Ibracadabra

Va començar a imposar-se aquest discurs ahir a la tarda per obra i gràcia de Fabian Ortiz. Pels que no conegueu el personatge, és l'únic periodista d'aquest país contractat exclusivament per a fer un marcatge individual com més violent i brut millor a un sol club. En aquest cas el Barça. De fet, és una labor tan mesquina que van haver d'anar-lo a buscar a l'Argentina, terra de centrals com Ayala o Pochettino que ja saben de que va aquesta feina. I aquí el tenim, instal.lat a Barcelona des de fa anys, buscant els tres peus al gat de l'actualitat blaugrana des de les seves columnes d'opinió a l'AS (perquè els seus articles també són columnes d'opinió) i a les tertúlies radiofòniques de les emissores catalanes. Una barreja explosiva de la clàssica prepotència autocomplaent argentina, l'antibarcelonisme inidissimulat i pretesament sarcàstic de l'escola Guasch i aquells aires de falsa independència i objectivitat que tant s'estilen al Grupo PRISA. Escòria en estat pur. Com deia, va ser ell el primer en plantejar l'hipotètic fitxatge d'Ibrahimovic en clau d'atac personal a Joan Laporta i, alhora, de redempció madridista.

Aquest matí, el MARCA ja compra la idea i la publica en portada amb la subtilesa que el caracteritza. És qüestió de (no gaire) temps que aquest ambient s'extengui a la premsa de Barcelona (aposto per El Mundo Deportivo i algún dels seus portabandera del ressentiment disfressat d'imparcialitat) i d'aquí al barcelonisme. Finalment, si es produeix el fitxatge, el culé tindrà un sentiment contradictori d'alegria per aconseguir una gran incorporació i remordiments per la percepció de que el seu club ha actuat malament. I a Madrid eufòrics d'haver-se gastat 200 milions, sense cap sentiment de culpa i repartint lliçons d'ètica.

És trist que ens deixem condicionar d'aquesta manera, però intentaré contribuïr a evitar l'inevitable aportant arguments de perquè ens prenen el pèl:

1. L'Ibrahimovic és millor que l'Eto'o. El suec té el mateix que el camerunès, remat, egoïsme i mala llet, però afegint-li desequilibri en l'1-contra-1, un xut potent, moviments d'esquenes a la porteria, visió de joc i bon llençament de faltes i penals.

2. L'Eto'o és un jugador amortitzat. Va costar 25 milions i t'ha donat 5 anys de bon rendiment, 3 lligues i dues Champions. Acaba contracte l'any que vé i no vol renovar, per tant o te'l treus del damunt o li pagues un altre any de sou i se'n va gratis.

3. No té importància com ho vulguis plantejar a nivell de xifres, el que es gasta el Barça són els 45 milions d'euros que es volia gastar pel Villa i que no va acceptar el València. Amb aquestes estimacions de 87 milions d'euros que fa la premsa madridista ens prenen pel pito del sereno perquè com valoren els jugadors com els hi surt de la punta de la fava podrien haver dit 50 o 200 amb la mateixa alegria.

4. Els dos jugadors que regala el Barça a canvi no els vol l'entrenador. Els diners que es pensaven ingressar per l'Eto'o (i que ell s'ha encarregat de que no s'ingressin perquè és com és) es volien invertir en el seu substitut i ja el tens. Al Hleb el cedeixes i si es revaloritza te'l quedes o en pots treure un benefici econòmic venent-lo, per tant és una inversió i no una despesa.

5. El Barça fins ara continúa cenyint-se al seu pressupost inicial, sense haver de demanar crèdits de 300 milions d'euros als bancs. Hi ha una diferència entre gastar el que no tens i gastar el que tenies previst.

6. Quan en Laporta parla de la política de fitxatges imperialista i prepotent del Madrid es refereix a que en Florentino presumeix de ser qui més diners ha pagat per un jugador i tanca les operacions en 10 minuts. Quant en vols? Aquí ho tens.

7. El Madrid amb el seu comportament ha inflat el mercat de traspassos i ho sap. La prova és que ara que se'ls hi acaba el pressupost no poden tancar cap més operació (Xabi Alonso, Ribery...) perquè tothom demanana més del compte. El Barça porta mes i mig negociant a tort i a dret i si es tanca això del davanter haurà gastat 50 milions en dos jugadors.

8. Desfer-se de l'Eto'o i comprar a l'Ibrahimovic eren dues peticions expresses d'en Guardiola. Si en Pep és el messies no serà tan desastrós aconseguir les dues coses de cop.

9. Si fins ara des de la Brunete mediàtica es deia que el Barça no feia els deures i que no tenia diners per fitxar grans jugadors com el Ribery perquè se li critica ara que demostri el contrari?

10. Si a la capital del reino borden tant és que ho estem fent bé.