Imperdonable (III)

Nº3: Escalfaboques.

Hi ha qui li agrada molt discutir. De fet, jo provinc d'un llinatge de discutidors incansables nats. També hi ha a qui no li agrada gens, ja sigui perquè és un pusil.lànime execrable sense cap valor ètic ni moral o perquè no té res a dir. I després hi són els escalfaboques. Aquí seré ambiciós, convertint la paraula inventada del día en la principal protagonista de l'entrada, perquè una llengua com la nostre no es pot permetre prescindir d'ella i a més seria un lamentable greuge comparatiu amb el mot escalfabraguetes, ja oficialitzat.

Un escalfaboques es caracteritza per la seva desmesurada afició a buscar polèmica. Una conversa amb un escalfaboques us recordarà a una enquesta del CIS perquè les seves frases sovint comencen amb un "què n'opines de...?", "que et va semblar...?", "has vist/has llegit...?". Si nota que la reacció és freda i no hi ha grans desavinences, canviarà ràpidament de tema o hi tornarà més endevant, perquè la seva determinació a trobar els vostres punts dèbils és encomiable. Un cop localitzat el tema que us toca el voraviu, atacarà sense pietat portant la contrària i quan ja no pogueu suportar més i la necessitat d'esclatar sigui més potent que la voluntat de guardar les formes us despatxarà amb un "no es pot parlar amb tú quan et poses així" o un "deixe'm-ho estar, que encara discutiriem".

Heu de saber que és molt important no descobrir flaqueses davant un escalfaboques. Un cop sàpiga quin és el tema al que sou especialment sensibles s'aferrarà a ell com una paparra i nos us deixarà anar fins que no aconsegueixi l'objectiu desitjat, que no és altre que treure-hos de polleguera. No subestimeu mai la tossuderia d'un escalfaboques. No es cansarà de provocar abans que vosaltres de resistir, no hi entén de situacions ni d'horaris, cada cop que us vegi el seu catàleg mental el conduïrà indefectiblement al mateix diàleg. I heu de saber que un escalfaboques és per sempre. Podeu evitar-lo, canviar de ciutat, de país o de continent i no veure'l durant dècades, però si de casualitat el retrobeu encara que només sigui un cop en el llarg camí cap al decés ja us hi podeu pujar de peus que acabarà treient el maleït tema. És per això que la batalla propícia sempre és la primera. Només intuïr que el vostre interlocutor és un escalfaboques cal ser maleducat i passar d'ell com de la merda o directament engegar-lo a dida. En el futur m'ho agraïreu.

Hàbitat natural de l'escalfaboques (i temes predilectes)

- Reunions familiars (feina o estudis, parella i fills)
- Lloc de treball (futbol i política)
- Pis compartit (hàbits, gustos musicals i tasques domèstiques)
- Relacions de parella (el meu ex, la teva ex, amics i compromís)

I recordeu, vosaltres estaveu tan tranquils fins que us van venir a tocar la moral. Mort als fills de puta! En definitiva, un escalfaboques no és més que un torracollons especialment talentós i cobard.