dijous, 4 de febrer de 2010

Wellness

Quina raó tenia la mare_de_deu quan va dir que ens estem amariconant. Amb mi, almenys, la va clavar. Perquè us he de confessar una cosa: fa 1 mes que em vaig apuntar al gimnàs. I per si això no fos prou humiliació, hi vaig!




Tampoc és que sigui la primera vegada que caic al parany. El meu primer cop va ser l'any 96 del segle passat, quan els gimnasos eren antres de barri humits amb pudor de liniment i suor als que només hi anaven culturistes, porters de discoteca i quillos aspirants a Chuck Norris. Jo era dels últims.

En aquella època l'aerobic tenia només 10 anys d'implantació a Catalunya i estava en calces, concretament les de la Eva Nasarre. En aquell temps, un anava al gimnàs a petar-se la caròtida aixecant press de banca fins que el teu col.lega considerava que havies patit prou com per deixar de dir-te maricón. No hi havia màquines de musculació, només barres de ferro, discos de pes i un mirall on recrear el mite de Narcís. Bé, ara que hi penso, potser ja hi havia protomecanismes de politjes, però una o dues màquines que et convenia deixar lliures si un paio més inflat que tú et mirava malament perquè portava més de dos minuts esperant. Quan t'apuntaves al gimnàs ningú et demanava un reconeixement mèdic, ni et regalaven merxandatge, entraves per la porta i si en vuit setmanes no eres capaç de fer més de 10 dominades et converties en l'última merda del local. Era un submón, però un submón de mascles.

Han passat 13 anys des d'aleshores i ara em trobo amb un univers pasteuritzat, plastificat i happyflower on et veus contínuament envoltat de conceptes detestables com fitness, singles, personal trainer o wellness. Ah, el wellness! Per a mi la traducció literal és: ganes de matar. Es veu que la gent ja no va al gimnàs a patir i a posar-se en forma. Ara hi van a fer sauna, prendre el sol, donar-se massatges i fer ioga o tai-chi per entrar en harmonía amb el seu cos mediocre. També hi van a fer aquagym, body pump, spinning i qualsevol altre anglicisme que soni prou sofisticat, sempre a les ordres d'una monitora hiperactiva amb un somriure de contractura maxilofacial.

Però a mi no em veureu trepitjar una activitat dirigida ni una piscina on s'hi hagi d'entrar amb un preservatiu al cap, així que vaig directament a la sala d'aparells. El panorama no millora. Us asseguro que canto com una calàndria amb els meus pantalons curts de futbol i la meva samarreta de cotó llisa. Ara la gent es gasta autèntiques fortunes per comprar la roba amb la que súa. He arribat a veure menopàusiques millor equipades per fer 10 minuts de bicileta estàtica llegint el Lecturas que la delegació andorrana als JJOO de Beijing. Es dóna la paradoxa que ja no anem al gimnàs a treballar un cos per lluir al carrer sino a lluir-nos directament. Perquè al gimnàs es lliga i es fan amics. O això s'encarreguen de difondre les llumeneres de la franquícia de torn, aprofitant-se de la gent realment desesperada per aconseguir una vida social digne de ser immortalitzada pel Jordi Labanda o almenys presentable al Facebook.

Cony! Que això ja no és com anar a comprar al super o fer la declaració de la renda, una activitat incòmode i que fa mandra, però inevitable i necessària a partir d'una edat. Ara resulta que anar al gimnàs és un estil de vida. Eeeecs! La bona noticia és que amb tanta arcada no em resultarà difícil baixar panxa.

18 comentaris:

Remitjó ha dit...

Jo escolte a la gent que va al gimnàs parlant de conceptes com ara: africano, CAP, pilates, ciclofitness... És per tornar-se boig.
Almenys ara (com bé diuen les fotos) es poden veure ties bones

Dr. Muerte ha dit...

Quanta veritat Sr. Markutis. Per sort, i per garrepa que sóc, visc en un barri de negracos amb dos gimnassos pudents, on s'hi practica la boxa i les úniques màquines que hi ha són les màquines de begudes amb cocacola, budweiser i punt. Fer-se'n soci implica pagar 10$ l'any i 2$ cada cop que et vulguis dutxar. Allà encara és possible martiritzar el meu cos patint com un fill de puta dels d'abans. L'únic que li falta a l'antro de turno és un pseudo-Rocky...

SUPER FELÍ ha dit...

markutis


des de fa temps els gimnas tipus wellness ( del que soc soci i que no hi vaig mai )

la gent hi va a relacionarse

es un altre lloc on fer ho

ben vestits / des
les ties maquillades
etc etc

existència rudimentària ha dit...

s'estan perdent els bon exercisis, aka: correr davant dels nacionals/mossos, saltar barreres al metro, saltar valles entrar a concerts, cardar tot el dia...

i amb això el gimnàs a pendre pel cul

Pere Llufa ha dit...

Òstres senyor Markutis, m'ha despertat la nostàlgia. Jo anava al gimnàs a principis dels 90. Amb xandall sense mànigues i cinturó de pell.

