14 sinònims de polla

Arrel de l'aportació de l'amable anònim que l'altre día em va aconsellar que me la talli, vull advertir-vos que aquestes coses no es poden prendre a la lleugera.

Jo vaig cometre un error majúscul, un d'aquells dels que només es pot ser conscient quan és massa tard per rectificar: circumcidar-me en edat adulta. I no, no és que la il.lusió de la meva vida consisteixi en abraçar el judaïsme. Com és possible, doncs?


INT. CONSULTA DEL METGE / LA PREGUNTA - TARDA

MARKUTIS: Vull saber si m'hauria d'operar de fimosi perquè ara que tinc nòvia i follo sovint de tant en tant em baixa la pellofa del tot, m'estrangula i em fot mal.

El metge inspecciona manualment el membre d'en Markutis, forçant la caputxa fins a deixar al descobert un anell d'esmegma altament repugnant sota el bolet que neteja amb una espàtula i conclou.

DOCTOR: Opera't si vols, però això amb l'ús dona de sí, eh...

MARKUTIS: Però em fa falta o no?

DOCTOR: Home... Estàs una mica a la frontera. Però jo no m'operaria.

Després d'una profunda reflexió de 3 minuts, en Markutis s'envalentona i afirma.

MARKUTIS: Doncs m'opero.



EXT. PARC / LA NOTIFICACIÓ - TARDA

Asseguts en un banc, un parell de borregos adolescents xerren animadament.

XICOTA: I quant de temps haurem d'estar sense follar?

MARKUTIS: No ho he preguntat, però suposo que un día o dos, perquè ni tan sols t'ingressen després de la operació.

XICOTA: Ets molt raru. Si a mi ja m'agrada com la tens.

MARKUTIS: També diuen que així és més fàcil de netejar.

XICOTA: Com et quedi rara...

MARKUTIS: I he sentit que després de la operació tens més sensibilitat.



INT. CASA PATERNA / LA NOTIFICACIÓ II - DÍA

MARKUTIS: Que si demà em podeu portar a l'hospital, que m'opero de fimosi.

Es produeix una situació de trauma familiar només comparable a una sortida de l'armari o al día que vaig confessar ser del Barça.

PARE: Tu ets imbècil, nano?

MARE: Què t'ha picat, ara?

MARKUTIS: M'haurieu de portar fins allà i esperar a que surti perquè m'han dit que amb l'anestèsia no puc tornar sol.

MARE: Tota la vida que te la veig i no li passa res.

PARE: Això és que li han dit que així sembla que la té més grossa.

MARKUTIS: Podeu portar-me o no?



INT. QUIRÒFAN / LA PERPETRACIÓ - TARDA

Una enfermera subjecta amb dos ditets, com qui recull la merda del gos, el penis d'en Markutis, completament nuu i estirat damunt la taula d'operacions. Una mena d'estructura fa de suport a una manta verda que li tapa l'angle de visió del seu propi mànec.

CIRURGIÀ: Ara et punxarem l'anestèsia local, que triga uns minuts a fer efecte. Em dius si notes alguna cosa i si cal te'n posem més, d'acord?

MARKUTIS: D'acord. Això de la manta perquè és? Perquè no vegi la carnicería, no?

De sobte, una punxada a la base del tronc del fal.lus. Molt dolorosa. El penediment s'apodera d'en Markutis.

CIRURGIÀ: Més o menys. I com és que has decidit operar-te tan tard? No és gaire habitual. Notes això?

Una mena de soroll vibrant, similar al d'una màquina d'afeitar elèctrica, arriba a les oïdes d'en Markutis, que ara nota una escalfor molt intensa a l'altura del bolet prepucial. Pànic.

MARKUTIS: Sí que noto, sí. Que és, una serra mecànica?

El metge riu, però ordena a la seva assistent que punxi una altre injecció a la base del màstil. Aquest cop ella ho fa amb molta fala folla i en Markutis s'ha de retenir per no fer un bot.

CIRURGIÀ: Caram, si que ets de la broma. Així sona gust operar. I ara què notes?

De nou, la mateixa sensació d'escalfor i vibració però molt més tènue. De totes maneres, en Markutis no vol arriscar-se a notar el més mínim dolor durant l'intervenció, tot i que tampoc l'entusiasma rebre una nova banderilla a la ximbomba.

MARKUTIS: Doncs... No n'estic segur. Potser encara una mica, però si esperem a que faci efecte la...

