diumenge, 31 de gener de 2010

Desmuntant el mite (II)

S'acosten les Eleccions a la presidència de Can Barça i ja us aviso que en faré un seguiment perquè tinc unes quantes coses a dir. D'aquí al 13 de de juny s'explicaran moltes mentides o mitjes veritats que podrien ser perfectamenet objecte d'aquesta secció, però de moment em quedo amb una fal.làcia que m'indigna especialment i que de tant repetida s'ha convertit en una veritat goebbeliana.

"Súbdit, aguanta'm la torxa que acabo de veure un nedó plorant en castellà i l'haig de sodomitzar"

Diuen des de les Espanyes que el catalanisme indissimulat de la junta actual perjudica molt al Barça, perquè exclou a la seva nombrosa afició no catalana. Després de més de 20 anys de nunyisme fins i tot és comprensible que els hi costi d'acceptar. Dels costums se'n fan lleis i els dos presidents anteriors a en Laporta no es van caracteritzar precisament per potenciar aquesta dimensió de representativitat i identificació amb Catalunya que havia sigut intrínseca a la història del Barça. Però també l'antilaportisme, àmpliament representat per mitjans de comunicació catalans, s'ha afegit a aquesta idea amb total naturalitat com una manera d'erosionar la imatge del President. Això ja és més greu, perquè si els primers ho fan per ignorància, fòbia i sectarisme, des de Catalunya se'n parla des d'un tacticisme polític i empresarial força més obscur. Però aquest és un altre tema.



Alfons Arús, pare de familia nombrosa arruïnat per l'enorme cost d'alimentar cada día un ego voraç i diverses manies persecutòries.


El cas és que un gran nombre de barcelonistes perceb el catalanisme de la junta d'en Laporta com un problema, perquè és una font constant d'atacs al club. Un catalanisme que, per cert, ja estava en el programa de la candidatura que finalment va resultar ser la més votada de la història del Barça l'any 2003. La virulència i la tenacitat d'aquests atacs ha generat esgotament, fins al punt que molts dels que se sentien còmodes o fins i tot identificats amb aquesta projecció catalanista ara reclamen que no se'n faci ostentació i que quedi a l'àmbit privat de cadascú. És el mateix mecanisme mental de la dona que deixa de maquillar-se i sortir al carrer perquè sino el marit la pega. En definitiva, un enfoc completament erroni de l'orígen del problema.

Jo ja he expressat més d'una vegada el meu convenciment de que quan un escull simpatitzar amb un equip ho ha de fer amb totes les conseqüències, respectant-ne l'essència. Ara està de moda dir que no s'ha de barrejar la política amb l'esport. Però l'afició del Lazio és majoritàriament d'extrema dreta, la del Livorno d'extrema esquerra, la del Glasgow Rangers és protestant i la del Celtic és catòlica. I això ha sigut així des de sempre. El propi Real Madrid i les seves Copes d'Europa han sigut embaixadors de l'autoestima espanyola mentres la selecció nacional no es menjava un torrat. Els clubs de futbol tenen banderes i escuts, i qui negui el poder simbòlic del futbol senzillament us intenta prendre el pèl.

El problema real és que un F.C. Barcelona exitós és molt perillós perquè la seva repercussió és mundial, fa conegudes les reivindicacions històriques de Catalunya i a sobre les dota d'èpica. El que realment voldrien a Espanya és apoderar-se del club per convertir-lo en un símbol propi. Per això vesteixen el catalanisme d'exclusió en nom dels barcelonistes andalusos, extremenys o castellà-lleonesos, apel.lant a les seves baixes passions. I asseguren que la càrrega ideològica del Barça l'empetiteix i el fa provincià.

Però al títol d'aquesta entrada m'he compromès a desmuntar un mite, i això és el que faré a continuació.

Empetiteix el gir catalanista (més aviat retorn a les essències) de la junta actual al club?

Ho diuen les dades objectives. Segons el web oficial del FC Barcelona, i no tenim cap altre font més fiable perquè el club és l'únic que disposa del cens, actualment hi ha 172.938 socis. Això suposa un increment de més de 50.000 persones respecte a l'era pre-Laporta. I parlem només de xifres, perquè la meva sensació és que mai abans el Barça havia tingut tanta repercussió i reconeixement a nivell mundial.

És realment tan nombrosa l'afició al Barça fora de Catalunya?

