diumenge, 28 de febrer de 2010

Àlies

No sé perquè, però quan la gent es vol posar un sobrenom acaba optant per mots de sonoritat anglosaxona. N'estic fins els collons de gent que es diu Jaume i es fa dir Jimmy, de Georgines que es fan dir Gini, de Frederics que es fan dir Freddie, de Raquels que es fan dir Reich i de Guillems que es fan dir Willy.

Jo abans era un pringat i em deia Carmelo José però des que em diuen Mel la meva vida ha cobrat sentit.
Els meus preferits, però, son aquells que la gent s'esforça per fer sonar anglosaxons tot i no tenir un diminutiu específic, com ara Osky (per Oscar), Ferry, (per Ferran) o Geri (per Gerard). I després està la variant últradiminutiva específicament femenina de les Nur, les Vir, les Lau i les Nat. Ho podria entendre si fossin com el cas d'una noia que vaig conèixer i dient-se Fernanda es feia dir Fer o un nano que em van presentar que dient-se Estanislau es feia dir Lau, perquè aquí els pares han sigut cabrons. Però en general fot cagar.
Si mai tinc un fill, preventivament, li posaré algún de les desenes de noms catalans preciosos d'una sola síl.laba que existeixen per evitar temptacions. I si tot i així m'assabento que algú s'escudrinya el cervell per trobar-li un àlies enrotllat (*) també li ensenyaré a repartir hòsties preventives.
I sí, efectivament aquesta és una d'aquelles entrades d'última hora per sumar posts en un mes poc inspirat. Ara només necessito un final digne que no tinc. Aviam... Núria Soler cabalcant per una platja de sorra blanca sota la pluja i a càmera lenta.
(*) Us ho cregueu o no, en un moment determinat de la meva vida algú va pretendre anomenar-me Marky.

24 comentaris:

Agnès S. ha dit...

Una persona va intentar per segon cop dir-me Agny.
No cal que li digui que un cop més, coïncidim, però jo dono una explicació més sensilla: Odio tots els noms que acaben amb el so "i".
...Kati, Riki, Andy, Angi, Tonyi, Pili, ...
menys:
Sergi, Jordi, Antoni, Ignasi., aquests m'agraden.

El seu fill estarà orgullós de vos.

I el final digne, miri, a mí, no m'ha dit res, per mi, que no calia! ;-)

Remitjó ha dit...

D'acord amb vostè.Si algú gosa dir-me Mitjó, li entaforaré la guia telefònica pel cul. Així aprendrà a escriure els noms com cal...

Manel ha dit...

En la meva època de mestre, hi havia una parella de pares moderns que va batejar el seus quatre fills amb els següents noms: Hug, Ot, Elm i Iu. Quan el pare els cridava a la vegada, semblava que s'estava ofegant o que estava sent poseït per Satanàs Cor Petit. ¿Marky? És guay.

Anthony S. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anthony S. ha dit...

D'aixó...
Ja fa dies que estic reflexionant seriosament en canviar-me aquest nick anglosaxó que cert dia em vaig posar, quan ni tan sols em dic Antoni.

I ja que ha sortit el nom Ot, no és un diminutiu d'Otger? En conec un, per cert.

Sergi ha dit...

Jo no vaig tenir collons de posar-me un nick. Sergi és un nom espectacular: no és tan vulgar com Jordi, és sonor, català, i tinc llicència per ostiar els malparits que em diuen "Sergio". Sergi. Podria estar tot el dia dient-ho.
Per cert, tinc un amic que va insistir a fer-se dir Marki durant molt de temps. Ara al msn hi posa Marcus. No està malament, però no és SERGI.

Helena Arumi ha dit...

I markutitus?
Jo tinc tendència a fer diminutius més grans que el nom. Bé, només si a la persona li sembla bé, és clar.
El meu marit es diu Manel i quan li dic "Manelitus", "Manelet" "Manoluuu"
"Manulillu", s'emprenya molt i he de córrer perquè no em pegui.

Pere Llufa ha dit...

Sra. Arumi, només afegint una consonant, el vostre final hagués estat apoteòsic: "m'he de córrer perquè no em pegui". O intercanviant les paraules: "he de pegar perquè no em corri".

Quant als diminutius, odio profundament els acabats amb 'et' i 'eta': Marieta, Josepet, Rogeret, Antonieta...

I quant a abreujar-los, si us plau, si no hi ha més remei que fer-ho, fem-ho a la catalana i no a l'espanyola, és a dir, pel final:

No Eli, sinó Bet; no Montse, sinó Rat; no Eu, sinó Lali...

Cutres sí, però amb patriotisme.

La RaTeta Miquey ha dit...

Doncs a mi Teta o Teti m'encanten!! per cert, no siguis risista, per què la Nuria Soler? eh?

PGB ha dit...

