divendres, 9 d’abril de 2010

Ironia (¿)

Vaig caminant pel carrer. Em dirigeixo a la parada del 56 però no tinc cap pressa. Passejo distret, amb un cigarret encès a la mà. Atalaio l'horitzó per si la proximitat de l'autobús aconsella canviar de ritme. De sobte, es fa el buit sota el meu peu esquerre. Una vorera inesperada dins el passeig. La sensació és de caiguda lliure. El meu cos es desarticula per una fracció se segon fins que la sola de la sabata troba el ferm. Massa tard. Els meus sentits ja han reaccionat a la possible patacada i ensopego amb un gest ridículament estrambòtic. Conservo l'equilibri però el cigarret s'esmuny entre els meus dits i cau. Culpabilitzo l'obstacle amb un esguard inquisidor i un comentari en veu alta, en un intent de rescabalar la meva dignitat davant dels testimonis oculars. Em miro el cigarret estès a terra, a mig consumir, encara lluny de convertir-se en burilla. Dubto. Em plantejo la possibilitat de recollir-lo. Finalment prefereixo deixar-ho estar perquè posar-se a la boca una cosa que ha rodolat pel terra és poc higiènic. Com si el cigarret que m'encendré a continuació fos la cosa més saludable del món.

Doncs bé, això és una ironia. Una situació incongruent que es perceb com a paradoxal. El 80% de les coses que titllem normalment d'iròniques no ho són. De res.

8 comentaris:

Remitjó ha dit...

Filosofia i divendres tarda.


Aquests dos conceptes no havien caminat de la mà des que el Plató va explicar el mite de la caverna a una taverna, un dia en sortir de la feina mentre es feia unes canyes amb l'Aristòtil i en Socrates (Sócrates Brasileiro Sampaio de Souza Vieira de Oliveira el futbolista, no, l'altre, el filòsof)

Josep ha dit...

Un estil de redacció que em recorda els comentaris de text.

Bona conclusió, per cert.

Doctor J ha dit...

Jo havia sentit a dir allò de ka regla dels 5 segons, que si no ha passat aquest temps, no dóna temps als bacteris...

Albert B. i R. ha dit...

En cas d'haver-lo agafat, no hauria estat el primer que, despreés d'haver-lo bufat una mica, se l'hauria posat a la boca com si res.

Anònim ha dit...

Ara no sé, si serien iròniques o senzillament còmiques...

Noa Literal ha dit...

Gràcies.

SM ha dit...

Quan el destí t'ho posa fàcil per deixar de fumar no se li ha de portar la contrària...

Amb el teu permís, menciono el teu post avui al meu blog.

el llibreter ha dit...

Aterro aquí via BloGuejat i m'hi subscric via bloglines.

Salutacions cordials.