dimarts, 20 d’abril de 2010

Mosqueta morta

Intentar classificar les dones en tipologies és inútil. Em recorden als quadres d'Antoni Tàpies: cridaners i aparentment complexes però al final tots són iguals o s'assemblen molt entre si. Això és tan veritat com que llegir-ho les treu de polleguera. Fins i tot el mascle més inexpert sap que el secret de la seducció rau en fer-li creure tot just el contrari.

Partint d'aquesta base, compartir la teva vida amb una femella sempre és l'inici de la més curta o més llarga agonia. Ara bé, en una hipotètica escala de richter l'equivalent a un sinistre total és la que aparentment és inofensiva: la mosqueta morta.

La distingireu de les seves homòlogues per l'infinita capacitat de disfressar les seves malifetes de torpesa amb bona voluntat. La paraula que millor les descriu és mesquinesa. Fem una ràpida ullada al diccionari...

mesquí-ina
1 Desgraciat, desventurat, digne de commiseració
2 Menyspreable per manca o escassesa de qualitats morals, generositat, dignitat, etc.

Com si es tractés d'un Steve Urkel qualsevol la mosqueta morta farà veure que no se n'adona de les conseqüències dels seus actes amb un posat d'ingenuïtat. Un no es pot emprenyar amb la mosqueta morta perquè es disculpa a la primera. Com si 'perdó' fos una paraula màgica que invalida qualsevol represàlia. Assumeix la culpa, visiblement afectada, i perjura no tornar-hi. Si cal plora. I si amb tot això no n'hi ha prou s'indigna perquè amb això hauria de ser suficient. Per suposat, quan hi torni invocarà una espècie de tendència irrefrenable al desastre. I no hi insisteixis més perquè prou malament ho està passant la pobrissona.

Aquesta és una altre característica interessant de la mosqueta morta. Per alguna estranya raó el seu patiment sempre compta més que el dels altres. Bé, no tant estranya, es diu egoïsme. Les seves necessitats són prioritàries i s'esforça en deixar-ho clar. Es tracta de fer pena, que la dignitat és secundària al costat dels seus interessos. La disjuntiva és cedir o preparar-se per una llarga posada en escena plena de victimisme i drama.

El principal perill de la mosqueta morta, però, és entrar en el seu joc. Quan te'n vulguis adonar tot girarà al seu voltant. Et passarà per alt el fet que no hi és mai quan la necessites. Les promeses incomplertes perquè sempre té un bon motiu a punt per incomplir-les. Les bones paraules que gairebé mai es corresponen amb els seus actes. I així fins que hagis oblidat la diferència entre estimar i fer-li de pare. Fixeu-vos si és efectiva la seva estratègia que m'ha costat anys adonar-me'n.

Dedicat especialment a R.L.A., a qui se li hauria de caure la cara de vergonya al llegir aquest post però en comptes d'això correrà a fer-se la mosqueta morta amb qui cometi l'error d'escoltar-la.

17 comentaris:

Josep ha dit...

"RLA"... per ventura la conec? N'he sentit a parlar?

Pere Perellon ha dit...

Realment, crec que són les més perilloses: les mosquetes mortes. Oko baix!!

Helena Arumi ha dit...

Jo, si pensés com vos em faria gai sense dubtar-ho. No hi ha res com un bon mascle que t'encloti a la paret.
Ni somriures ni mirades tontes, a sac.
Potser seria la solució, perquè a vostè li agrada algun tipus de dona?
masculina, independent, barroera, fina i polida? o no en suporta cap ni una? Només és morbosa curiositat.

Per ser una mica equànim, hauria de fer un post amb els mascles tipus: els covards que no volen compromisos, egoistes fins al moll de l'os, els que tenen la mamà de serventa fins als quaranta, els ganduls que no ajuden a casa ni que els matis i es fan els sords, etc, etc...

Aix, el món de les parelles heteros...que complicat. Tinc clar que dues dones vivint juntes o dos homes vivint junts seria infinitament millor.
I lo de la procreació, doncs a la probeta!

Llesca ha dit...

Quanta saviesa, sí senyor! No ho puc expressar amb paraules:
Dramatització
(Vosté és el gat, se suposa)

Noa Literal ha dit...

Les mosquetes mortes, totes PUTES (Doctor, un cop més va per vostè).

CusCus ha dit...

Coi, mesos sense passar per aquí i veig que tot segueix igual. Abans teníeu més inventiva, senyor Markutis.

Per cert, fent referència al seu blog alternatiu, dir-li que gairebé no m'ho crec. Ara, compte que la primera vegada uns noruecs ens la van fotre a les primeres de canvi.

iaiapunkarra ha dit...

Volem detalls morbosos, sr. Markutis, o no entenem res. Aprofiti la ràbia que deu portar dins arrel del partit d'ahir i escrigui un post filldeputa i calentorro com déu mana.

Pere Llufa ha dit...

Us ha faltat citar la xarxa de maldat que van teixint darrera vostre, intoxicant el vostre entorn d'amics, coneguts, saludats i familiars en favor seu.

Així, quan arriba el dia de l'estocada final, el dolent sempre haureu estat vos.

Txisky ha dit...

Hauriem de muntar un comando especial anti mosquetes mortes, a lo Taronja Mecànica!

Pansete ha dit...

Woody Allen a "Maridos y mujeres" (una peli a la que cal tornar cada any) les defineix com a "pasivas-agresivas".
Jo també les he patit. Però ara he desenvolupat un fi olfacte que em fa detectar-les a quilòmetres de distància. I sí: putes més que putes.

Què t'anava a dir ha dit...

Està descrivint una antiga companya de feina amb qui vaig acabar fatal. El victimisme, el "ai perdó" com a frase comodí. Són uns putus vampirs emocionals que acabaran per fer-te creure que tot gira al seu voltant. Que les seves penes són pitjors que les de ningú. No caminen: repten. No pensen: maquinen.
En resum: són lo pitjor.

Ara expliqui'ns algun detall més morbós i després oblidi-se'n. Que la follin.

Modgi ha dit...

Proposo que la rajada es canalitzi en un Frankesteinena ideal del Dr.Markutis. Va, tiri's a la piscina (ja que no es tirara mes aquesta truja)

Pansete ha dit...

"Vampirs emocionals". Sempre que sento aquesta felicíssima expressió penso: touché!

Markutis ha dit...

Si de debò li interessa a algú llegir un post on faci el retrat robot de la meva dona ideal, em comprometo a fer-lo.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

En conec unes quantes d'aquestes "mosquetes mortes". Per sort només las he patit com a parelles d'amics, per que a mi las paies amb aquest caràcter sempre m'han tirat cap en darrera. millor sol que aguantar las paranoies de segons qui.

Per cert Helena, "el que se pica..."

C.E.T.I.N.A. ha dit...

En conec unes quantes d'aquestes "mosquetes mortes". Per sort només las he patit com a parelles d'amics, per que a mi las paies amb aquest caràcter sempre m'han tirat cap en darrera. millor sol que aguantar las paranoies de segons qui.

Per cert Helena, "el que se pica...". Tu disfruta de "Sexe en NY" que nosaltres tocarem de peus a terra.

Helena Arumi ha dit...

Sr Cetina, jo no miro Sexe en NY, ni coses semblants. I si us plau deixi'm estar que jo no li he fet res. En tot cas si el Sr. Markutis li ha molestat el meu post que m'ho digui i tan amics.
I sis plau, no "etiqueti" a les persones com ha fet amb mi. És d'una ignorància immensa fer-ho, tenint en compte que no em coneix de res.