dilluns, 6 de juliol de 2009

Imperdonable (I)

Enceto una nova nissaga d'entrades que espero que tingui més continuitat que la per ara monopòstica Mala sort. No us hi deixeu les banyes, la paraula monopòstic no existeix, però és que arrel de l'encertadíssima reflexió del senyor Brillant l'altre día he decidit començar a inventar paraules en català. Una decisió tan arbitrària com capriciosa però no us vaig llegir criticant a en Ramon Llull en el seu día, fills de puta.

Diuen que no és legítim jutjar a les persones a la primera. Hi estic d'acord. Lluïto cada día titànicament contra aquesta tendència natural a la discriminació extrema que la meva creixent misantropia comporta. Ara bé, hi ha una sèrie d'indicis que no us portaran mai a engany. Gestos, paraules i comportaments que certifiquen terminantment que la persona que teniu al davant és pura escòria 100% exterminable. Són aquestes actituds imperdonables les que em proposo denunciar a partir d'ara, a veure si aconsegueixo erradicar-les o que almenys un dels seus exponents s'emporti un bon gec d'hòsties per part d'algún lector. Amb això últim em conformo.

Nº1: Gent que saluda clucant un ull i acompanyant-ho amb un espetec de la llengua a tall de reforç auditiu.

Sí, amics. Ja us aviso ara que seré molt concret. Per arribar a odiar febrilment un gest cal detestar-ne fins a l'últim detall. Heu de ser capaços de reproduïr-lo mentalment amb precisió una vegada i una altre fins a fer crebar la ràbia acumulada en un Waimea de rebuig infinit. Només un ego descomunal, una prepotència sens límits i una allau d'inconsciència poden portar a realitzar aquest gest en públic. En tot cas, heu de tenir en compte que qui ho practica amb vosaltres us està demanant una hòstia a crits. Compliu amb el vostre deure. O millor, si ponderant la vostre força física penseu que no serieu capaços d'inflingir-li el mal que es mereix, reforçeu-li l'hàbit i augmentaran exponencialment les possibilitats que ho repeteixi fins a topar amb algú prou poc recomanable com per a submergir-lo en el món de dolor i humil.liació que requereix. Això sí, quan el gest vagi seguit d'un "Què passa crack?" no queda un altre remei: l'heu de matar.

9 comentaris:

Dr. Muerte ha dit...

Bravo!
En la meva vida m'havien etiquetat de moltes maneres, però mai com a "poc recomanable", i no sap la il·lusió que això em provoca!
Si fos un sentimental ara m'emocionaria, però com que no ho sóc me'n vaig a esbudellar un gos que he trobat aquest matí pel carrer i que m'ha seguit fins la consulta.. ja em perdonaran oi?
Ah, i sobre el tema, té vostè tota la raó: els que saluden així mereixen com a mínim una hòstia a mà oberta d'aquelles que fa que et piti l'orella una estona.

KASHNA ha dit...

Sap a qui m'imagino fent aquest llest? un, al Cristiano Ronaldo, personatje que només fa que apareixer a totes les televisions mentre escric aquesta resposta (l'estan presentan al Bernabeu) i, dos, l'altre un company de classe que era més fals que una pesseta sevillana (no el coneix... crec)


els dos grans mereixedors de dos hòsties a mà oberta.

Pare Bukkàkez ha dit...

M'ha costat uns segons associar aquest mal gest a algú que conegui. I, amic Markutis, ha donat al clau.
Escòria 200%.
El imbècil del meu cas el desglosaria en: "sóc guapo i ho sé", "sóc MOLT guai", "estic per sobre de tots vosaltres" i finalment un "eh que us fa gràcia poder-me saludar i que jo us torni la salutació? No cal que m'ho agraïu."

Valero Sanmartí ha dit...

No sé perque, però m'imagino al Roger de Gràcia saludant així. I miri que tampoc l'odio especialment.

D'altra banda, mon germà sempre m'ha parlat del xicot d'una amiga seva que no només saludava així, sinó que, a més, apartava el "quèpassacrack?!" per fer lloc a un "ei, fera!". Repeteixo, "ei, fera!". EI, FERA!

Espero que hem comprenguin.

Modgi ha dit...

Aquesta secció em posa més a to que una visita al metge d'en Lance Amstrong.

Torno a tenir ganes de viure, Markutis. Per matar...

Pere Llufa ha dit...

El que fa tota la fila de saludar així és l'Artur Mas, no us sembla?

iaiapunkarra ha dit...

El Pare Bukkàkez l'ha encertada de ple. Quin fàstic aquests que ho fan. O potser deuen ser gent de pell curta, que no poden tenir la boca i els ulls oberts a la vegada.

Pare Bukkàkez ha dit...

M'he oblidat d'afegir que el payo al que jo em refereixo, es dirigeix a tot tio (a les noies no ho sé) amb un: "Ei, què passa, xato?", "Com va, xato?" i demés merda axatada.
No supera en odiabilitat el "ei, fera" del d'en Valero, però també li cal un cop de puny a l'estómac.

Josep ha dit...

A mi se m'ofenen si els dic "paio". "Escolti paio", "d'acord, senyor paio".

I si després canvio i dic "Ah, entesos, disculpi l'error senyor gitano" la cosa va a pitjor.