diumenge, 17 de maig del 2009

El que ningú ens pot treure

Abans que comencem a exigir l'inexigible, abans que tornin les vaques magres, abans que floreixi de nou la nostre tendència innata a l'autodestrucció, abans que Roma determini si realment aquesta pot ser la millor temporada de la nostre història... fariem bé gaudir el moment com el que és: irrepetible.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Disfruteu, que prou que us ho heu ben merescut. Quina enveja. Nosaltres ja ens podem cardar un tiro directament.

Unknown ha dit...

El primer que he fet quan he arribat a casa, senyor Markutis, ha estat pujar el volum del meu portàtil, i veure el video amb la mà al pit.


A gaudir-ho que quasi és la única cosa bona que ha passat aquesta setmana.

Valero Sanmartí ha dit...

Doncs a mi aquests intents de cançons blaugranes, des del boig per tu a la cançó sobreproduïda del bardagí, són les coses que em fan més vergonya d'aquest cel culé...

sr. Manel ha dit...

Alerta! Si perdem la final de la champions la tindrem liada... Recordo quan aquesta temporada vam perdre els dos partits seguits que ja es sentien comentaris "rajant" de jugadors...

Qüestió a banda el tema de voler fotre amb calçador un himne similar al You'll never Walk alone. Però eren pitjors les versions de l'himne del barça (Beth, Roser...)

Segona qüestio a banda relacionada amb l'anterior qüestió a banda: Quantes poll... ha llepat la Roser perquè hagi de sortir a totes les celebracions del barça fent-se publicitat?

Markutis ha dit...

@Valero: Deu ser que estic sensible, però a mi aquesta m'agrada. Sobreproduïda? No crec que es pugui sobreproduïr una cançó, com a molt es pot produïr malament. Que li ho preguntin a en Brian Wilson, Jeff Lyne o Phil Spector.

@Sr. Manel: Coincideixo plenament amb vostè en la odiabilitat de la tal Roser. Segur que coneix a algú en profunditat, però la veritable llàstima és que nosaltres la coneguem a ella ni que sigui de passada.

Valero Sanmartí ha dit...

"No crec que es pugui sobreproduïr una cançó, com a molt es pot produïr malament"

Li compro el matís. Però no em negarà que fot pudor sentir al Titot amb aquella veu abisbalada que li han posat.

Markutis ha dit...

Sincerament, tot i llegir que hi apareixia en Titot fins ara havia sigut incapaç de reconèixe'l. La part que vostè diu creia que era en Joan Masdéu.