Un 82% dels socis son catalans (62.710 de Barcelona i 79.211 de la resta de Catalunya), fent un total de 141.921 persones. Per desgràcia, no disposem de dades exactes de quants dels socis del 12% restant son espanyols, ja que estan englobats en la categoria "Fora de Catalunya". Però si prenem com a referència les penyes, de les quals n'hi ha 1.064 fora de Catalunya en una proporció del 86,4% a territori espanyol i un 13,5% a la resta del món, podriem determinar que dels 21.058 socis restants provablement n'hi ha 18.194 a l'Estat espanyol. Això és un 10% de la massa social. La propera vegada que sentiu a dir des de Madrid que l'ús del català com a llengua oficial del club és discriminatori per a tants i tants barcelonistes, recordeu que es refreixen a un 10%. La propera vegada que llegiu que el Barça hauria d'enterrar el catalanisme per respecte als seus milers d'aficionats espanyols, recordeu quants milers son. I ja de pas, pregunteu-vos quants d'aquests aficionats se senten realment atacats i quants s'han equivocat de club.

" 21.000? Ai la puta que em sembla que l'estic cagant amb l'estratègia... Potser 10 assessors d'imatge son pocs i n'hauria de contractar algún altre"

En definitiva, que el ressò mediàtic des de Madrid és exageradament desproporcionat respecte als socis als que afecta la suposada 'discriminació'. Hi haurà qui vulgui parlar de simpatitzants enlloc de socis, i jo li respondré que a part de ser impossible de contabilitzar estic convençut de que la proporció és similar. I en el cas de que no ho fos, qui no paga quota ni és membre d'un club hauria d'acceptar que la seva capacitat de decisió és nula i la seva opinió irrellevant més enllà de la barra del bar.

20 comentaris:

mare_de_deu ha dit...

Només puc dir Amén, Amén, Amén!!
Ara bé, falta que algú li digui a la cara al Rossell, que és un subnormal, siusplau.

Helena Arumi ha dit...

Jo, hi tinc un vincle especial amb el senyor Laporta. Li va retornar la dignitat al meu pare - demà farà un any que és mort - que va ser entrenador d'hoquei patins durant 19 anys al Barça a l'època del president Montal i després Núñez. Es deia Josep Lorente. Dinou anys i trenta set títols abans de ser foragitat de males maneres pel president Núñez. En Laporta li va donar un títol honorífic i va rescabalar la seva autoestima i entrega cap al club.
Al seu enterrament van venir tant el president Núñez com en Laporta, encara que no es parlaven.
Jo, estic amb el catalanisme desacomplexat del senyor Laporta, tot i que, sé que no puc ser massa objectiva, doncs amb el meu pare es va portar molt bé, després d'haver sortit del Barça pràcticament a patades, de la ma d'un ex jugador seu, el senyor Jordi Villacorta.
A part de tot, a mi m'agrada la manera directa d'afrontar les coses que té en Laporta. M'és igual si no és perfecte, ningú no ho és. L'important és que faci bé la seva feina. I comparat amb els presidents anteriors... per mi no hi ha cap mena de color.

Què t'anava a dir ha dit...

Jo sempre m'he preguntat per què en Laporta no pot dir el que pensa. Jo em creia que només havia d'achantar la boca el rei.

En ZP és culé declarat i diria que això no ofèn als milions de seguidors no culés que poblen per les espanyes.

És un argument absurd.

I això que ni a Laporta ni a ZP els tinc un carinyo especial.

Mr.Pink ha dit...

El que fa mal és que actualment a l’Estat espanyol l’equip de futbol amb més ressò internacional és el Barça i no el Madrid, promocionant Catalunya arreu del món en lloc de promocionar Espanya. I com que el FCB no és una institució política que pot ser manipulable com el Triparshit, els defensors de l’espanyolisme més carca (és a dir, tots els espanyols) no tenen més remei que fer mala sang del catalanisme del Barça.

Que els andalusos barcelonistes no entenen que un club català vulgui “fer país” és comprensible degut al seu analfabetisme mundialment reconegut. Però ep, potser la veritat és més tèrbola del que sembla, i sota aquesta aparença superficial d’ignorància s’hi amaga un sentiment d’odi irracional contra la nació catalana. Uns fills de la gran putíssima és el que son vostès. Facin-se socis del Betis i deixin a la èlit en pau.

