Mirada bruta

És sueca, amb tots els prejudicis i mandres que em genera, però me n'havien parlat tant i tant bé que no m'he pogut resistir a veure-la. El senyor David Broc, que té un criteri del que acostumo a refiar-me perquè sap diferenciar entre públics potencials i gèneres abans de carregar-se un film en nom de l'alta cultura, la va titllar d'obra mestra. Persones de confiança i familiars que ja sé de quin peu calcen van fer-ne recomanacions entusiastes. Avui plou i no tinc res més a fotre, així que li he donat una oportunitat a "Låt den rätte komma in" (a.k.a. Déjame entrar).

I, hòstia sí, és collonuda. Però resulta que on la gent que me la recomanava ha interpretat una preciosa història d'amor narrada amb gran sensibilitat jo he vist una de les pel.lícules més inquietants i sòrdides que m'he tirat a la cara, dirigida per un paio amb una mala llet antològica. És per això que recorro a vosaltres, oh ments preclares del setè art, perquè m'aclariu si ho he entès bé o és que tinc la mirada bruta.

Qui no hagi vist la pel.lícula i tingui intencions de fer-ho que no segueixi llegint perquè trobarà spoilers a tort i a dret.

El que jo he entès és que aquesta és la història d'un vampir eunuc de 200 anys atrapat en un cos andrògin de 12 que posa en marxa el plan renove del seu esclau perquè el pederasta que té actualment ja se li ha fet massa vell i falla més que una escopeta de fira. Amb la puta sort de trobar el candidat perfecte just a la porta del costat de casa: un nen marginat que té una mare histèrica i un pare gayer borratxo, que no sap encara si li agrada la carn o el peix i que desenvolupa una personalitat sociòpata que el portaria a sortir als informatius com l'enèssim marrec que provoca una massacre al cole si no fos perquè només disposa d'un ganivet de merda.

El vampir/vampira es va camelant al xaval i de pas a l'espectador amb el conte de la llagrimeta fins que assisitim impassibles als seus crims i encara pensem que és mono/mona. Però en realitat s'ha polit a mig veïnat i acaba raptant al nano de la seva miserable vida per a utilitzar-lo fins que deixi de fer-li servei.

Fins i tot hi ha qui diu que no és una pel.lícula de terror. Doncs a mi el/la nen/nena vampir/vampira protagonista em gela la sang i m'acollona a base de bé.