Tinc una teoria. Jo sempre tinc teories de merda. La que avui ens ocupa diu que saps que t'estàs fent gran quan t'adones que superes en edat als teus ídols.
Ahir de matinada, sense anar més lluny, en Pau Gasol va guanyar l'anell de campió de la NBA amb 28 anys i, deixant de banda la molt improvable possibilitat de que em posi a entrenar molt fort ara mateix, aconsegueixi convèncer a algún equip de matats de la LEB de que em fitxi, foti 82 punts per partit en pretemporada i m'acabi fitxant un club de l'ACB que abans del trade deadline em deixi lliure de contracte per signar com a agent lliure pels Cleveland Cavaliers i això em permeti campionar l'any que vé encara que sigui passant-li les tovalloles i el Gatorade al LeBron James, no crec que sigui capaç d'igualar el registre. És més, com a bon friki del futbol començo a interessar-me per jugadors de futur que han nascut més tard del 92 i això, amics, és molt depriment. L'any 1992 jo ja tenia pèl als ous (poc i borrissolat, però hi era) i somniava amb convertir-me en una gran estrella de l'esport. Han passat 17 anys des d'aleshores i lo màxim que he aconseguit és jugar fins als 19 en equips de merda i més tard treure'm la síndrome d'abstinència de tant en tant disputant partits a les 3 de la matinada, ebri com una stripper de Benidorm, a la refotuda Superbowl de la Meiland.
No sóc gaire original, ho sé. Per això tinc una enveja malsana cap als petimetres que ja des de la seva repel.lent infantesa somniaven amb ser grans directors de cinema, escriptors d'èxit o inventar la vacuna contra la SIDA. Totes elles professions en les quals ets una jove promesa fins als 40. Jo ja he fet tard per complir el somni de la meva vida, però aquests fills de la gran puta seguiran vivint d'il.lusions fins a una edat en la que ja fot tanta baixada cap a la caixa de fusta que finiran sense temps d'assaborir l'amargor del fracàs.
No us enganyo. La meva actual ambició de ser guionista no és més que una baixada de pantalons. La il.lusió que em produeix aspirar a guanyar-me la vida escribint parides per quatre duros en comptes de forrar-me i ser adorat per hordes de grouppies de bon veure a canvi d'entrenar un parell d'hores al día i jugar un o dos partidets per setmana és la mateixa que em provoca anar a dinar a un restaurant i haver de demanar una truita a la francesa. No tinc res en contra de la truita a la francesa, però no és un platarro de peus de porc amb naps. Misèria.
17 comentaris:
recomforti's pensant una cosa: els que de petits volien ser escriptors, directors de cine o inventar la vacuna contra la sida, somiaven en això perquè al pati de l'escola sempre els feien fer de porters. i això quan els deixaven jugar.
Doncs segons la seva curiosa teoria (que té una part de veritat...) jo sempre seré jove (i bella, i prima, i sense arrugues) ja que quan era petita admiraba a molt poca gent, i la poca gent que admirava ja eren morts.
Senyor Markutis, no es preocupi que mai és tard per assolir una nova fita a la seva vida. Bé... menys superar a Pau Gasol en 5 dies. Ho veig francament difícil.
Fer-se gran diu??? Avui m'han dit que ja se'm passa l'edat per tenir el primer fill, i jo encara no se que vull ser quan sigui gran.
Segueixi lluitant pel que vol, si ho te clar...
Però no es posi pantalons massa apretats, que és veu que a la llarga torna esteril.
Em treu vostè un pes de sobre amb el tema d'avui. Fa mesos que arrossego un post a mig acabar sobre l'escala d'envelliment respecte figures públiques.
D'entre aquestes, començava per les actrius porno de 18 anys (encara que tots sabem que un any d'una actriu porno són 3 o 4 d'un humà normal), passant pels joves futbolistes, presentadors, polítics novells i acabant amb els yonkis de Callejeros, que tenen trenta-i-pico però aparenten setanta.
Em semblava una merda i segurament no l'hauria publicat mai, és per això que li he deixat la meva tifa aquí. Perdoni'm. Ara ja el puc borrar.
Que t'estàs fent gran te n'adones de veritat quan t'agraden les filles, les mares i les mares de les mares.
Això és fer-se gran.
