dimarts, 22 de setembre del 2009

Les coses bones de la vida (II)

Rememorar aquells temps en els que superant els límits del frikisme et quedaves despert fins les tantes per veure un Hornets-Clippers i a les 4 de la matinada en comptes de clapar-te t'havies d'aguantar les riallades per no despertar a la teva familia quan els narradors del partit et parlaven de:

Cinema d'autor...



Gastronomía i reencarnació...



Realisme social...



O fracàs sentimental i cultius...

4 comentaris:

sr. Manel ha dit...

Jo em quedava moltes matinades només per aquests dos. Especialment pel Daimiel, el cabrón ho deia tot tan seriós i tan convençut... A veure si ara que han exiliat al Montes torna el binomi màgic de la NBA. Vostè també és dels que no es pot reprimir després d'un triple a dir el rata-ta-ta-ta-ta?

Modgi ha dit...

"Adivina quien viene esta noche?" A mi el montes sembla m'ha semblat que té una aura melancòlico-autodestructiva important. Me l'imagino fotent-se un whisky pujat sobre la bara d'un pont i cridant: "pincho de merluza!"

meta.N ha dit...

Sempre he pensat que l'atmosfera general d'aquest programa tan serveis com per fer un NBA com un Cuarto Milenio, amb la musiqueta aquesta de fons.

Josep ha dit...

El director de CANAL + veia aquest programa?