Avui seré molt breu.
(*) Malauradament, la traducció de 'capullo' al català seria estúpid o imbècil, però no vé a ser ben bé el mateix. Un capullo és algú que per la seva poca maduresa personal és poc reeixit en el seu comportament. Pel camí es perd aquest matís. Tenint en compte que la traducció directe seria capoll o crisàlide i que la primera podria ser considerada barbarisme i a la segona li manca molta contundència, què millor que emprar una nova analogia botànica. Tothom sap que el tamany de la tija és decisiu a l'hora de determinar la maduresa d'una planta a primera vista, i no em negareu que la seva fonètica i la inmediata relació amb el membre reproductor masculí augmenten exponencialment el to pejoratiu de l'expressió. De fet, en el futur no descarto convertir pocatita en un sinònim.
10 comentaris:
És més: aquí, en nom de la multiculturalitat i el progreguaisme, legalitzem el que allà serien classificades com a bandes altament perilloses. Se'ns pixen i a sobre diuen que plou.
M'encanta el terme pocatija! Però pocatita és gairebé millor:com la tia, la tita és el pilar que aguanta la vida de l'home... Per cert aquests nens blanquets que es creuen negres del bronx per portar una gorra dels New York Yankees són uns crisàlides rematats!
Execució sumària dels polítics que van a fer el merda a la feria de abril.
Al meu poble d'un capullo se'n deia "cap de fava". Pensi que a l'Empordà el que surt del prepuci és la punta de la fava.
Aquests panxitos estan carregats de puÑetas. *so de bateria*
Doncs a mi el terme crisàlide m'ha agradat. Com és queda vostèe després de que li diguin: So crisàlide de merda, aparta el teu putu cotxe si no vols que te'l abolli quan surti jo!
No em digui que no és contundent!
(aissss... per sort jo ja no haig de dir aquestes coses tan lletges que queden tan malament en la meva personeta...)
Força interessant la idea, tot i que jo sempre ensopego amb el principi de la llibertat individual, a més hi ha d'altres formes culturals tan o més invasives i igualment acceptables. La pregunta també seria si nosaltres en cas d'anar de vacances o de viatge per aquelles contrades acceptaríem de bon grat la seva cultura o demanarien que ens acceptessin la nostra....
Per cert, per ser contundents ni pocatita ni pocatija... pocapolla que deixa la boca més plena i permet d'escupir al mateix temps...
I què m'en diu de "titamolla". Un clàssic que s'està perdent i que també subratlla la immaduresa de l'insultat.
"On collons vas amb aquests pantalons que et van set canes grossos, titamolla?"
Home, aquí ningú ha demanat als latin que vagin pel carrer amb barretina, però no es pot negar que el seu grau d'integració és ZERO. Jo no vull ni desitjo que la gent que entri sigui sotmesa a un buidat de l'estrat identitari anterior. Però cony, que aquesta gent es construeixen els ghettos ells mateixos!
L'única manera d'aconseguir que un latino parli català és fincant-li la mà pel cul i fent de ventríloc.
Dit això, només un apunt:
Mentre un nigga del Bronx necessita una 3XL per aconseguir l'efecte rapero, aquests poca-tijes en tenen prou amb un M.
Els anglesos que els anys 60' es feren Rude boys eren uns pocatija? O en eixa època la cosa era diferent?
Publica un comentari a l'entrada