dilluns, 24 de maig de 2010

Temps Perdut

Ho he fet. M'he quedat despert fins a les 8 del matí per veure el desenllaç d'una sèrie. Fins i tot he convençut a un amic perquè vingués a les 12 de la nit a casa meva a una freak party improvisada consistent en beure cervesa, jugar a la PS3 i fer temps fins l'hora d'emissió.

Tot i que tinc la sensació que Cuatro m'ha esquilmat un troç de finale (que no seria gens d'estranyar tenint en compte com han gestionat el tema dels subtítols) i que ara mateix em moro de son, estic en condicions d'afirmar que el final de Lost ha sigut una puta merda. I no és pel fet que hagin estirat la sèrie com un xiclet, ni que hagin quedat la tira de trames i misteris plantejats sense resoldre, o que malgrat negar els seus creadors per activa i per passiva que el final de la sèrie tingués a veure amb el que tothom especulava finalment s'hagi demostrat que era mentida. El que realment em fot és que després de veure l'últim capítol em quedi aquesta sensació d'estafa i pèrdua de temps durant 6 anys.

Em podria posar a llegir fòrums i consolar-me amb les múltiples interpretacions que trobaré d'aquest final 'obert'. Podria deixar reposar el visionat i criticar-lo més endevant amb calma. Podria buscar excuses per justificar el meu desencís i creure-me-les fins a minimitzar-lo. No em dóna la gana. La primera impressió és la que compta. La manera de distingir un bon final és que et deixi satisfet i aquest no ho és. La resta són collonades.

Hi haurà qui em digui, i amb raó, que ja es veia a venir. Que què diantre m'esperava. Doncs pel que es veu esperava un miracle: una resolució a l'alçada de la categoria dramàtica d'almenys el 60% de la sèrie, que ha sigut altíssima. En comptes d'això he vist un anunci de torrons de 2 hores barrejat amb unes seqüències d'acció pròpies de telefilm de migdiada. A la merda!

11 comentaris:

Josep ha dit...

Fa menys d'un any que vaig començar aquesta sèrie. Les tres primeres temporades estigueren bé. La quarta ja era una mica més fluixa. I la cinquena no era cap meravella.

Algun dia veuré la sisena, suposo. En tot cas, una breu reflexió: si l'episodi final dura dues hores i mitja, és un llargmetratge, oi?

Àngel ha dit...

No dura dues hores i mitja sino dues tandes de 45 minuts. Aquí ho han emes sense publicitat (o gairebé).

Jordi ha dit...

segurament és el millor moment per desglossar tots els meus arguments en contra d'enganxar-se a sèries.
però no ho faré.

Sergi ha dit...

No sé quina part ha tallat Cuatro, però jo l'acabo de veure i m'ha semblat tot el correcte que podia donar de si.

Aleix ha dit...

La sisena temporada és la més fluixa amb diferència, entre d'altres coses perquè la sèrie passa una 15 capítols movent els personatges de punta a punta de l'illa per fer temps de manera tan descarada que fa mal als ulls.
Ve a ser com si el metge et digués que et queda un dia de vida i te'l passessis dormint i veient la tele al sofà.

Markutis ha dit...

@Aleix: La millor puta definició que he llegit de l'última temporada de Lost. Period.

Tony Soprano ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tony Soprano ha dit...

Totalment d'acord amb els Srs. Aleix i Markutis. Aquí deixo la meva opinió sencera (qualsevol comentari serà benvingut):

http://seriegem.blogspot.com/2010/05/i-per-aixo-tants-misteris.html

El Cagón Justiciero ha dit...

Gilipolles.

Markutis ha dit...

@Cagón Justiciero: M'ha encantat el seu comentari però tindria més força si l'entengués algú a part de vostè. Els meus lectors ténen dret a saber un altre dels molts motius que em converteixen en un gilipolles.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Lost time Markitus, Lost Time