dijous, 17 de setembre de 2009

Mala sort (III)

La meva és una feina d'homes. I amb això no vull dir que es tracti d'una labor especialment viril sino que treballo rodejat de paios. Però com no hi ha oficina que s'escapi de tenir almenys una administrativa que està bona, la meva empresa no és una excepció perquè a la segona planta hi ha despatxos. Des de la meva peixera de tant en tant veig passar la que em crida especialment l'atenció, una rossa rinxolada d'ulls verds enormes i preciosa de cara. No hi tinc gaire relació perquè no coincidim massa en els horaris i perquè, què collons, després de tres anys realitzant una tasca bàsicament solitària no sóc gaire de socialitzar-me a la feina més enllà de quan surto a fer la cigarreta. Ella sí que és de socialitzar-se. Sempre que la veig remenant el cul per l'empresa està envoltada de dos o tres paios supurant bava i rient-li les gràcies. La vergonya aliena de veure'ls des de fora m'impedeix convertir-me en un d'ells. Ara bé, una cosa no treu l'altre i us ben juro que me la tirava.

S'obre la porta corredissa de l'ascensor i me la trobo de cara. En comptes de dedicar-me el seu somriure ample, retornar-me la salutació i passar de llarg es queda paralitzada dins el compartiment, sense saber què fer o dir, primer mirant-me molt fixament i després esquivant-me la mirada. Tot plegat ho trobo ben estrany però en vista de que no té cap intenció de sortir em disposo a entrar. Aleshores extén els dos braços i em subjecta pel pit, i per un moment crec que m'arrosegarà dins la cabina i follarem salvatgement, però canvia d'idea i surt esperitada. La porta corredissa es tanca de manera automàtica i premo el botó de la meva planta, encara processant els esdeveniments recents. De sobte ho entenc tot, quan en plena pujada em vé alguna cosa més que la inspiració: una forta ferum que colonitza la meva pituïtària i m'obliga a tapar-me el nas i la boca amb les mans. Per sort el viatge només dura un parell de pisos i puc emergir de la cambra de gas abans que la manca d'oxígen sigui preocupant. Dóno la meva paraula de que estic parlant de la pudor més infecte, fètida i repugnant que he experimentat mai, i heu de tenir en compte que sempre he viscut molt a prop del riu Besòs. En qualsevol cas, una pesta indigne d'haver sorgit d'un ésser humà.

Resulta increïble com una olor pot canviar-te el concepte d'una persona. Per una de la feina que em feia gràcia... Ja em direu si és o no és mala sort.

20 comentaris:

Oriol ha dit...

després de llegir aquest relat costa aguantar-se el riure. Lo de les pelis X és el final alternatiu. Així és la vida?

Josep ha dit...

Jo sóc miop i de nas fi, raó per la qual alguna dona de bon físic i mala alimentació m'ha provocat gran rebuig.

Què t'anava a dir ha dit...

Fantàstic!! I de quin tipo de ferun estem parlant? Alerons? Pinrels? Boca?

Això destrempa al més pintat. Jo sóc de pituïtària biònica i ho pateixo tot sovint.

CusCus ha dit...

Senyor Markutis, si els francesos van anar fa 7 anys a votar en massa amb una pinça al nas, vosté no quedarà menys indingne per passejar-se amb l'esmentat complement a la feina. I, si torna a succeïr l'escena de l'ascensor, podrà procedir a fer-la mare sense complexos.

Pare Bukkàkez ha dit...

Si ho he entès bé, vostè es va empassar un pet ninja -tan silenciós com mortífer- de la jamelga. El fet d'haver viscut aquesta vivència privada de la noia, el catapulta a un estatus superior al d'ella.

Potser no se la follarà. Potser tampoc ho hauria fet mai. Però poder mirar i despreciar un tia bona, d'aquestes amb l'ego tant umflat que se'n podria fer paté, i que, sobretot, ella es senti humiliada, avergonyida e inferior per què vostè sap que està podrida, això no té preu.

I, ep! Potser aquí rau la clau amb que entrar-li i acabar tirant-se-la. Segons com jugui les cartes (anava a dir "segons com jugui la mà", però fa lleig i despista del tema principal).

iaiapunkarra ha dit...

Potser a la tia li acabaven de donar literalment pel cul i per això anava fluixa de l'ullera. Folla-te-la, a l'ascensor mateix si vols, però vigila que no hagi menjat abans llenties ni res similar, que no volem pas escoltar que hi ha hagut una gasificació massiva a Can Trànsit.

mare_de_deu ha dit...

Estimat Markutis, no crec que li vegi mai més els seus 'ulls verds'. Jo -si fós ella- no podria mirar-li a la cara en un temps.
I pel que puc intuir se li han passat les ganes de tirar'se-la...
Pensi però, que si per Nadal fan el típic "amic invisible" té mil i un regals per fer-li, que sempre li recordarien el primer contacte físic amb vostè.

