dijous, 12 de febrer del 2009

Megalomania (II): El vell i el Marc

Parental Advisory: Aquesta entrada és venjativa a tope, per això no s'ometrà el nom de cap personatge a excepció d'un, per evitar demandes.

De la mateixa manera que el destí d'un cadellet de l'Opus és passar per la vicaría, el d'un estudiant de periodisme o comunicació audiovisual és passar per la becaría. Pels que no ho hagin hagut de patir els diré que compleix la mateixa funció que la mili amb els nostres ancestres: no s'apren res però curteix. A mi em va tocar fer la beca a can Catalunya Ràdio compartint redacció amb un llepaculs, un trepa, una histèrica desequilibrada i assatjada sexualment, una vella glòria del teatre sense glòria, un tècnic friki i malcarat (no son adjectius, son sinònims) i un cap famoset. Ens centrarem en aquest últim. I sí, les dones estan descrites amb més detall i maldiença, però ja ho teniu això de ser més complexes.

L'Àlex Gorina com a cap no està gens malament, sabia delegar i no feia el Wyoming ni en públic ni en privat, però com a estudiant de guió potser m'esperava alguna cosa més que redactar entradetes i editar talls de veu per a un programa radiofònic de cinema. Error meu. L'única col.locació digne de l'especialitat que oferia la meva facultat era entrar a la productora El Terrat, però ni això vaig aconseguir. M'agrada pensar que per culpa del despertar sexual lèsbic d'una tutora quarentona, amargada i ressentida amb els homes que respon al nom de Teresa Vilardell, i que va preferir això que a mí. Per suposat, de les meves tasques al programa del Gorina les dues esmentades anteriorment eren de les més glamuroses, però n'hi havia d'altres com anar a llogar cintes al Videoinstan, agafar telèfons, portar cafès o atendre convidats. Així és com vaig conèixer a l'únic personatge d'aquest relat del qual no desvetllaré el nom.

Com la indústria del cinema a Catalunya i Espanya és la que és, al programa sovint hi havia convidats relacionats amb les arts escèniques. Aquella tarda em va tocar rebre un veterà director de teatre multi-permiat i força conegut al nostre pais. Com de costum, em vaig limitar a mostrar-li on podia esperar i a oferir-li alguna cosa de beure. D'entrada ja em va caure bé perquè per variar arribava d'hora i fins i tot el vaig trobar simpàtic l'estona que vem xerrar, més llarga de l'habitual. Quan va ser l'hora, el vaig fer passar a la peixera amb en Gorina i m'hi vaig quedar el temps necessari per locutar l'entradeta de la seva entrevista que jo mateix havia redactat. Després, silenciós mutis per la porta i escales amunt cap a la redacció a enllestir coses pendents. Minuts més tard de finalitzar el programa va pujar en Gorina molt somrient i se'm va atançar directament per dir-me que el director de teatre en qüestió havia sigut molt afalagador amb mi i que li havia deixat l'encàrrec de facilitar-me el seu número i dir-me que li truqués.

Opció A: Malgrat les burles i comentaris que vaig haver d'aguantar per part de l'equip del programa, em vaig apuntar el telèfon d'aquell home per pura ambició. Havia passat prou temps a la facultat com per advertir que el tràfic d'influències és un factor decisiu en aquest món dels mitjans de comunicació. Tampoc pensava trucar-lo, però no se sap mai quan t'anirà bé un conegut amb influències. El que tampoc sabia era que l'Àlex Gorina, marieta i amant dels jovenets com és ell, també havia facilitat el meu número de telèfon al director. Em va trucar uns dies més tard, segurament com a canvi d'estratègia, dient que volia parlar amb mi sobre un projecte. Sé que és de calaix i que ho hauria d'haver sabut i no sospitat, però el cas és que vaig acceptar l'invitació i l'únic que vaig aconseguir és acabar essent furiosament sodomitzat per aquell senyor en un picadero que tenia al centre de Barcelona. Això sí, vaig aprendre dues valuoses lliçons sobre mi mateix: 1) segur, segur que no m'agraden els homes 2) estic preparat per triomfar al món de la televisió

Opció B: Hom era jove i tendre, però no estúpid. Els vaig engegar a tots a pastar fang i encara em vaig emprenyar més quan en Gorina em va confessar que també li havia donat el meu telèfon. Vaig trucar al director fet una fúria per deixar-li les coses clares i em va ruboritzar al assegurar-me, molt digne ell, que estava preparant una obra de teatre amb actors no professionals i que li havia semblat que podria interessar-me. Fins i tot em vaig disculpar. Va acceptar les meves disculpes i va insistir en fer-me la prova perquè em veia ideal per un dels papers. Em va citar a la seva productora. Hi vaig anar. Per fer l'escena era necessari despullar-se. El vaig engegar a la merda. Aquest cop no em vaig disculpar.