Tercera punxada. Aquest cop per iniciativa pròpia de l'enfermera, però menys dolorosa. De sobte en Markutis ja no pot notar com l'enfermera li subjecta la tita, que a aquestes altures ja deu ser un cigronet davant de tanta agressivitat. Segons més tard, el soroll elèctric ja no acompanya a cap sensació.

MARKUTIS: Ara sí que ja no noto res de res.

CIRURGIÀ: Doncs au, ja podem començar. Pensa que és una operació molt senzilla, que gairebé mai dóna complicacions...

L'home xerra i treballa com qui canvia de canal, però en Markutis deixa d'escoltar-lo tan bon punt comença a notar la humitat de la sang que li regalima fins a les cuixes. No podria veure res encara que ho intentés, però imaginar-s'ho és encara pitjor. A l'enfermera i el cirurgià, completament abocats als genitals que hi ha darrera la manta, els passa desapercebut l'esglai sinistre en el rostre del seu pacient.

CIRURGIÀ: Això ja està. Ara et cosim, t'embenem i cap a casa.

Per trencar l'incòmode silenci que ja fa minuts que s'ha instal.lat al quiròfan, i amb l'esperança d'empènyer els temps a que passi més ràpid, en Markutis parla.

MARKUTIS: La seva dona deu estar contenta, que si sap cosir pell segur que sap cosir cortines.

El cirurgià fa esclatar una riallada que l'obliga a aturar-se i en Markutis maleeix el seu comentari.


INT. COTXE / EL DESPERTAR - TARDA

Assegut al seient posterior del cotxe de son pare, en Markutis té la polla com un botifarró que amb prou feines li cap dins dels pantalons. Li han embolicat generosament la cigala, primer amb gasa i després emb diverses voltes d'embenatge compressiu que només deixen al descobert la punta de la fava per facilitar la micció. Al bell mig d'un embús a la Ronda Litoral se li desperta el pardal.

MARKUTIS: Hòstia puta, quin mal!

PARE: No volies operar-te? Ara et fots!

Minuts més tard, l'interior del vehicle s'ha convertit en una fidel reproducció acústica de la matança del porc. Entre xisclet i renec, tot el que és capaç d'articular en Markutis és...

MARKUTIS: Droga! Doneu-me droga!



INT. DOMICILI PATERN / LA PENITÈNCIA - NIT

Són les 4 de la matinada i ja és el tercer cop que en Markutis es lleva sobressaltat per una erecció traïdora, amb l'inconvenient que cada cop que això passa li tensa els punts de tal manera que veu la padrina. Aquest cop no són ganes de pixar. Camina per tota la casa a pas lleuger i en silenci, intentant fer circular la sang cap a qualsevol altre punt anatòmic del seu cos, però l'embenat li estreny el flabiol i el posa encara més juganer.



INT. HABITACIÓ MARKUTIS / LA NECESSITAT - DÍA

Ja fa 10 dies des de la intervenció i els punts no se li han tancat del tot, però en Markutis va calent com un mandril i fa els mateixos dies que no buida el dipòsit. La seva xicota comença a impacientar-se, les ereccions doloroses se succeeixen cada día amb major freqüència i les pol.lucions nocturnes són una constant. Amb molta cura, es desembolica el semaler i es toca delicadament entre fiblades fins a aconseguir alliberar un quart de litre de llavor líquida. Extasiat per l'alleugeriment, de sobte s'adona que una cosa vermella taca la blancor escampada pel paper de vàter que fa servir per eixugar-se. S'ha fet saltar un punt.



INT. CASA XICOTA / LA REALITAT - TARDA

Completament recuperat de la seva convalescència, ja sense punts i després de dos mesos de la millor i més frenètica activitat sexual de la seva vida en Markutis reposa al costat del cos nuu de la seva xicota, en silenci. Pensa que això de no tenir prepuci és molt divertit al principi però que el frec i la falta de protecció han fet que vagi perdent sensibilitat de forma progressiva fins a arribar a l'estat de normalitat anterior.

XICOTA: En què penses?

MARKUTIS: Que t'estimo molt.


Moralletja: Un consell. Passi el que passi, mai, sota cap concepte, si no és estrictament inevitable, us opereu de fimosi. Feu cas del vostre sentit comú. Dallar total o parcialment el vostre òrgan reproductor és tal i com us ho imagineu: més dolorós que intentar passar de contrabando una clau Allen amagada dins el recte.