El senyor gerent ha dit...

Tot plegat, símptoma de que, com a pais, som de segona regional.
Si les úniques cartes que tenim són el Barça, el Barça i el Barça... ja podem plegar.

Aquest pais no es mereix dir-se Catalunya, sino Barçalandia.

Markutis ha dit...

@Helena Arumi: Crec que és vostè una de les poques persones que ha tingut relació directe amb el senyor Laporta que no en parla com si fos un dimoni.

Sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb vostè en que la gestió ha sigut impecable i que el linxament mediàtic sovint ha fregat perillosament la premsa rosa i el sensacionalisme més extrems.

@El Senyor Gerent: Vostè és un savi. A qui se li acut aprofitar la repercussió de les gestes esportives per a un objectiu major? A Alemanya per fer una demostració de la supremacia aria als JJOO de 1936? Al Jesse Owens guanyant 4 medalles d'or a la puta cara del Hitler? Al mamarratxo del Mandela per finiquitar l'Apartheid?
Colla de mindundis!

Lo Gené ha dit...

Doncs jo estic d'acord amb el sr. Gerent.

Fa molt que ho dic, el problema del Laporta no és ser catalanista, el problema del Laporta és ser un demagog i un impresentable.

Últimament sembla que si qualsevol malparit es fa dir a catalanista o independentista, passa a ser-ho una mica menys.

Vosaltres mateixos. Demà ja m'ho explicareu, perquè a mi el pèl no me'l prendran.

El senyor gerent ha dit...

Sr. Markutis,
els tres exemples que esgrima, tots tenen a veure amb la raça.
Només falta que em citi als putos jueus, i ja tindrem la religió també per adornar el post.

En tot cas, tot és més senzill. Resulta que a manca de referents, els catalanets ens agafem a una pantomima anomenada Barça. Però no veiem que el control d'aquesta pantomima, és el que busquen personatges (com el que cita en el seu post) o grups (polítics, empresarials, Opus,...) per aborregar-nos a tots, i o si, si, tots d'acord que l'enemic és a Madrit,... però segur que és a Madrit?


En definitiva, panem et circum que deien abans...

Sergi ha dit...

Estic 100% d'acord amb el post, i si he entès bé, en cap moment defenses Laporta més enllà dels atacs que ha rebut pel catalanisme.
A l'Arús se li veu el plumero d'una hora lluny. Aquest sí que "abans feia més gràcia".

Josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep ha dit...

Dempeus i ovació!

Al Marroc, al Brasil o a Irlanda el catalanisme del Laporta no els molesta gens ni mica. Per a molts mudarnillus d'aquest país, el cosmopolitisme s'acaba a Portugal.

Ah, i un detall més sobre el nyunyisme i els orígens del Barça: Hans Joan Gamper, Walter Wild, Otto Kunzle, William Parsons, Otto Maier... eren estangers i protestants. El Josep Lluís Nyunyes va modificar els estatuts per a que els estrangers (com Johan Cruyff) NO poguessin presidir el club. I duia els jugador a fer misses catòliques per a preparar temporades i celebrar títols.

Modgi ha dit...

ui, ui, ui, Markutis... D'entrada, si finalment el re-reagrupament del Carretero fa alguna cosa a les el·leccions, sabràs que és l'utilització política del barça, el club dels nostres amors.

Dir que no s¡hauria de barrejar futbol i política no és una manipul·lació, és LA PURA VERITAT.

Ho és perquè, al menys per a mi, l'esport -i en particular el futbol- -i en particular el barça- em desperta alguns dels sentiments més purs i més èpics que puc arribar a experimentar. Sentiments que no podria experimentar a través de la meva vida quotidiana, entregada a la mediocritat, l'ensopiment i l'onanisme desenfrenat. Quan algú, digues-li laporta, digues-li nike o estrella damm, utilitza això per vendre't una ideologia o un producte, se t'està pixant a la cara.

Quan juga el barça la gent no té ganes de pensar en catalunya, ni en franco, ni en l'atur ni en el puto estatut. Té ganes d'una batalla, d'un enemic i d'uns aliats.

Una altra cosa ben diferent és que la caverna s'hagi apropiat d'aquest discurs per manipular-lo. Però el discurs incial per a mi és el bo.

Modgi dixit.

Markutis ha dit...

Defineixi política, senyor Modgi. Comencem per aquí.

