica per la previsibilitat de tots els mitjans de comunicació, que sembla que en comptes de tenir un calendari amb santoral com tothom en ténen un amb temes del día i el 31 de juliol toca parlar de cues a les carreteres encara que no n'hi hagi. I vinga a sonar el telèfon cada 5 minuts a veure si ja ha començat l'apocal.lipsi viària definitiva i poden fer sonar les trompetes de la mort del llenguatge periodístic. Fins i tot m'han trucat del Versió RAC1, que volen que entri al programa a les 4 a explicar com és la vida d'un home del trànsit. Bon día han escollit per donar-me un altaveu!

Em queda una setmana per començar les vacances, però us ben juro que les necessito.