dilluns, 12 d’abril de 2010

Ex!

Sembla incongruent, però mai a la vida havia estat tan ocupat com ara que deixo de fer coses. Deixar de treballar, deixar de menjar el que et dóna la gana, deixar de fumar, deixar de ser antisocial, deixar de matinar i deixar de fer gràcia són coses que porten molta feina. Un moment... he dit deixar de fumar? Doncs sí, amics. M'havia promès a mi mateix que només ho deixaría quan la salut, aquella cosa que donem per feta fins que ens manca, m'enviés una alerta seriosa de que és hora de parar. I aquest moment ja ha arribat.

Tot comença un matí que tinc la brillant idea de revisar-me les dents a consciència davant del mirall per si ja toca anar a fer una neteja a cal dentista. Sota la llengua i a la cara interna de les genives descobreixo unes petites i misterioses taques blanques. L'hipocondria s'apodera de mi i corro a preguntar-li a Sant Google què pot ser allò. Els articles mèdics i les fotografies m'aconsellen pensar que és leucoplaquia, el primer símptoma de càncer de boca. I això ja no és una alerta seriosa, és un DEFCON 1 amb uns neons tan grans que riute'n de Marina d'Or.

Ara no només em veuré obligat a limitar temporalment les 13.542 activitats que tinc associades al tabac (entre elles escriure) sino que, el que encara és pitjor, em convertiré en una de les coses que més odío en aquest món: un EX-FUMADOR. Porca misèria!

14 comentaris:

iaiapunkarra ha dit...

Aviam si tanta preocupació pel tabac i després no serà res més que la conseqüència d'haver menjat un cony en mal estat.

Remitjó ha dit...

No es preocupi que ara tindrà feina nova. Pot anar a un bar i queixar-se del fàstic que fot el fum aliè, explicar a tothom les noves sensacions que té en menjar, els nous sabors descoberts, que el bacallà és salat i les figues dolces...

Quan la gent comence a engegar-lo a la merda ja pensarem que fer...

mare_de_deu ha dit...

Molt bé, i el sant dentista què li ha dit?

Josep ha dit...

Diuen que la síndrome d'abstinència pot ser una gran font d'inspiració.
Era l'editor del Roberto Bolaño qui ho deia?

SUPER FELÍ ha dit...

que ha de ser cancer haha per l ´amor de Deu...

si tu ets molt jove Markutis !!

Agnès S. ha dit...

Doncs la feinada que tindrà per buscar un bar on no es pugui fumar! Tindrà un motiu més per cagar-se amb les lleis espanyoles de "pacotilla" (he).

Valero Sanmartí ha dit...

És curiós. Just quan acaba l'article, la primera paraula seva que trobem és el títol de l'anterior post: Ironia.

sr. Manel ha dit...

Jo no em preocuparia pel càncer ara: preocupi's de no digievolucionar en una Merceditas Milà. Alerta. La meva frase d'ex-fumador preferida és la de: "Ara pujo per les escales sense ofegar-me". Pos vale.

Anònim ha dit...

A veure: ningú ha llegit aquesta frase? "deixar de menjar el que et dóna la gana". Tot un post per fer-se la víctima com a ex-fumador i passant de puntetes sobre el fet que s'ha posat a règim? Quina excusa té per això? Em sembla que la teoria de la senyora iaia guanya punts.

Txisky ha dit...

Haurà de rebatejar el seu bloc: vull tornar a ser un blogger fumador!

Agnès S. ha dit...

Lo del règim ningú s'ho ha près seriosament, (tothom en fa!) és per això Sr. anònim.

Pere Perellon ha dit...

Crec que pots seguir fumant, ara ja tens el mal.
Un consell: fuma tabac de liar, de pipa o tabac que saps d'on ve. Crec que el problema no és la fulla sinó lo que va dintre.

Modgi ha dit...

aviat es convertirà en un d'aquests militants anti-tabacs que són capaços de resumir en només 4hores la memorable gesta que els va portar a guanyar la guerra contra nicotinaman.

Ara és important tallar de socarrel amb les pràctiques que hi té associades. Deixi de prendre cafè, de llegir o fins i tot d'escriure, però per déu, no deixi de follar!

Noa Literal ha dit...

Jo en porto 26 de mesos sense fumar i no sóc cap EX odiosa. Al contrari, que fumi qui vulgui i on vulgui. No em molesta. Però crec que has pres la desició correcta: DEIXAR-HO!!!! amb el temps trobes substituts. El buit que et deixa el tabac l'omples amb altres coses: un cafetó, una camamilla...al cap i a la fí som animals de costums.