Segons l'Enciclopedia Catalana és:

f 1 POLÍT Conjunt de teories sobre el govern de la societat i d'activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics.

2 1 Manera d'actuar, de conduir un afer.

Segons això, vostè i jo fem política cada día. De fet, la fa tothom. Opinar si el sistema del Barça és el correcte o se n'ha de fer servir un altre o si ha de jugar el Txingrinski és fer política. Opinar si Catalunya necessita un Estat propi o ha de ser una regió d'Espanya és fer política.

La diferència entre vostè, o jo, i en Laporta és que a ell se l'escolta infinitament més per ser president d'un club de futbol molt important. La diferència entre en Laporta i un polític professional és que ell diu el que pensa realment. La diferència entre ser un polític professional i tenir una oponió política és el poder per aplicar-la.

Fins i tot no voler barrejar política amb esport és una política. El més gran triomf de la colla de sangoneres que ens governen és haver convençut a gent com vostè, suficientment formada per a tenir opinió, de que la política és el circ que se'n fa. Així se'n mantenen ben lluny.

Markutis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Modgi ha dit...

Nien!

Política és la gestió del poder, Markutis. I a la nostra societat es gestiona -es suposa- mitjançant 1.Les insitutions de l'executiu, legislatiu i judicial.
4. La premsa.
5. Els lobbies.
El barça no és cap d'aquests 5. És un club de futbol. El problema és que vivim en un país tan tristament pactista i covard, i amb unes institucions tan endarrerides, que el barça acaba sent l'instrument de poder polític més potent de la nació. I tothom se'n vol aprofitar. TOTHOM VOL SORTIR A LA PUTA FOTO.

Ep! A mi em sembla de puta mare que el Laporta sigui indepe, perfecte. I si no haguès estat abans presi del barça igual el votava. Per fi hi ha rics que tenen els pebrots de donar la cara per catalunya, encara que sigui un neo-liberal que esmorza negrets congolenys. Però jo no vull un barça que governi catalunya, vull unes institucions polítiques que serveixin per governar catalunya. El dia que sigui al revès el 9 titular no serà Ibra, serà Bojan.

El senyor gerent ha dit...

Però i quan en Garpart era presi del Barça, ningú treia pit llavors?.

O és que l'ombra de l'Opus era massa allargada i no s'adeia amb el tarannà català(nista)excluient del club?

Pollastre: d'acord amb vostè, però crec que en el punt 5 "lobbies" s'hi podria incloure el Barça sense problemes, i sino, preguntin sobre requalificar terrenys als veïns de les Corts...

Markutis ha dit...

Bé, senyors. Continuin-se-la agafant amb paper de fumar si volen. El meu avi, en pau descansi, era dels que cridava Visca el Barça i Visca Catalunya al Camp Nou quan no es podia fer enlloc més.

Em reitero, el Barça ha sigut altaveu del catalanisme sempre, tret de l'etapa Nunyista seguida d'en Gaspart. A mi tots aquests arguments del borreguisme, el pa i circ i el desprestigi del poder aglutinador del futbol em semblen discursos 'pour épater le bourgeois'.

Albert B. i R. ha dit...

Aplaudiments llargs i sonors. Un apunt senzillament perfecte. No hi podria estar més d'acord.

Josep ha dit...

La història és la que és, i ja en temps de la dictadura de Miguel Primo de Rivera clausuraren el camp del Barça per xiular l'himne d'Espanya. En eixa època, els anys 20', també hi havia enfrontaments molt violentes entre seguidors paricus (afins al règim) i seguidors culés (partidaris de la República).

El nyunyisme va voler acabar amb aquest background i va aprofitar la llotja del Camp Nou per a fer negocis. O algú es pensa que és casualitat que tants jutges, fiscals, notaris i inspectors d'Hisenda fossin hi convidats?

No sabem com serà el Joan Laporta com a polític. Ja sabem com és el Joan Carretero, tant fent de batlle de Puigcerdà, com fent de Conseller de Governació. En tot cas, sempre poden exhibir dialèctica des de l'oposició.

Ah, i un darrer detall: Hans Joan Gamper era maçó.

Estranger, protestant, catalanista, republicà i maçó, i a qui no li agradi, que el bombin!!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Francament el que pensin fora de Catalunya del Barça ens l'hauria de suar molt i molt