Cuidi's.

Molon labe ha dit...

B,e, podrà "fardar" d'haver viscut una experiència amb ella que poca gent ha gaudit (és d'esperar...), i miri ella rosa i ara igual vosté també és ros, que per algun lloc s'ha de començar...

KASHNA ha dit...

Ho sento, no em puc estar de comentar això: JUASJUASJUASJUAS!!!!



doncs mira que està bona la punyetera... és pot dir que hi ha una relació entre quan més bona més pudent?

Markutis ha dit...

Un aclariment, per si no m'he explicat bé: estem parlant de que la tía es va rajar (tirar un pet) dins l'ascensor, el gas va baixar amb ella fent submarino i me'l vaig menjar jo solet a la pujada.

@Oriol: És així, és així... Hi ha qui no s'aguanta el pets, que són molt més nocius, o sigui que no es privi de riure.

@Josep: Se li hauria de preguntar a la noia que havia menjat, perquè a menys que s'alimenti de coliflor condimentada amb sofre no té cap explicació.

@Què t'anava a dir: De cul, companya, pudor de cul.

@CusCus: Amb una pinça fem curt. Per a una arma química d'aquest calibre s'haurien de reciclar les mascaretes de la Grip A.

@Pare Bukkàkez: No sé si va fer soroll o no perquè ja venia tirat de sèrie, però més que un pet ninja era un pet samurai.

Si ja era infollable d'entrada, perquè estant tan bona deu ser de les que només utilitza el sexe com a arma per treure algun benefici, ara molt més.

@iaiapunkarra: Vostè sempre tan subtil en les seves apreciacions escatològiques. Encara m'estic rient de la seva frase fictícia al metge de les pastilles anticonceptives.

@Mare de Déu: Efectivament, ara m'esquiva i no m'estranya. Tal i com estan les coses entre nosaltres aquí només hi ha dues sol.lucions. O me li tiro un pet a boca de canó per compensar o em deixa taponar-li l'anus personalment.

@Molon labe: Definitivament, no crec que presumeixi massa d'aquest fet anecdòtic. A vostès els ho explico perquè ja estan acostumats a les meves lamentables aventures.

Agnès S. ha dit...

No li donaria una 2a oportunitat?
I si la pobra hacabava d'arribar d'un viatge de l'Índia?

Albert ha dit...

Jo aposto per a què s'acosti a la senyoreta en qüestió quan noti que un bon pet pudent se li apropa a l'ullera (iaia encara ric ara), se'l tiri silenciosament (pet-ninja que diria el Pare, encara ric també) i quan ja sigui fora li digui a la noia "ostres, fa olor a pa acabat de fer oi?". No sé per què la olor de pa agrada a tothom i si diuen que fa olor a pa tothom ensuma amb més força i delit. D'aquesta manera la putrefacta es menjarà el tuf sense poder-ho evitar i vostè podrà marxar somrient i satisfet.
Provi-ho, 100% èxit garantit!

sr. manel ha dit...

Jo, un cop ja no és interessant sexualment, el que faria seria anar a la seva taula i expulsar un gas davant d'ella. Almenys així s'iguala el marcador i poden començar de zero...

CusCus ha dit...

@Markutis: les mascaretes de la grip A, jo les he provades (no pregunti, la vida a la Xina és dura) i li asseguro que no tapen contra les "podredumbres" interiors. Ja li he dit que no pregunti.

Però vaja, ara com ara, vosté té una ocasió única: regali-li un pot de colònia i observi la seva reacció. Estic segur que això donaria per un gran post-post.

Ararat ha dit...

Era el moment ideal per comprar el teu silencia amb un polvo brutal.

Què t'anava a dir ha dit...

De pet?? És que has arribat a pensar-te mai que les ties bones fan pets amb olor de nenuco??

Innocent!!

Isabel Dengra ha dit...

Una anècdota mooolt curiosa. :)

Markutis ha dit...

@Què t'anava a dir: Dona, més aviat el que em pensava era que podria viure uns quants anys més sense tenir que olorar les entranyes podrides d'una desconeguda en un espai tancat de 2 metres quadrats. Digui'm somniador.

Markutis ha dit...

@Isabel Dengra: Jo també vull una vida [tremendament] bonica, però tinc la que tinc.

Isabel Dengra ha dit...

Bueno… no era la música el que volia mostrar sinó el projecte Ingrid Last Login en sí, ja que ha participat gent a la que admiro d’alguna manera (coneguts i no coneguts). Així que et recomano fer un passeig per les webs i empaparte una mica d’un treball que val mòoolt la pena.

Pd. a mi la música m’agrada.