No em pregunteu com me n'he assabentat, però la nostre estimada iaia bloguera va morir ahir. Bé, potser exagero i no era tant estimada. Era una mica extremista, sempre a la seva, rondinava per tot i els que la van conèixer diuen que no li agradava gens la carn i que parlava amb un accent estrany. Però sé que molts la llegieu perquè tenia un fotimer de comentaris i això significa que un mínim d'estima sí que se li professava. Allà vosaltres.
Ha deixat un bloc a mig fer i un petricó d'espai virtual ocupat que tard o d'hora trobarem a faltar, perquè per molt que ho diguin l'Internet no pot ser infinit i algún día implosionarà esborrant d'una volada tot el valuós porno acumulat amb els anys. Temps al temps.
En fi, que descansi en pau, però jo personalment confesso que mai em va caure en gràcia i que en el fons me n'alegro. Una sociata menys.
A iaia muerta, iaia puesta.
7 comentaris:
Li juro que m'ha saltat el cor quan he vist que s'havia mort una iaia...
No és el tipus de blog que acostumo a seguir però s'ha de reconeixer que tenia el seu mèrit. Que descansi en pau.
Espero que si algun dia jo faltès algú s'enrecordi de posar una noteta als meus blogs, fòrums, facebook, twitter, flikr... fariem una bona festa al velatori!
La notícia que heu enllaçat diu:
"El acceso de la mujer a Internet se produjo gracias a un nieto, que le regaló el blog con motivo de su cumpleaños"
Desborda generositat el nét! un puto blog gratis a blogspot.
I ep! que si la iaia aquesta en tenia 95, el nét en devia tenir com a mínim 30. Que ja es podia haver gastat com a mínim els euros d'un domini propi.
Li he de confessar que estava força desconcertat fins que he clickat als links.
Per cert, passant olímpicament del tema que ens ocupa: senyor Markutis, no sé si vostè coneix/usa la metadona ideal per la síndrome d'abstinència de Lost. Es diu Fringe i jo ja fa dos dies que l'estic emprant. De moment força correcta: proporciona sadoll però no enganxa. Just el que necessito.
Ai deu meu nostru senyor, quin ensurt que m'ha donat, jove!!!! Pensava que ja estava a l'altre barri i jo encara sense saber-ho!
Amb aquests ensurts sí que no duraré pas gaire, no.
Per cert, com a bona iaia que sóc -ja se sap que a l'asilu el tema principal de converses és fer apostes a veure qui la palmarà primer- algun cop m'he preguntat:
Què passarà amb els blogs, quan ens morim? Haurem de fer testament expressament només que per deixar la contrassenya per tal que algú pugui publicar el post-postmortem?
la puta quin susto!!!
@Kashna, Comtessa i Valero: No negaré la meva satisfacció per haver aconseguit l'objectiu del post, però tenia les meves reserves perquè conec experiències amb bromes d'aquest tipus que no han acabat gaire bé. La frontera entre la incorrecció i el mal gust és molt fina.
@Kashna i iaiapunkarra: Jo també m'ho he preguntat algún cop com faria arribar la noticia de la meva mort a la gent virtual que em coneix. I automàticament la següent pregunta que va sorgir és: cal? En tot cas, aquestes coses millor deixar-les per escrit.
@Pere Llufa: Espero que el nét rebi la seva recompensa en breu, quan el notari llegeixi l'herència. El mínim que es mereix és que hagi obert al seu nom un compte bancari amb 1 euro.
@Valero: A vostè no hi ha qui el tregui de les urpes d'en JJ. Jo començo a estar una mica fins els collons de tant adulador cap a aquest home. I no ho dic per vostè. L'altre día vaig anar a veure Star Trek i em van venir ganes d'aixecar-me al mig de la sala i cridar: Pàmies! Treu-li la llengua del cul al JJ Abrams, collons!
@iaiapunkarra: Encara ens enterrarà a tots, vostè. O sigui que ja sap a qui li tocarà anar fent els panegírics bloc a bloc.
quan he llegit akest post m'he espantat, pensava ke ki s'havia mort era la iaia punkarra, ke em cau molt bé la mossa.
Però vaja... total... si era una sociata... i ja tenia els seus anys... doncs vinga, una més a la caixa i no passa pa re.
Publica un comentari a l'entrada