Sensibilitat masculina

Els homes no saben expressar els seus sentiments. Si cada cop que he hagut de sentir aquesta frase m'haguessin ingressat un euro, ara estaria massa ocupat intentant esnifar farlopa de sobre el cos nu d'una supermodel brasilera menor d'edat sense que m'esquitxi l'aigua de mar que desplaça el meu iot de camí al paradís fiscal com per estar escribint un bloc. Es tracta, potser, de la queixa femenina més absurda de la història de les queixes femenines, i mira que la competència és dura. Perquè, desenganyem-nos, els sentiments de l'home sovint passen per la necessitat inmediata de satisfer necessitats bàsiques: follar, cagar, menjar, descansar, beure, pixar, dormir, tirar-se un pet, divertir-se o que el deixin tranquil. I sí, de vegades follar amb amor, cagar a la teva pròpia taça del vàter o menjar a ca la mare millora l'experiència, digeu-me romàntic, però no és la prioritat.

L'etern equilibri entre la voluntat de la dona per saber en tot moment què passa pel cap de l'home i l'esforç d'aquest per ocultar-ho té una funció molt clara: evitar decepcions. L'únic que diferencia el nen de l'adult és que al primer li està permès exigir la satisfacció inmediata de les seves necessitats i el segon ja ha après a vestir-les de misteri per estalviar-se la més que provable discussió subseqüent.

Però hi ha excepcions. Tots hem conegut homes sensibles (no confondre amb homosexuals o tios que van de sensibles per a follar). L'home sensible és aquell que en la seva infinita ingenuïtat s'ha cregut el discurs femení de la disponibilitat emocional i està disposat a compartir amb ella tot el que li passa pel cap. Curiosament, aquesta tipologia d'home acostuma a gestionar un volum desmesurat d'inquietuds, de sentiments i d'inseguretats sota la idea falsa de que ser complexe i profund el fa atractiu a ulls de la dona. Però aquest home té un petit problema: és insuportable.

He tingut amigues que m'han confessat que després d'anys i panys reclamant l'aparició d'un home sensible i entregat a les seves vides han aguantat dos mesos amb ell abans de llençar-se als braços del primer cràpula que les ha volgut rescatar del seu melodrama diari amb l'única intenció de tirar-se-les. I aquesta és una valuosa lliçó sobre la naturalesa d'ambdos sexes. Pretendre obrir les comportes d'un home sovint equival a trobar-se amb una criatura egoïsta, capriciosa i ploramiques i posar a prova l'instint maternal d'una dona és una mala idea. Cau pel seu propi pes: haver entrat ocasionalment a una vagina no et dóna els mateixos drets que haver-ne sortit.