El filldeputisme és rejuvenidor, Markutis. Aferra't a ell! A més, un sempre és a temps de convertir-se en una estrella filldepútica. Miri a Hitler, Bukowski, Alfredo Landa i energúmens similars.
Ets patètic. Talla't la polla o suïcida't.
Joder, aquesta cursa d'edat amb les joves (i cada cop més) repel·lents promeses és frustrant i va a més. A mi també em passa, sobretot quan veig els típics reportatges dominicals de tios de 24 que han triomfat per tot Europa gràcies a haver inventat un software que permet reaprofitar l'energia que les musaranyes neozelandeses no utilitzen
Cullons, jo també vull un troll al meu bloc hòstia!
Totalment d'acord senyor Markutis. Jo vaig veure clar que em feia gran el dia en que vaig fer-li un augment de pits a una porcota que anys enrera havia ajudat a néixer quan la meva ànima no estava encara podrida... Com la vaig reconèixer? Suposo que per la marca en forma de 8 que li vaig fer amb un bisturí al mugró esquerra acabada de néixer... (suposo que el meu desequilibri ja el portava de sèrie hihihihi).
@Nabo: Els dolents de veritat eren els que no els deixaven ni jugar de portero-delantero.
@Kashna: Friso perque ens digui a qui admirava vostè de petita.
@Agnès: Potser és que en realitat vol que se li passi l'arròs. I sino sempre estarà a temps de tenir un fill rissotto.
@Pare: Jo vaig deixar aquesta costum tan lletja de fer borradors perquè una altra teoria de merda que tinc és que si una entrada no et surt d'una tirada és que en realitat no tens gaire cosa a dir sobre el tema.
@Pere Llufa: Jo em pensava que a mida que un compleix anys anava rebaixant la franja d'edat de les dones que li interessen. Creu que em fixo massa en el Briatore, el Berlusconi i el bo d'en Joseph Fritzl?
@Valero: Sap que des que em moc per l'odisfera he notat que tinc la sang menys espessa? En canvi, Rosario Dolores Manninkhov va deixar que se li podrís l'odi per dintre i 24 hores més tard li van diagnosticar síndrome de Down.
@Anònim: Per la seva tranquil.litat li confessaré que la polla ja me la he tallat perquè estic circumcidat. Respecte a la seva segona petició mai dono tant de plaer fins a la tercera cita, guapo. A més, el sexe amb desconeguts a cara tapada només m'agrada els caps de setmana.
@Illa: Ai els geeks... Es forren abans dels 30 però estan massa ocupats passant de nivell al World of Warcraft com per gaudir-ho.
@Dr. Muerte: Les seves instantànies laborals espanten a qualsevol, trolls o no. Vostè sempre em fa pensar lo malament que ho hagués passat si hagués nascut a una tribu antropòfaga, quan li haguessin dit que amb el menjar no s'hi juga.
Sr. Markutis: Arriba una edat en la que t'agraden totes, joves, adultes i madures. Aquí és on clarament noteu que us heu fet gran.
Passats uns anys però, i com bé dieu, les exigències d'edat tornen a baixar. Però això ja no és fer-se gran, sinó emprendre el camí de les portes de l'umbracle.
Vostè i jo comencem a tindre coses en comú. He d'alegrar-me o preocupar-me?
Sr. markutis, el blog d'un suïcida augmentaria considerablement el número de visites. No sé jo si compensa...
Pel que fa al tema, per això el meu únic idol és i serà Romario. El Minguella va dir que va haver de retira-se als 40 per pagar tots els divorcis i fills que té.
No penso dir els meus ídols de infancia, no sigui que m'expulsin de la seva petita gran familia.
@Josep: Jo de vostè em preocuparia. La reputació és molt important.
@Romario... vull dir Manel: Petit gran home el baixinho. Sempre el vaig admirar per aquella proesa que va explicar a TV3 de que un día se'n va anar a dormir i no es va despertar fins 30 hores després.
@Kashna: No sé a quina familia es refereix exactament, però tingui en compte que qualsevol grup que em tingui a mi de membre per força he de ser poc selectiu.
Per això és bo tenir ídols de dibuixos animats. A mi, en son goku mai m'ha decepcionat.
Jo tinc una preocupació...tot just he entrat a l'edat que sóc més gran o tinc la mateixa edat que els messi o bojans. I jo estudiant encara.
Publica un comentari a l'entrada