Encara em pregunto de quina classe de ment creativa pot sorgir l'idea de convertir a la Lloll Beltran en la imatge corporativa d'una cadena de clíniques odontològiques o, en realitat, de qualsevol mena de negoci. Que té glamour, potser? No. Dóna credibilitat? Tampoc. Destaca especialment per la seva bellesa? Ni parlar-ne. Genera simpatía, almenys? Tanta com una guitza als collons. En definitiva, que no és la millor manera d'aterrar al lloc on et faran passar per l'experiència més similar a un poltre de tortura que tolera la civilització occidental (faci's notar la hilarant i sorprenent ironía que suposa la utilització de la paraula occi-dental en aquesta temàtica concreta).
Tant les ajudants com l'odontòloga que m'atén són joves i molt maques, massa pel meu gust. Desconfieu de qualsevol negoci que aparenti ser un microcosmos de bellesa molt superior a la mitjana. Per norma general això significa que la factura picarà més i que el criteri principal de contractació no es basa precisament en la competència del treballador. I això serveix tant per prostíbuls, bars i perruqueríes com per despatxos d'advocats, clíniques i Gestmusic.
Abans de començar, adverteixo a la doctora (espero) que vigili amb l'anestèsia local perquè treballo amb la veu i la meva jornada laboral comença en aproximadament una hora. Em diu que no em preocupi, que marxarà l'efecte en uns 3/4 d'hora. Segurament hi va haver algun malentès, perquè a continuació em punxa l'interior de la boca amb una xeringa repetides vegades i aquesta no se'm va despertar del tot fins 3 o 4 hores després. En aquest sentit, no entenc com no sóc més solidari amb els discapacitats perquè quan amb 14 anys em van posar l'epidural vaig saber de primera mà què sent un paralític i amb 28 he tastat l'experiència de parlar per la ràdio amb la boca torçada com si hagués tingut una embòlia cerebral.
Mira que hi deu haver dentistes a Barcelona... Puta mala sort!
12 comentaris:
3 NORMES PER LA VIDA:
1) "L'efecte et durarà una horeta" (odontòloga xeringa en mà): Per setmana santa de l'any següent encara t'estaràs cagant encara en la mare que va parir l'anestesista.
2) "Sentiràs un crec i prou" (osteòpata sostenin-te el cap): Mai més podràs girar el cap ni mig grau a la dreta.
3) "La puntita nada más" (paio brandant uns calçotets a la mà): Te la ficarà fins el diodenar.
Sembla mentida que hagi de venir jo a descobrir-li això ara!
3 NORMES PER LA VIDA:
1) "L'efecte et durarà una horeta" (odontòloga xeringa en mà): Per setmana santa de l'any següent encara t'estaràs cagant encara en la mare que va parir l'anestesista.
2) "Sentiràs un crec i prou" (osteòpata sostenin-te el cap): Mai més podràs girar el cap ni mig grau a la dreta.
3) "La puntita nada más" (paio brandant uns calçotets a la mà): Te la ficarà fins el diodenar.
Sembla mentida que hagi de venir jo a descobrir-li això ara!
Pitjor és el meu cas, que vaig tindre uns "dentistes" de la Logosofia (en pro de la superación humana)
Per cert, la LLOLL no és d'Igualada?
jajajaja... osti tu quina raó té la "què t'anava a dir" XD
Jo tinc poca expèriència amb els dentistes perque des que vaig trobar el meu... m'el vaig quedar. Està MOLT BO i perquè està casat o sino li haguès tirat elsc trastos i la casa sencera.
Si m'haguès dit que havia de portar aparells durant 10 anys, treure'm tots els queixals, o fer-me les dents del davant d'or li hagues dit que si a tot.
Ara que només el veig un cop a l'any, el trobo a faltar :(
(veu el que fa la mescla de dentista+bellesa+simpatia? que et donen ganes d'anar al dentista = butxaca més buida)
LOL... ah, no, que és la Lloll.
Jo fa uns 7 o 8 anys que no xafo el dentista. Ja me'n vaig afartar abans, d'anar-hi.
És d'aquelles coses que saps que has de fer, però t'ho vas deixant perquè saps que passaràs una mala estona o et pot dir alguna cosa dolenta. I com més temps passa, la por a anar-hi es va fent exponencialment gran.
Però d'aquest estiu no passa que me'n busco algún a Barcelona. On diu que són les seves jamelgues remena-boques?
S'ho imagina això? Dos bloggers que freqüentin el mateix dentista... que es coneguin allà, a la sala d'espera... parlant fluix. Què extrany.
@Què t'anava a dir: Caram, no coneixia jo aquestes normes no escrites de la supervivència diària. Suposo que ara que ja estan escrites i per duplicat les recordaré.
@Josep: Dentistes argentins? Voste és un valent!
@Kashna: Proposi-li un día que li faci una exploració bucal amb la llengua, doncs. Sempre el podrà amenaçar amb una denúncia a l'estil del seu antic ginecòleg i que li rebaixi el preu.
@Bukkàkez: No puc estar més d'acord amb la seva visió d'anar al dentista. I no vull ser pàjar de mal agüer però fins aquest mes de juliol portava més o menys els mateixos anys que vostè sense anar-hi. Si realment vol provar fortuna, les remenadores de boques són a Sant Andreu.
Tinc una amiga que també té fantasies de compartir escenes de qüotidianitat amb altres bloggers odisfèrics. A mi també em faria gràcia, la veritat.
SR. Markutis, vaig llegir amb sorpresa la seva proposta de treballar-se una sètie per la Tela. M'interessaria és clar. Es pot posar en contacte amb el meu agent quan vulgui, posi'm un missatge pel blog que la secretaria li passarà el "recadu".
Vostè ha baixat als inferns i ara que ha tornat sent la fúria cap a tot el que li recorda, Markutis. Per això és part de l'odi.
Per cert, hauria de batejar aquesta regla segons la qual el bonisme de les empleades és directament proporcional al preu de la factura. Jo li diria "el paradigma riviera".
@Sr.Manel: Home, preferiria que em presentés a la secretària o en el seu defecte que em donés alguna dada de contacte.
@Modgi: Paradigma Riviera? No hi he anat mai (i em sembla que ja faig tard) però així d'entrada no conec ningú que s'hagi queixat de la professionalitat de les seves treballadores.
Jo crec que anar al dentista es de mariques. Com comprar crema facial o anar al gimnàs.
No et queixis, tu has anat tu t'ho has trobat.
@anònim: Si no li sap greu, em queixaré del que em doni la puta gana, que per alguna cosa em vaig crear un bloc. I si em permet li diré que si hi ha alguna cosa que és de mariques és plantejar-se el que és de mariques i el que no. Jo tinc molt clar que res del que faig ho és. I vostè?
es veu que la ultima per fidelitzar els clients són els tocaments. Conec a un que el seu optometra li fica el genoll a l'entrecuix i la dentista li fot la teta a la boca.
puto marketing
Publica un comentari a l'entrada