Opció C: No ens enganyem. Sempre he sigut un marrà sense escrúpols i en aquell moment vaig veure l'ocasió perfecte per fer forat en la professió. No hagués sigut el primer ni l'últim em arribar a la tele a través de la interpretació. No només el vaig trucar sino que vaig insistir a citar-me amb ell el més aviat possible. Les hores anteriors a la cita em vaig convèncer a mí mateix de que ser 'bi-curious' és la cosa més 'in' del món, però donada la meva nul.la experiència amb homes madurs vaig decidir que em deixaria portar. L'únic lloc on em va portar aquella cita és al moment en el que l'home em va explicar que el fill de la seva actual parella dubtava si estudiar Comunicació Audiovisual i que tot el que volia de mi era que l'aconsellés sobre la carrera. Sí, va ser humiliant, però em vaig rescabalar un any després quan em vaig trobar al fillastre a les festes de Gràcia begut com un hooligan i em va confessar que acabava de perdre la virginitat amb una puta (de professió). Vaig trobar de justícia poètica escampar-ho per la facultat.

16 comentaris:

mcarbo2001 ha dit...

Gràcies per actualitzar Markutis.
Aquest cop em decantaré per la C.
Segurament no estarà entre la opció més votada.. (com va passar en l'anterior) però al dir que era una entrada "venjativa" suposo que escampar una notícia per la uni no té preu.
-Crec que ens queda clar però, que és un home obert-

Comentaré per la parròquia de gafapastes de la facultat si els hi sona algo...

Markutis ha dit...

I ara, mare_de_deu. Tenia raó quan m'exigia una major activitat. Fa dies que tenia pensada l'entrada però no trobava el moment ni les ganes.

Pel que fa a les seves conjetures, com ja sap per la mecànica del joc no estic autoritzat a confirmar ni desmentir.

... ha dit...

Em fascina el seu món audiovisual tant llunyà al meu món incomprès i socialment rebutjat... De fet gràcies a la flexibilitat horària de la meva professió vaig visitar molts cops Catalunya Ràdio per veure un amic que era col·laborador d'un programa de tarda que van fulminar aquest setembre... no rebelaré el nom del programa, on aniríem a parar si ho fes!?!? jajajaja. De fet aquest amic meu (que sempre vesteix de negre i du barret) m'explicava el funcionament del programa i sincerament m'encantava conèixer els secrets d'altres membres (femenins sobretot) de l'equip que han acabat esnifant benzina a TV3 o amb veu ronca de tant riure les bromes del Millán a TV3 també...

Jo voto per la B. M'agrada el toc de fúria juvenil d'engegar al Gorina amb el toc d'ingenuïtat (juvenil també) al creure al director quan es feia el professional, quan tots sabem que, sense saber qui és, és un professional de l'enculament.

Dr. Muerte ha dit...

Pensava que Megalomania (I) havia estat el seu superdebut flagrant i que seria el millor que ens oferiria, però estava equivocat. He quedat fred amb el seu segon relat.
Jo em decanto per la opció A. És la que més s'acosta a la realitat endogàmica dels mitjans audiovisuals catalans, i crec que és el camí que hauran traçat les dues "reporteres" a les que l'Albert fa referència (si és que parlem de les mateixes, que diria que sí).

Si vol li envio un parell de bisturís de plàstic amb fulla de pols de diamant. Tallen millor que els d'acer i no piten als arcs de seguretat de TV3. Li poden ser útils si vol trinxar amb ràbia a algú conegut dins els propis estudis... ja em dirà el què, preu d'amic per ser vostè.

Markutis ha dit...

Albert, digui noms collons! Conec a tots els personatges que vostè menciona i he de comentar que...

A) El Llucià Ferrer és bon paio (pel poc que el conec, tot i que hi ha altres versions) però li pud l'alè més del recomanable

B) La Laia Ferrer està bona però em donava més morbo quan portava els ferros.