Hi havia tres grups: els que fèiem peses, els culturistes i les ties bones que rivalitzaven amb els segons per veure qui s'estava més estona davant del mirall.

Quan acabàvem la sessió de peses i maquinari divers marxàvem tots al bar de la cantonada a fer unes braves i set o vuit mitjanes per cap. I sempre queia algun pols.

Els culturistes no. Els culturistes es prenien un batut diabòlic de substàncies que ja llavors estaven prohibides.

mare_de_deu ha dit...

Caram, em cita quan li dic que s'amariconen... anem bé.
Mai he entès el concepte de lligar+gimnàs. Tot i que servidora era (si dic és sortirà el testimoni de torn dient que menteixo) de natació, em vaig aficionar a les màquines fa un temps..
Encara no he entès com alguns personatges tenen la idea de parlar amb servidora amb la cara roja i suant.
El gimnàs està essent el que eren les festes de gomets dels esplais. Abans corrien i ara intenten pillar.

Cuidi's

Què t'anava a dir ha dit...

Jo per evitar tot aquest amariconisme i mirar d'estar al màxim de bona me'n vaig a caminar per la muntanya. T'asseguro que l'adrenalinón que et dóna quan arribes dalt de la Pica d'Estats no es pot comparar amb cap teta recautxutada que tu puguis veure en plena teràpia wellness.

Anònim ha dit...

i tant i gratix !!

Sagristana ha dit...

Joder Markutis... jo també estic fent el gilipolles igual que vostè al gimnàs des de fa un mes i poc.

Em permet penjar en breu una entrada sobre l'aquagym? La tenia mig feta fa uns dies, però com que vaig anar a fer pilates i bodymind se'm va passar finalment penjar-la.

javilon5 ha dit...

La culpa es del puto UPA Dance! Des de llavors el tema mascle, gimnàs, sudoració, etc, ja no és el que era.

Helena Arumi ha dit...

Jo em vaig esborrar d'un gimnàs mixte amb màquines perquè els tios em feien fàstic tot el dia mirant-se al mirall.
Ara faig pilates en un centre on tot som dones. I m'agrada molt més!

Ara, si vas a lligar, lo meu no serveix.

Anònim ha dit...

El nivell d'amariconament dels gimnasos avui dia és increible. De fet, el principal motiu per fer peses és evitar que et sodomitzin a les dutxes.
Afortunadament el dia que vaig tenir la feblesa de voler apuntar-me a un gimnàs em vaig trobar amb una fleuma amb cara d'ensumar merda que me'n va treure les ganes a base de mirar-me com un lepròs per no tenir cos danone.
Per cert, fixi's que segons el diccionari "well" és pou, per tant wellness es traduiria com "desig de fotre'ls pou avall amb mans i peus encadenats".

Agnès S. ha dit...

Un consell, vagi al gimnàs, noies com jo, agraïm la presencia de nois normals, i si tenen una mica de panxeta, encara millor.
Veure tius amb cosos 10 o excesivament musculats que es miren al mirall o directament els culs dels que s'ajupen, fot una mica de fàstic i sentiment d'imopència.
Ah! Pels matins, hi ha un ambient millor, algún vell-verd, dones que els convé baixar culet, o gent per descripció mèdica.
li recomano que ho provi, abans de donar-se de baixa.
Ànims!

Lo Gené ha dit...

De veritat hi ha gent que va al gimnàs a lligar?

El concepte "single" està arribant massa lluny i s'endinsa (o ja ho ha fet) en la jungla del patetisme.

Mai he trepitjat un gimnàs. La darrera vegada que vaig fer esport vestit de xandall va ser a primer de batxillerat, per allà el 2001.

SUPER FELÍ ha dit...

De veritat hi ha gent que va al gimnàs a lligar?

Lo gene , de veritat ho preguntes ??

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Jo com que m'agrada l'esport no hi vaig als gimnasos. Massa gent destorbant.

Noa Literal ha dit...

Aquesta crònica em sembla molt acertada. Jo les poques vegades que he trepitjat un gimnàs ho he fet amb pantalons de xandal i samarreta i no perquè no pogués lluïr unes malles "fosforites" sinó per sentit del ridícul.

Les dones que van al gimnàs són molt patètiques. Com que tot està ple de miralls es miren continuament a elles mateixes quan es despullen, quan es vesteixen, quan surten de la dutxa, quan es posen desodorant, quan parlen pel mòbil, quan es tiren un pet... Són les mateixes que et trobes als lavabos d'una discoteca i segueixen mirant-se al mirall com si no existís res més en el món. Estan obcessionades amb elles mateixes. I això a part de vomitiu, és obcè.

És per això que no vaig al gimnàs. I tu, acabaràs desapuntan-t'hi.

Markutis ha dit...

@C.E.T.I.N.A.: Al 100% amb vostè. He fet esport federat durant 11 anys i canviaría tots els gimnasos del món per un equipet amb el que poguer entrenar 2 cops per setmana i fer un partidet de costellada els caps de setmana. La putada és que a la meva edat la cosa es complica.