dilluns, 26 d’abril de 2010

28 + 28 hores després

A mi m'agrada la diada de Sant Jordi. La trobo un cas únic. Té molt de mèrit que una celebració basada en la literatura i la botànica hagi aconseguit un nivell tan alt d'acceptació. Encara diré més, crec que és l'única tradició genuïnament catalana realment transversal. Agrada als adolescents pel seu component hormonal i tiracanyes, agrada als estrangers pel seu vessant folclòric, als de la ceba perquè és nostrat, als polítics perquè no és incòmode per ningú, als mitjans de comunicació perquè omple hores i pàgines, al sector empresarial perquè genera molts diners, al sector cultural perquè els dóna protagonisme, als gitanos perquè fan l'agost i als iaios perquè per un cop a la vida tothom es veu obligat a caminar al seu ritme per la Rambla.

És la jornada en la que les parelles treuen a passejar la seva sensibleria malgrat no ser el dia oficial dels enamorats, la jornada on hi ha senyeres arreu sense ser la Diada Nacional. De fet, comparar la repercussió social del 23 d'abril amb l'11 de setembre és realment sagnant. I això tenint en compte que Sant Jordi gairebé sempre cau en dia laborable i ni tan sols és festiu. Està tan ben parit que en una societat multiculti com la nostra, tan avessada a pixar-se i cagar-se en les seves tradicions, ni tan sols ens plantejem substituïr-la pel Halloween de torn. Ans al contrari, l'UNESCO es va inspirar en l'exemple català per declarar el 23 d'abril Dia Internacional del llibre des del 1996. Vaja, que mola.

Llàstima que també doni ales a tant de farsant.

Llucia Ramis (a.k.a. Dono uns titulars que farien trallar a la Bibiana Vallvé)

13 comentaris:

Josep ha dit...

Aaaahm aleeerta, que aquesta senyora es googleja impúdicament i igual ens troba.

Remitjó ha dit...

Per si ens troba, li deixo aquest missatge: si no em mescla el llatí amb l'anglès durant l'acte, jo...melafo

Sergi ha dit...

Merda, el senyor Remitjó se m'ha avançat. Bé doncs... Secooons!

Markutis ha dit...

@Josep: Ja sé que vostè hi té una relació més estreta. Si la veu digui-li de part meva que no és una cosa personal. Ella només representa tot el que detesto del món editorial.

@Sergi i Remitjó: Com es nota que no van veure el Banda Ampla d'abans de Sant Jordi... No es deixin enganyar, aquesta Carrie Bradshaw de fireta no està bona.

Aleix ha dit...

L'únic destacable de l'entrevista és la frase "yo no tengo imaginación". Per desgracia, l'editor ha retallat el fragment on valorava el seu talent literari.

Josep ha dit...

"relació estreta"? Però si no hem parlat més que dues o tres vegades.

El senyor gerent ha dit...

markutis, no s'enganyi...

St. _Jordi es manté per dos motius:
- un, el més important, perquè dona cales
- dos, per que els catalans som tant fotudament formals i tenim tant puto seny que hem de contrarestar la mala imatge que donem amb l'onze de setembre ( n'hi ha molts entre els que manen, siguin del color que siguin, que els surt urticària al cul només en pensar que han de fer el paperot davant l'estatua d'en Casanoves).

En quant a la senyora aquesta, no li auguro que passi a la història de la literatura nostrada. Gaudirà dels seus 5 minuts de fama per ser la primera en posar blanc sobre negre, una pràctica que tothom fa a la xarxa per pelar-se-la una mica..

Pere Perellon ha dit...

Menys mal del St. Jordi perquè sinó no vendríem ni un llibre!!

iaiapunkarra ha dit...

Segons a quins llocs, el dia de Sant Jordi sembla una fira d'ONGS, no pots passar pel carrer sense que t'estiguin demanant calers.

Fixa't si n'hi ha d'ONGs, que aquest any a Girona hi ha hagut barraca de l'aPPañó.

Markutis ha dit...

Collons, iaia! Què malament estan les coses a terres gironines...

De totes maneres, aquí a Barcelona cada puto día és el de les ONG. Passejant pel centre és un escàndol la quantitat de vegades que et poden arribar a voler parar.

Modgi ha dit...

Se han fijado alguna vez que... els barcelonins més defensors del moderniquisme i abanderats de la postmodernité són gent no nascuda a la ciutat comcal? És un observació com qualsevol altra.

Markutis ha dit...

És més, Modgi, s'ha fixat mai que la Barcelona cultural té una fixació per les jovenetes balears? Cada generació ha tingut la seva: Maria del Mar Bonet, Maria de la Pau Janer i ara la Llucia Ramis.

Ens estem perdent alguna cosa?

Josep ha dit...

No voldria ser jo qui fes el comentari trunyu sobre el volum pectoral de les jovenetes illenques que triomfen a la ciutat. Per fer aquestes coses ja està el google imatges (paraules claus "Comuna Hippie 1979" i "UCE 1993").

A tot açò, na Llucia Ramis ja ho digué en una entrevista: ans d'anar a estudiar a Barcelona, sa mare la dugué al ginecòleg, per a que tot anès bé.