C) La Susanna Vergés està molt bona. Molt més en persona.

D) Conec una mica al seu company a través del Jordi Planas i m'ha de reconèixer que és un tio bastant estrambòtic.

... ha dit...

A Déu poso per testimoni que no vull posar noms! que després el google ho troba i aquesta gent de la tele3 són molt egocèntrics i segur que es busquen regularment!

Gairebé totalment d'acord en tot el que diu, i no diré en què no estic d'acord, que després tot se sap i no descarto que alguna de les susodiches acabi llegint això, així que un petó si estàs llegint Laia i/o Sussi! :D
Pel que fa als nois, els dos són molt trempats i em cauen molt bé. I fins aquí puc llegir :P
UUUH! coneix al Planas? Expliqui'm què va passar amb ell, que encara no n'he tret l'aigua clara :P Marro marro!!!
Ah, voto la B altre cop, i espero que compti! :D

Unknown ha dit...

quin títol més cult, com es coneix que ha estudiat a una universitat "de pago" XD

M'agraden bastant les 3 opcions, però em decanto per la C... al llegir-la m'ha provocat desconcert, vergonya aliena... i té un final feliç com ha de ser.


Encara que potser haguès sigut més feliç el final si s'haguès tirat al multi-premiat director... o fins i tot al Gorina!

Valero Sanmartí ha dit...

M'agrada molt l'opció C. És molt i molt gran això de plantejar-se el ser enrocat pel darrere i quan arribes tot mentalitzat al lloc del crim descobreixes que solament et volen per assessorament laboral. I la confessió etílica del desvirgament de pago enorme. Definitivament, la C.

Anònim ha dit...

Doncs jo, que no conec res d'aquest món ni sé qui són tots aquests personatges però intueixo que gaire res de bo hi ha d'haver darrera, em declino per la A. Més que res perquè vull que afegeixis al perfil "actor porno amateur amb tendències sodomito-xaperes"

Modgi ha dit...

Doncs jo voto per l'A. El perfil de jove ingenu i inexpert que madura a cops de sabre i aprèn el vertader significat de la paraula "faràndula" (=bisexual) m'agrada. A més, li dona el toc d'heroi encantador amb trauma inconfessable. No ho dubti: A.

Super Coco ha dit...

Yo votare pre la c, i donare motius i tot.

1 tot hom sap que la a no pot ser certa, a voste li agraden els homes, els nens, els gosos, els ponis i les aspiradores.

2 El fet de que es conveci de que es Bicurios i que aixo es in, y despres quede humiliat per que no sel follen, dons si, acto seguido se va a la discoteca de ambiente de mas cercana y escoge uno que sea mas atractivo.

Josep ha dit...

Primera providència: J.H. Brennan i els altres autors oblidats, que ens feren gaudir amb les relectures i les diferents opcions i camins narratius.

Segona providència: L'Anna Llacher necessita polla. No la conec de res, és el que m'inspira la foto.

sr. Manel ha dit...

La il'lustracio et deixa l descobert: segur que el iaio et va fer la proposta i tu la vas "rebre" sense venir què et venia a sobre! Marco la AAAAAAAAA

Pare Bukkàkez ha dit...

De l'A m'atrau molt el que se'l sodomitzi.

Però apunti'm a la B, per anar contra corrent de la majoria de comentaris i fer-ho més "renyit".

Sagristana ha dit...

Opció C.
I és que no és pot demanar més! En una sola anècdota es barreja humiliació, venjança i el verb "recabalar". Sublim.

Markutis ha dit...

Segons dades oficials facilitades per l'última onada de l'Estudi General de Mitjans, gairebé el 77% dels lectors d'aquest bloc veuen al seu autor com un bisexual gerontofílic, venjatiu i ambiciós. Aquest 77%, però, està polaritzat: la meitat sospiten que ja té l'ullera com la bandera del Japó i l'altra meitat que només és així potencialment.

En canvi, un 15% del total es decanta per la possibilitat de que conservi la virginalitat anal. El 8,3% restant només es pronuncia sobre la certesa de que l'Anna Llacher necessita polla.

* Camp estadístic: Enquesta per internet
* Tamany de la mostra: 13 individuus/es
* Marge d'error: 0,7%

Les reaccions no s'han fet esperar al perfil de l'autor.