Què voleu que us digui, Pere de la Gran Botifarra sona bé.

M'ha agradat el final a l'estil Jean Paul Desgrava. Molt competent ;)

Anònim ha dit...

Profunditzant en el comentari del senyor Sergi, crec que qualsevol persona que tingui un nom amb els fonemes "ja", "ge", "gi", "jo" o "ju" hauria de tenir permís per trencar-li la cara a qui els pronunciï a la castellana.
Per cert senyor Anthony, Ot no és el diminutiu d'Otger, és la forma catalana d'Otto, com el von Bismarck.

Helena Arumi ha dit...

Bé, Sr. Llufa, he de confessar-li que algun cop he hagut d'afegir la consonant aquesta que diu, per fer-me perdonar això d'anomenar-lo "Manelin" i coses així.
Però, és que em sembla increïble que s'enfadi per això i aleshores, es posa seriós i quan m'esbronca o sermoneja, deixa de dir-me Mariona (em dic així, de veritat) i em diu Maria.

- Maria, no tornis a dir-me Manelet davant de les nenes, entesos?

- Entesos, bwana

I camino enrere sense deixar de mirar-lo i li faig reverències amb les mans juntes.


:-P

Josep ha dit...

El nom ha de lligar bé amb el cognom. Sovint els cognoms castellans i portuguesos sonen millor amb noms anglosaxons: Michael Cifuentes, Marky Fernandes, Franky Rodríguez, Harry da Silva...

Si el cognom és curt, es pot optar per un nom compost de tres o menys síl·labes: Jan Pol Gränz, Jun Roc Kluxen, Marc Nil Fâzzu...

També podem optar per fer propis noms de personatges històrics lleugerament aliens a la nostra història: Skandërbeg, Árpád, Ariel, Salamansar....

Tot és posar-se!

Ah, consell pràctic: parlar d'aquests temes abans de mantindre relacions sexuals és un eficaç mètode anticonceptiu.

sal i sucre ha dit...

Doncs a mi m'han dit Maria de totes les coses hagudes i per haver, des del cel fins les muntanyes passant per tot arreu on hi hagi aigua, incloses les clavegueres. I quan em feia dir Mar, m'allargaven el nom amb maregassa mar grossa, marejol, marmota, mar salada, marejada... Mai no m'he hagut d'inventar un sobrenom. Sempre he tingut gent creativa al voltant que ja ho feia per mi. (sal i sucre va ser un accident que un dia quan estigui molt avorrida i no sàpiga de què parlar, ja l'explicaré)

Noa Literal ha dit...

Markutis també és un sucedani de Marc i fot la mateixa cagarela que els altres noms que critiques no? o és que m'he perdut algo? estic d'acord amb això dels noms. Hi ha pares molt malparits. Sempre explico el mateix però conec una noia que es deia Francisca i quan va ser major d'edat se'l va canviar Francine, que es pronuncia "Franzin" molt més finolis i afrancesat...però que voleu que us digui, una mica patètic!!!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Marky? Com l'ídol gay Marky Mark? Ufff!!!

Noa Literal ha dit...

SERGI, estic amb tu. Tens un nom molt bonic. Si mai tin un nen es dirà com tu. El noms de noi en general son lletjos i se'n salven pocs. És la meva modesta opinió...

Noa Literal ha dit...

SERGI, estic amb tu. Tens un nom molt bonic. Si mai tin un nen es dirà com tu. El noms de noi en general son lletjos i se'n salven pocs. És la meva modesta opinió...

Markutis ha dit...

@Noa Literal: Markutis és un cognom lituà, troç de quòniam. Repassi els capítols de Barrio Sésamo amb el nadó que apareix a la fotografia del seu perfil i quan aprengui la diferència entre sobrenom i pseudònim ja pot tornar aquí a donar la seva opinió completament intrascendent.

sal i sucre ha dit...

Ohh, que bonic!! tros de quòniam és dels meus pseudo-insults preferits. M'encanta!! Pensava que ja només es feia servir a casa meva. (perdó pel comentari absurd, però és que m'ha emocionat)

Pare Bukkàkez ha dit...

Completament d'acord. Quin fàstic.

I pensar que més d'un odisfèric m'ha anomentat Bukky...!

Clara ha dit...

A mi una amiga em feia dir-li "Mi" (de míriam...), i evidentment jo no li deia.. (et sents patètic cridant algú per "mii")..

Pere Perellon ha dit...

Kuanta raó tens, tanto toneria amb los diminutius. No cal tant i que ens diguen pel nom, encara que a mi no me n'han posat cap. Oh pot ser si? Els de Barna em diuen, Pera.
Que sóc Pere cullons!!!!

P.D. I ànim que una decaiguda amb l'escriptura la té qualsevol.

Noa Literal ha dit...

Ups, el món és ple d'intrascendències...gràcies a Déu! ;)