L'Horror

El darrer cap de setmana van fer al 33 una pel.li collonuda. La van passar dins d'un cicle de cinema d'aquests que de tant en tant ens obsequia l'Àlex Gorina, reconegut expert del cinema fantàstic i de terror. El film va resultar ser una puta obra mestre del gènere. Els personatges, tan ben escrits i interpretats que semblaven ben bé reals. El muntatge, al més pur estil Callejeros però sense la molesta figura del reporter que parla i es fa el condescendent rere la càmera. I el metratge estava literalment farcit de seqüències memorables amb un escenari postapocalíptic de fons:

- Una criatura de no més de 10 anys conduïnt un cotxe i fent de cicerone a l'espectador per un món sense llei, plè de zombies i estranyes races.
- Un intent de violació a la sortida del metro.
- Un preadolescent que extorsiona a un senyor d'uns 40 anys, li remena la cartera i l'amenaça amb treure-li la vida si la propera vegada no porta més calers.
- Un immigrant il.legal que somnia amb escapar d'allà i ser repatriat al seu país però mai ho aconsegueix.
- Dos marrecs obesos que entre rialles imaginen el seu futur i planifiquen atracar un establiment, amb una posterior dramatització que acaba en una guerra de rocs.
- Una drogoaddicte que es lamenta de ser negra i a sobre catalana i que té un mugró de posar i treure.
- Enfrontaments entre gitanos enfervorits i una policia acovardida.

El que us deia, per cagar-se de riure i de por. La pel.lícula es titulava... un moment que ho miro. Es titulava Can Tunis. Calla, que no fos un documental.